Protogrec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El protogrec és el suposat ancestre comú dels dialectes del grec, incloent el micènic, els dialectes clàssics àtic-jònic, eòlics, dòric i nord-occidental, així com la koiné i el grec modern. Algunes teories hi inclouen entre els seus descendents el macedoni antic, i altres fan descendre aquest d'un anterior protohel·lènic.

Aquesta llengua hauria estat parlada als Balcans a les acaballes del tercer mil·lenni aC.

La unitat lingüística del protogrec hauria acabat quan els emigrant hel·lens, parlant l'antecessor del micènic, van entrar a la península grega al voltant del segle XXI aC (o com a molt tard el XVII). Es van separar dels doris, que en la invasó dòrica van entrar a la península aproximadament un mil·lenni més tard (a l'anomenada edat fosca grega) parlant un dialecte que en alguns aspectes es va conservar més arcaïtzant.

L'evolució del protogrec s'ha de veure tenint en compte el context de l'antiga sprachbund paleobalcànica que fa difícil establir línits entre les diferents llengües. La representació de les laringeals a l'inici de mot mitjançant vocals protèsiques, un tret tan característic del grec, és compartida per l'armeni, que també en comparteix altres peculiaritats fonològiques i morfològiques. L'estreta elació entre grec i armeni posa de manifest la natura parafilètica de la isoglossa centum-satem.

Les similituds entre el grec antic i el sànscrit vèdic suggereixen que tant el protogrec com el protoindoiranià encara eren molt similars bé al protoindoeuropeu tardà (cosa que el situaria a finals del quart mil·lenni aC), bé a una protollengua grecoària post-protoindoeuropea. El grecoari no té gaire crèdit entre els lingüistes, ja que la distribució tant temporal com geogràfica del grec i de l'indoiranià s'adapten prou bé a la hipòtesi kurgana del protoindoeuropeu.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El grec és una llengua centum, cosa que la situa en una hipotètica protollengua grecoària abans de la satemització, fent-lo idèntic al protoindoeuropeu tardà. El protogrec sembla haver estat afectat pel corrent general de palatalització característic del grup satem, cosa que es posa de manifest per exemple pel canvi postmicènic de les labiovelars abans d'e en dentals (kwe > te "i" -conjunció-), però la influència satemitzant sembla que va arribar al grec només després d'haver perdut aquest les palatovelars (és a dir, després d'haver esdevingut una llengua centum).

Alguns dels canvis principals que van separar el protogrec del protoindoeuropeu són:

  • Aspiració de la /s/ en posició intervocal.
  • Ensordiment de les sonores aspirades.
  • Disimilació de les aspirades (llei de Grassman), possiblement en èpoques post-micèniques.
  • La y- en possició inicial (no hy-) es reforça a dy- (més tard ζ-).
  • La pèrdua de la *s prevocàlica no es va acabar de completar, evidenciat per, dasus "dens"; sun "amb" seria un altre exemple, contaminat per un protoindoeuropeu *kom (cf. llatí cum, protogrec *kon) cap a ksun en grec homèric i àtic antic.

Els canvis entre el protogrec i el micènic inclouen:

  • Pèrdua de les consonants oclusives finals (/m/ final > /n/).
  • /m/ i /n/ sil·làbiques > /am/, /an/ abans de ressonant, en altres casos /a/.
  • Les laringeals intervocàliques i les inicials preconsonàntiques es vocalitzen en /e/, /a/, /o/ (de les indoeuropees h₁, h₂, h₃, respctivament).
  • La seqüència CRHC (consonant-ressonant-laringeal-consonant) es transforma en CRēC, CRāC, CRōC (de H = h₁, h₂, h₃, respectivament).
  • Pèrdua de s en grups consonàntics, amb allargament addicional: esmi > ēmi
  • Creació d'una s secondària a partir del grup ntia > nsa. Assibilació de ti a si en dialectes meridionals.

Aquests canvis ja eren complets en el micènic. Per als canvis que van afectar els dialectes més tardans vegeu l'article del grec antic.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Substantius[modifica | modifica el codi]

  • Els casos datiu, instrumental i locatiu protoindoeuropeus es resumeixen en un sol cas datiu. Algunes desinències són noves (com la plural -si, del locatiu plural -su).
  • El nominatiu plural -oi, -ai reemplaça el protoindoeuropeu tardà -ōs, -ās.
  • El morfema invariable gunaik- "dones", documentat a les tauletes de Tebes és probablement protogrec. Apareix també, com a mínim, a l'armeni gunai-.

Pronoms[modifica | modifica el codi]

  • Es creen els pronoms houtos, ekenios i autos. L'ús de ho, i ton com a articles és postmicènic.

