Província de Diyarbakır

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diyarbakır
Turquia
Localització
Localització de la Província de Diyarbakır
Pont de Silvan (o pont dels Deu Ulls) que creua el riu Tigris, a Diyarbakır
Regió d'Anatòlia del Sud-est
Districtes de Diyarbakır
Districtes de Diyarbakır
País/Regió històrica Turquia Turquia
Capitals
 • 
 
 • Diyarbakır
Superfície 15.355 km²
Població (2009)
  • Densitat
1,515,011 hab.
98,67 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• Governador:

Mustafa Toprak
Codi telefònic 0412
Web

Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.

Diyarbakır ha estat la llar de moltes civilitzacions. Diyarbakır i l'àrea circumdant són un important jaciment arqueològic d'artefactes i talles de pedra de l'era Mesolítica. La província de Diyarbakır ha estat governada per accadis, luvites, hitites, hurrites, mittanis, assiris, urartus, arameus, frigis, escites, babilonis, perses, macedonis, grecs, romans, parts, bizantins, perses sassànides, àrabs turcs seljúcides, mongols, perses safàvides i finalment turcs otomans.

Diyarbakır fou un primer baluard del cristianisme arameu (siríac), i també del cristianisme armeni. Abans de la Primera Guerra Mundial, els grups ètnics cristians constituïen un 30% de la població.

Des de la Primera Guerra Mundial, i les massacres de la població cristiana, només uns quants milers d'arameus (siríacs) i armenis viuen encara a la província, alguns a la ciutat de Diyarbakır i altres en pobles assiris i armenis.

La província, actualment, té una gran proporció de població turca, seguida en nombre per kurds ètnics. Altres grups inclouen arameus (siríacs), armenis, àrabs i yazidis.

Districtes[modifica | modifica el codi]

La província de Diyarbakır es divideix en 14 districtes (el districte de la capital apareix en negreta)

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Diyarbakır

Llocs històrics de ciutat[modifica | modifica el codi]

Gran Mesquita de Diyarbakır La mesquita més antiga d'Anatòlia. Després de la captura de Diyarbakır el 639, la zona va passar a estar sota el control dels musulmans, i el temple més gran al cor de la ciutat (L'Església de Martoma) va ser convertit en una mesquita.[1] Més tard, en l'any 1091, sota el comandament de Gran governant seljúcida Màlik-Xah I, va contemplar una profunda restauració; les diverses addicions i renovacions dels diferents períodes estan prenent forma a la llum de les inscripcions. La Mesquita Omeia de Damasc, del famós primer període islàmic (a causa de similituds) s'interpreta com a reflex de la gran Mesquita de Diyarbakir a Anatòlia.

Muralles de Diyarbakır

Les muralles de Diyarbakır tenen la distinció de ser les segones més llargues del món, després de la Gran Muralla de Xina. Les seves muralles fan 5.5 quilòmetres de llarg, 3.5 metres de gruix i entre 10 i 12 metres d'alçada.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Edmonds, Anna G. Turkey's religious sites (en anglès). Damko, 1997, p. 229. ISBN 9758227009. 
  2. [1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Diyarbakır Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 38° 08′ 32″ N, 40° 16′ 16″ E / 38.14222°N,40.27111°E / 38.14222; 40.27111