Província d'Alba
De Viquipèdia
| Alba judeţ | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades | |||
| Regió de desenvolupament: | Centru | ||
| Regió històrica: | Transsilvània | ||
| Capital: | Alba Iulia | ||
| Població: • As of 2002: • Densitat de població: |
382,747 61/km² |
||
| Àrea: | 6,242 km² | ||
| Codis: • Matrícules • ISO 3166-2:RO |
AB RO-AB |
||
| Codi Telefònic: | (+40) x58 (1) | ||
| Web: |
Consell Comtal Prefectura |
||
| 1. Per a l'operador estatal x és 2. Per a operadors alternatius, x és 3 | |||
Alba (IPA: ['al.ba]; hongarès: Fehér) és una província (judeţ) de Romania, a Transsilvània, amb capital a Alba Iulia (72,405 habitants). Limita a l'est amb les províncies de Sibiu i la Mureş, a l'oest amb les de Bihor i Arad, al nord amb la de Cluj i al sud-oest amb la de Hunedoara.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
El 2002, tenia una població de 382,747 i una densitat de població de 61/km².
- Romanesos - un 90%[1]
- Hongaresos - 6%, i altres.
| Any | Població de la província [2] |
|---|---|
| 1948 | 361,062 |
| 1956 | 370,800 |
| 1966 | 382,786 |
| 1977 | 409,634 |
| 1992 | 413,919 |
| 2002 | 382,747 |
[edita] Geografia
La província té 6,242 km², i les muntanyes ocupen el 59% de la superfície.
[edita] Personatges originaris d'aquesta província
[edita] Divisió administrativa
La província té 4 municipalitats, 7 ciutats i 65 comunes. En parèntesi, els noms en hongarès i en altres llengües.
[edita] Municipalitats
[edita] Ciutats
[edita] Viles
- Albac (Fehérvölgy)
- Almaşu Mare (Nagyalmás)
- Arieşeni (Lepus)
- Avram Iancu (Felsővidra)
- Berghin (Berve)
- Bistra (Bisztra)
- Blandiana (Maroskarna)
- Bucium (Bucsony)
- Câlnic, Alba (Kelnek)
- Cenade (Szászcsanád)
- Cergău (Magyarcserged)
- Ceru-Băcăinţi (Bokajfelfalu)
- Cetatea de Baltă (Küküllővár)
- Ciugud (Maroscsüged)
- Ciuruleasa (Csurulyásza)
- Crăciunelu de Jos (Alsókarácsonfalva)
- Cricău (Boroskrakkó)
- Daia Româna (Oláhdálya)
- Doştat (Hosszútelke)
- Fărău (Magyarforró)
- Galda de Jos (Alsógáld)
- Gârbova (Szászorbó)
- Gârda de Sus (Felsőgirda)
- Gura Ariesului (Vajdaszeg)
- Hopârta (Háporton)
- Horea (Arada)
- Ighiu (Magyarigen)
- Întregalde (Havasgáld)
- Jidvei (Zsidve)
- Livezile (Úrháza)
- Lopadea Nouă (Magyarlapád)
- Lunca Mureşului (Székelykocsárd)
- Lupşa (Nagylupsa)
- Meteş (Metesd)
- Mihalţ (Mihálcfalva)
- Mirăslău (Miriszló)
- Mogoş (Mogos)
- Noşlac (Marosnagylak)
- Ocoliş (Alsóaklos)
- Ohaba (Székásszabadja)
- Pianu (Felsőpián)
- Poiana Vadului (Feketevölgy)
- Ponor (Nagyponor)
- Poşaga (Podsága)
- Rădeşti (Tompaháza)
- Râmeţ (Remete)
- Rimetea (Torockó)
- Roşia de Secaş (Székásveresegyháza)
- Roşia Montană (Verespatak)
- Sălciua (Szolcsva)
- Săliştea (Alsócsóra)
- Sâncel (Szancsal)
- Sântimbru (Marosszentimre)
- Săsciori (Szászcsór)
- Scărişoara (Aranyosfő)
- Şibot (Alkenyér)
- Sohodol (Aranyosszohodol)
- Şona (Szépmező)
- Şpring (Spring)
- Stremţ (Diód)
- Şugag (Sugág)
- Unirea (Felvinc)
- Vadu Moţilor (Aranyosvágás)
- Valea Lungă (Hosszúaszó)
- Vidra (Vidra)
- Vinţu de Jos (Alvinc; alemany: Alwitz, Alwintz)
A la part nord-oest hi ha les Muntanyes Apuseni, a la part sud del nordest hi ha les Muntanyes Parâng amb les- Şureanu i les Cândrel. A l'est hi ha la Meseta de Transsilvània amb valls profundes. Aquestes tres unitats són separades per la vall del riu Mureş.
Els principals rius són el riu Mureş i els seus tributaris, el Târnava, el Sebeş i el riu Arieş.
[edita] Economia
Les indústries predominants a la província són
- Alimentació.
- Tèxtil.
- Llanera.
- Components mecànics.
- Paper i indústries similars.
- Químiques.
Els principals recursos minaires són l'or, la plata i el coure, la sal i els materials de construcció (marbre i granit).
[edita] Atraccions turístiques
Les principals atraccions turístiques de la província són
- La ciutat d’Alba Iulia.
- Les Muntanyes Apuseni.
- El complex càrstic de Scărişoara.
- La fira de la donzella a la Muntanya Găina.
- "El turó amb ungles" a Vidra.
- Els castells de Câlnic i Gârbova.
- Les viles i les esglésies de Sebeş i Aiud.
[edita] Referències
- ↑ Institut Nacional d'Estadística, "Populaţia după etnie"
- ↑ Institut Nacional d'Estadística, "Populaţia la recensămintele din anii 1948, 1956, 1966, 1977, 1992 şi 2002"
|
|||
 Alba |  Arad |  Argeş |  Bacău |  Bihor |  Bistriţa-Năsăud |  Botoşani |  Braşov |  Brăila |  Buzău |  Caraş-Severin |  Călăraşi |  Cluj |  Constanţa |  Covasna | Dâmboviţa |  Dolj |  Galaţi |  Giurgiu | Gorj |  Harghita |  Hunedoara |  Ialomiţa |  Iaşi |  Ilfov |  Maramureş |  Mehedinţi |  Mureş |  Neamţ |  Olt |  Prahova |
|
|||
