Província d'Odessa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Одеська область
Bandera de la província d'Odessa Escut de la província d'Odessa
(En detall) (En detall)
Localització
Mapa Odessa
estació de tren d'Odessa
estació de tren d'Odessa
País/Regió històrica Ucraïna Ucraïna
Capital Odessa
Superfície 33300 km²
Població (2005)
  • Densitat
2.423.275 hab.
72,77 hab/km²
Coordenades nd

La Província d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna meridional. Té una costa de 300 km de la Mar Negra i el territori també inclou una part de la desembocadura del Danubi, com també la desembocadura del Dnièster, amb el seu estuari o liman, el liman del Dnièster. A part de les desembocadures d'aquests dos rius importants, la província també compta amb unes importants albuferes (o estanys costaners).

El pelicà cresp (Pelecanus crispus) nidifica a l'óblast d'Odessa.

L'óblast limita amb Romania al sud i Moldàvia a l'oest, tenint una frontera estatal de 1362 km amb aquests dos països. Al nord limita amb l'óblast de Vínnytsia i una punteta de l'óblast de Kirovohrad, i a l'est, amb la de Mikolàiv. La resta és costa de la Mar Negra.

Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).

La secció sud-oest de l'óblast forma part de les regions històriques del Budjak i de Bessaràbia.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Platja a la Mar Negra prop d'Odessa.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

L'óblast d'Odessa és rica en sistemes d'albuferes, limans, llacs i deltes. Té 8 espais designats d'interès internacional sota el conveni de Ramsar ("Convenció relativa a les zones humides d'importància internacional especialment com hàbitat d'aus aquàtiques"). Per tant, l'óblast també és una zona d'interès pels ornitòlegs per la seva riquesa en aus i zones de nidificació d'aus. Algunes albuferes i limans formen part d'un nou parc natural declarat el 2010, mentre que la zona del delta del Danubi a Ucraïna és reserva de la biosfera.

Rius[modifica | modifica el codi]

Típic paisatge d'aiguamolls i canyissars (phragmites australis) al delta del Danubi, reserva de la biosfera.

El sistema fluvial de l'óblast forma part de les conques de Danubi, Dnièster i Buh Meridional, i també de la conca de la Mar Negra directament. El territori és banyat per uns 200 rius de més de 10 km de llargada, molts dels quals s'assequen a l'estiu. Els rius majors són: el Danubi (Дунай, Dunai), amb la desembocadura de Kília (Кілійське гирло, Kiliiske hirlo) que forma el delta de Kília (Кілійська дельта); el Dnièster (Дністер), amb el seu afluent Kutxurhan (Кучурган); el Kodyma (Кодима); el Savranka (Савранка), que és afluent del Buh meridional; i el Tylihul (Тилігул). Els rius majors tenen gran importància per a la navegació, la irrigació i la producció d'energia elèctrica.

Llistat de rius per conca:

Llacs, limans d'aigua dolça[modifica | modifica el codi]

La part sud de l'óblast d'Odessa conté una sèrie de llacs anomenats els Llacs pre-Danubi d'Ucraïna (Придунайські озера України, Prydunaiskyi òzera Ukraïn·y). Els principals són cinc, dos dels quals de tipus liman, i tres de tipus "plana d'inundació", formats a la plana d'inundació del Danubi.

  • llac Ialpukh o Ialpuh (Ялпух, Ялпуг) — aquest llac de tipus liman és el llac natural més gran d'Ucraïna, alimentada pel riu homònim que neix a Moldàvia. A les seves vores es troben els municipis de Bolhrad, Krynytxne, Vladytxyn, Kotlovyna, Plavni i Ozerne, entre altres. Comunicava amb el llac Kuhurlui fins als anys 70, ara hi comunica mínimament, amb el consegüent estancament d'aigües.
  • llac Kuhurlui (Кугурлуй), de tipus plana d'inundació. Antigament estava separat del Ialpukh per una barra de sorra i l'aigua del Ialpukh entrava al Kuhurlui per un petit estret, però els anys 70 es va construir una petita presa amb una carretera, i ara hi passa poca aigua. El Kuhurlui connecta amb el riu Danubi a través de tres estrets, un dels quals amb resclosa, a més d'altres passos més petits pels peixos. En aquesta vora sud del llac es va construir un pòlder per cultivar cereals. Entre el 1939 i 1941, el llac va servir de base per la flota militar soviètica del Danubi. A la riba sud-est, es troba l'única colònia de pelicà cresp (Pelecanus crispus) d'Ucraïna, una espècie amenaçada i el pelicà més gran d'Europa.
  • llac Kahul (Кагул), de tipus plana d'inundació ("oxbow" en anglès).
  • llac Katlabukh (Катлабух), de tipus plana d'inundació.
  • llac Kytai (Китай), de tipus combinat liman i plana d'inundació.

Limans, albuferes[modifica | modifica el codi]

Una altra imatge d'un pelicà cresp.

Les albuferes de Tatarbunary es troben al raion homònim, entre Vylkove (a la frontera romanesa) i Tatarbunary. Aquestes albuferes sovint s'anomenen "llac", tot i que són salats, i a vegades també liman. Des del 2010, formen part del nou Parc nacional dels limans de Tuzlý.