Verbs[modifica | modifica el codi]

  • Existeix una isoglossa entre el grec i el frigi, estretament relacionat: els acabaments en r a la veu mitja, aparentment perduts completament ja al protogrec.
  • El protogrec va heretar l'augment, una é- prefixada a les formes verbals que expressaven el temps passat. Aquesta característica només la comparteix amb l'indoirani i el frigi (i fins a cert punt l'armeni), cosa que dóna cert suport a la hipòtesi d'un dialecte grecoari o bé protoindoeuropeu interior. Nogensmenys, l'augment va romandre opcional en temps d'Homer, i probablement era poc més que una partícula lliure en la protollengua, que ben bé podia haver-se perdut en altres branques.
  • Les desinències verbals de la primera persona de la veu mitja -mai, -mān substitueixen -ai, -a. El pherei de la tercera persona del singular és una innovació anàlogica, reemplaçant els predibles *phereti i *pheresi (del protoindoeuropeu bhéreti) del dòric i el jònic.
  • Creació del futur (inclòs el passiu futur), i el passiu aorist.
  • S'afegeix el sufix -ka- a alguns perfectes i aorists.
  • Es creen els infinitius en -ehen, -enai i -men.

Numerals[modifica | modifica el codi]

No veieu bé alguns caràcters?
  • "Un": nominatiu *hens, genitiu *hemos; femení * mhiā. D'aquí el micènic e-me /hemei/ (datiu) i àtic-jònic εἷς (ἑνός), μία.
  • "Dos": *duwō. D'aquí el micènic du-wo /duwo/, l'homèric δύω i l'àtic-jònic δύο.
  • "Tres": nominatiu *trees, acusatiu *trins. D'aquí el micènic ti-ri /trins/, l'àtic-jònic τρεῖς, lesbià τρής, cretenc τρέες.
  • "Quatre": nominatiu *kwetwores, genitiu *kweturōn. D'aquí el micènic qe-to-ro-we /kwetrōwes/ "amb quatre orelles", l'àtic τέτταρες, el jònic τέσσερες, el beocià πέτταρες, el lesbià πίσυρες i el dòric τέτορες.
  • "Cinc": *penkwe. D'aquí l'àtic-jònic πέντε i el lesbià i tessalià πέμπε.

Exemple[modifica | modifica el codi]

Eduard Schwyzer en la seva obra Griechische Grammatik (1939, I.74-75) va traduir fragments famosos de texts clàssics al protogrec. La seva reconstrucció, però, no tenia en compte el micènic i a més assumia la pèrdua del protogrec de labiovelars i ressonants sil·làbiques, entre altres coses. Així, la reconstrucció de Schwyzer correspon més aviat a un dialecte arcaic pero postmicèic que a un protogrec.

Mt 6:9 (fragment del parenostre)
Clàssic πάτερ ἡμῶν ἐν τοῖς οὐρανοῖς, ἁγιασθήτω   τὸ ὄνομά σου
Protogrec Segons Schwyzer πατερ αμμεων   (τοισι) ορϝανοισι (sing.) ἁγιον / αγνον εστωδ   ενυμα τϝεο
Modernament *pater ãmhōn ho     worhanoihi, çagion estōd   enumã tweho
Traducció Pare de nosaltres el en el(s) cel(s), santificat (sigui) el nom de tu

Notes: la reconstrucció assumeix que les antigues combinacions d'aproximants +s en qualsevol ordre (*ns, *ms, *rs, *ls, *u̯s, *i̯s, *sn, *sm, *sr, *sl, *su̯, *si̯ ) es pronunciaven com a aproximants sordes ([n̥, m̥, r̥, l̥, ʍ, ç]) abans de ser simplificades a aproximants sonores curtes amb un allargament compensatori en la majoria de dialectes -ν, μ, ρ, λ, (ϝ), (ι)- o a aproximants sonores llargues en eòlic -νν, μμ, ρρ, λλ, υ(ϝ), ι-. També s'assumeix que les nasals sil·làbiques del protoindoeuropeu (*n̥, *m̥) es pronunciaven com a [ã] abans de dividir-se en α en la majoria de dialectes i en ο com a variant en alguns altres (micènic, arcadià, eòlic).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Història de la llengua grega
(vegeu també: Alfabet grec)
 
 
Protogrec (cap al 2000 aC)
 
Micènic (aprox. 1600-1100 aC)
 
Grec antic (aprox. 800-300 aC)
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental
Grec homèric | Antic macedoni (possible)
Koiné (a partir del 300 aC)
 
Medieval (330-1453)
 
Modern (des del 1453)
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino
Ievànic (judeogrec) | Katharevousa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota