Província d'Alacant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Província marítima d'Alacant ».
Escut provincial d'Alacant
Localització de la província d'Alacant respecte al País Valencià.

Alacant és la segona província valenciana més poblada. Situada meridionalment al País Valencià, limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.

Les ciutats amb més de 50.000 habitants són: Alacant (305.911 hab.), Elx (222.422 hab.), Torrevella (94.006 hab.), Oriola (80.468 hab.), Benidorm (72.845 hab.), Alcoi (60.700 hab.) i Elda (55.289 hab.).

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

La província d'Alacant únicament compta amb un curs d'aigua significatiu, el riu Segura que té els seus últims 36 km. al sud de la província, travessa Oriola i Rojals i desemboca a Guardamar del Segura en l'albufera d'Elx. El riu autòcton més important és el Vinalopó que travessa Elda i Elx. Altres cursos dignes d'assenyalar són, de nord a sud, els rius Serpis, que travessa Alcoi i desemboca a Gandia, el riu Girona, el Xaló-Gorgos que desemboca a Xàbia, l'Algar que desemboca a Altea, l'Amadorio que desemboca a La Vila Joiosa, el Montnegre que desemboca al Campello i la Rambla de les Ovelles que desemboca al sud de la capital.

Comarques[modifica | modifica el codi]

La província inclou diverses comarques:

  • El Comtat, 26.319 habitants, capital Cocentaina. És una comarca entre les serres de Mariola i Aitana, on predomina la indústria tèxtil i l'agricultura de secà.
  • L'Alcoià, que es dividixen en dos subcomarques clarament diferenciades:
    • La part pertanyent a la històrica comarca de les Valls d'Alcoi, 67.853 habitants, capital Alcoi. Destaca per l'agricultura de secà (oliveres), la indústria tèxtil i les festes de Moros i Cristians.
    • La Foia de Castalla, 39.380 habitants, capital Castalla, ciutat més poblada: Ibi. Destaca la indústria del joguet.
  • La Marina Alta, 166.786 habitants, capital Dénia. És la comarca més plujosa. Les activitats econòmiques són el turisme i l'agricultura, principalment de cítrics i vinyes, i secundàriament de cirers i ametlers. Subcomarques:
  • La Marina Baixa, 154.939 habitants, capital La Vila Joiosa. Ciutat més poblada: Benidorm. Eminentment turística destaca per les seues platges i el seu interior muntanyós. Té una subcomarca molt pintoresca: la Vall de Guadalest.
  • L'Alt Vinalopó, 50.870 habitants, capital Villena. Agricultura de regadiu i indústria del calçat. Importants celebracions de Moros i Cristians. Comprén una subcomarca: la Vall de Biar.
  • El Vinalopó Mitjà, 158.932 habitants, capital Elda. Indústria del calçat, del marbre i variades. Vins i raïm de taula en agricultura.
  • El Baix Vinalopó, 255.676 habitants, capital Elx. Agricultura de regadiu al costat de la indústria del calçat i les estores i el turisme en la costa. A Elx se celebra el Misteri.
  • L'Alacantí, 420.561 habitants, capital Alacant. Comarca de servicis i turística, fortament urbanitzada. Se celebren les Fogueres de Sant Joan. Comprén la subcomarca de la Canal de Xixona.
  • El Baix Segura (també coneguda com a Vega Baixa), 291.033 habitants, capital Oriola, ciutat més poblada: Torrevella. Agricultura de regadiu (hortalisses i cítrics) i turisme en tot el territori.

Història[modifica | modifica el codi]

Amb el Tractat d'Almizra, el 1244, s'estipulà que la zona al sud de la línia Biar-Xixona-Busot-La Vila Joiosa era del Regne de Castella fins que, amb la Sentència Arbitral de Torrelles l'any 1304, va quedar sota administració del Regne de València i, per tant, sota la sobirania reial de la Corona d'Aragó. Constituïa dins del regne la demarcació de "Ultra Saxonam" o "de Xexona enllà". Des del punt de vista administratiu tota aquesta zona va quedar sota la Procuració General d'Oriola, que es va convertir en 1363 en Governació General. També estaven les "batlies" sota la mateixa distribució geogràfica, però la d'Oriola va passar en 1647 a Alacant.

Aquesta divisió administrativa va perdurar quatre segles, i amb els Decrets de Nova Planta de Felip V de Borbó de l'any 1707, va constituir una de les governacions castellanes amb què es va desmantellar el conquerit Regne de València. Després de moltes modificacions, en 1851 es va dividir definitivament el País Valencià en províncies, seguint uns criteris homogenis en demografia i extensió territorial respecte a Espanya, i fixant uns límits diferents de les antigues procuracions, lloctinències, i governacions. En el cas de la província d'Alacant, desapareix la línia de Biar-Xixona-Busot-La Vila Joiosa, comprèn la regió de les Comarques del Sud, ampliant-s'hi pel Nord part de les Comarques Centrals (Foia de Castalla, Foia de Xixona, Serrania d'Alcoi, Marquesat de Dénia, i Valls de Pego), la qual restà repartida entre les províncies d'Alacant i de València, i per l'Est amb la comarca castellana de la Plana de Villena.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província d'Alacant

Coord.: 38° 30′ N, 0° 30′ O / 38.500°N,0.500°O / 38.500; -0.500