Limans prop d'Odessa: Seguint la costa cap a l'est, prop de d'Odessa, hi ha 3 limans.

Clima[modifica | modifica el codi]

El centre de la ciutat de Berezivka.

El clima de l'óblast és continental moderat. Els estius són calorosos, els hiverns suaus, amb poca neu. Les temperatures mitjanes el gener són de -5º (a la secció nord) i -2 °C (a la secció sud), i el juliol de 21º i 23 °C, respectivament. La precipitació anual sol ser d'entre 340 a 470. Al sud són freqüents els períodes de sequera.

Parcs naturals[modifica | modifica el codi]

Un carrer a Iujne.
  • Parc nacional dels Limans de Tuzlý (Національний природний парк «Тузловські лимани»), prop del poble de Tuzlý (Тузли), aquest nou parc nacional, declarat el 2010, engloba una sèrie d'albuferes i limans d'aigua principalment salada al raion de Tatarbunary, a l'óblast d'Odessa. El territori del parc inclou parts dels anomenats llacs (озеро) i limans de Xagan·y (Шагани), Alibei (Алібей) i Burnàs (Бурнас), i també els anomenats llacs de Solone (Солоне), Khadjýder (Хаджидер), Karatxàus (Карачаус), Budury (Будури), Martaza (Мартаза), Mahalevske (Магалевське), Malyi Sassyk (Малий Сасик, "Sassyk petit") i Djanxeiske (Джаншейське).
  • Reserva de la biosfera del Danubi (Дунайський біосферний заповідник, Dunaiskyi biosfernyi zapovidnyk), a la secció del delta del Danubi anomenat "Delta del Kília" (Кілійська дельта). Aquesta part del Delta del Danubi està formada pel braç o la "boca de Kília" (Кілійське гирло, Kiliiske hirlo), que forma la frontera amb Romania.[1]
  • Reserva botànica de les praderies de Phyllophora de la badia d'Odessa (Філофорне поле Зернова - ботанічний заказник, Filoforne pole Zernova - botanitxnyi zakàznyk). Aquesta reserva marina fou creada el 2008 per intentar preservar una colònia única (per la seva grandària) de les algues vermelles anomenades Phyllophora, en alarmant regressió. Aquesta interessant concentració botànica fou descrita en 1908 pel científic S. A. Zernov, d'aquí el nom de la colònia. Vegeu un mapa de (la reducció de) l'àrea a "Reduction of the Zernov's Phyllophora fields in the Bay of Odessa" (2001) (UNEP/GRID-Arendal Maps and Graphics Library, en anglès).
  • Vuit zones humides designades d'interès internacional ornitològic sota el conveni de Ramsar ("Convenció relativa a les zones humides d'importància internacional especialment com hàbitat d'aus aquàtiques").
    • Els aiguamolls del delta del Dnièster («Дністровські плавні», Dnistrovski plavni, anomenat el "Dniester-Turunchuk Crossrivers Area" en anglès), just abans del liman del Dnièster, a la zona on s'ajunta el seu braç, el Turuntxuk. Vegeu algunes fotos a Nedaleko. (en ucraïnès i rus)
    • La zona nord del liman del Dnièster (Дністро́вський лима́н, Dnistrovskyi lyman)
    • El liman del Tylihul (Тилігу́льський лима́н, Tylihulskyi lyman)
    • El sistema d'albuferes Xagan·y-Alibei-Burnàs
    • El sistema del llac Kartal, que inclou alguns dels llacs de tipus "plana d'inundació" prop del Danubi.
    • El llac Kuhurlui (Кугурлуй), un dels llacs de tipus plana d'inundació prop del Danubi.
    • Secció del delta del Danubi anomenat la "boca del Kíliia"
    • El llac de Sassyk o Kunduk (Сасик o Кундук), una albufera.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

El naixement del riu Tylihul, prop del poble d'Oleksandrivka (Олександрівка).

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

L'óblast d'Odessa està dividida en 26 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion·y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 7 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de: Bílhorod-Dnistrovskyi (Білгород-Дністровський), Izmaïl (Ізмаїл), Il·litxivsk (Іллічівськ), Kotovsk (Котовськ), Odessa (Одеса), Teplodar (Теплодар) i Iujne (Южне).

L'óblast té un total de:

  • 19 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 12 de les quals depenen d'un raion;
  • 33 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat);
  • 1113 pobles (село́, seló); i...
  • 23 llogarrets (се́лище, sélysxe, tot sol).

Principals ciutats[modifica | modifica el codi]

Vista des de la riba esquerra del liman del Kuiàlnyk.

Història[modifica | modifica el codi]

La secció sud-oest de l'óblast forma part de les regions històriques del Budjak i de Bessaràbia. En aquestes terres hi han viscut escites, sàrmates, romans, gots, rus' de Kíev, huns, mongols, tàtars, gagaüsos, turcs, etc. Els pobles túrquics, com ara els tàtars, gagaüsos i turcs, a més, han legat moltíssims dels topònims de la meitat sud de l'óblast.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu la pàgina oficial de la reserva amb un mapa de la reserva,(ucraïnès) i la sub-plana d'imatges.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província d'Odessa


Coord.: 47° N, 30° E / 47°N,30°E / 47; 30