Província de Donetsk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Донецька область
Donetska óblast
Província de Donetsk
Bandera de laprovíncia de Donetsk Escut de laprovíncia de Donetsk
(En detall) (En detall)
Localització
Mapa de Donetsk
País/Regió històrica Ucraïna
Capital Donetsk (Донецьк)
Superfície
 • %
26.517 km²
4,4%
Longituds
 • Amplada:
 • Alçada:
Costa
 
180 km.
225 km.
uns 90 km. (mar d'Azov) km.
Altitud n/d
(màx.:331 m. mín.:-0,4 m.)
Població (1 juliol 2010)
  • %
  • Densitat
4,449,636 hab.
9% de la població del país
167,8 hab/km²
Coordenades nd
Organització
raions; ciutats; viles; pobles
ciutats
• depenent directament de l'óblast:
• depenent d'un raion:

Governador
• des del 03/2010

18 raions; 52 ciutats; 131 viles; 1121 pobles
52 ciutats
28
24

 
Anatolii Mikhàilovitx Blizniuk (PR)
(Анатолій Михайлович Близнюк)
Web
El Circ de Donetsk, a la ciutat de Donetsk.
Un carrer de Donetsk el 2002
Mapa un xic més detallat de l'óblast (en anglès)
Esquema de la reserva natural de l'estepa de Khomutovo
Un parc a l'hivern a Mariúpol.
Esteles antropomòrfiques escites, "iaies de pedra", al museu provincial de Donetsk.
Indústria pesant a la regió de Donbass.

La província de Donetsk (ucraïnès: Доне́цька о́бласть, transliterat: Donetska oblast, transcrit: Donetska óblast; nom informal: Доне́ччина, transcrit: Donétxtxina. Des de principis de l'URSS fins al 1941 i del 1943 fins a 1961, Ста́лінська, Stàlinska, i del 1941 al 43, Ю́зівська, Iúzivska) és una óblast (província) d'Ucraïna Oriental. La capital és Donetsk (Донецьк). La província ocupa una part important de la regió històrica i etnocultural del Donbass, o Conca del Síverski Donets (Донецький басейн, Donetski Bassèin, normalment abreviat a Донбас, Donbas o Донбасс, Donbass).

Limita amb les óblasts de Dnipropetrovsk i Zaporíjia al sud-oest, amb la de Luhansk al nord-est, la de Rostov (Rússia) a l'est, i amb la mar d'Azov al sud. Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Relleu[modifica | modifica el codi]

La majoria de l'óblast de Donetsk forma part del territori natural de l'estepa. Es pot dividir en tres espais mínimament diferenciats: els "alts de Priazòvia" o "terra alta del Preazov" (Приазовська височина, Priazovska vissotxinà, el territori vorejant la mar d'Azov, amb unes altures mitjanes d'entre 50 i 230 m), la "terra baixa del Prednièper" (Придніпро́вська низовина́, Pridniprovska nizovinà, la plana o terra baixa que comença a la riba esquerra del Dnièper, amb unes altures mitjanes de 50 a 160 m) i el "massís de Donetsk" (Доне́цький кряж, Donetski kriaj). Aquest últim no consisteix pròpiament en un massís de muntanyes, sinó una zona de caràcter muntanyosa però que no ateny elevacions superiors a 367 metres (tot i que aquest punt es troba a l'óblast veïna de Luhansk).

El punt més alt de l'óblast és el kurhan o túmul de Mohila-Hostra (курган Могила-Гостра, de 331 metres), emplaçat prop del poble de Poliove (Польове).

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Rius[modifica | modifica el codi]

El territori de l'óblast és banyat per uns 110 rius, dels quals 47 superen els 25 km de llargada. La llargada combinada de tots els rius dins l'óblast supera els 3.000 km. El riu més important és el Síverski Donets, amb una llargada de 1.053 km, més de 100 dels quals transcorren dins l'óblast, i amb una amplada de 60 a 80 m. La seva fondària mitjana és d'1,5 a 2 m (però arriba als 7 metres als llocs més amples i lents de corrent).

Alguns rius que banyen l'óblast de Donetsk:

Conca de la mar Negra[modifica | modifica el codi]
  • Síverski Donets (Сі́верський Доне́ць, 1.053 km), afluent del riu Don.
    • Kazenni Torets (Казе́нний Торе́ць, 129). Afluent dret del Síverski Donets que banya l'óblast de Donetsk, neix a l'assentament de tipus urbà de Hródivka (Гро́дівка), i entra al Síverski Donets a l'assentament de tipus urbà de Raihorodok, prop de la ciutat de Sloviansk i a 537 km del naixement del Síverski Donets i a 516 km de la seva desembocadura al riu Don. Banya les ciutats de Sloviansk (Слов'янськ), Kramatorsk (Краматорськ) i Drujkivka (Дружківка).
    • Bakhmut o Bakhmutka (Бахмут, Бахмутка, 88 km). Afluent dret del Síverski Donets que banya l'óblast de Donetsk. El Bakhmut passa per la ciutat de Artemivsk (Артемівськ).
  • Kàlmius (Кальміус, 209 km), que desemboca a la mar Negra a Mariúpol.
Conca del Dnièper[modifica | modifica el codi]
  • Vovtxa (Вовча, 323 km, afluent del Samara). El nom vol dir "del llop". En temps dels Cosacs de Zaporíjia, es deia Vovtxi Vodi, "Aigües de Llops" (Вовчі Води). Travessa les óblasts de Donetsk i Dnipropetrovsk. No s'ha de confondre amb el Vovtxa afluent del Síverski Donets.
    • Sukhi Iali o Iali Sec (Сухі Яли, "Iali Sec", 49 km), afluent esquerra del Vovtxa (conca del Dnièper). El segle XVIII es va establir un assentament de grecs provinents de Crimea a les vores d'aquests rius. Són ells els qui han donat el nom de Iali a aquest riu i el Mokri Iali, nom que prové de paraula grega per vidre.
    • Mokri Iali o Iali Moll (Мокрі Яли, "Iali Moll", 147 km), afluent del Vovtxa (conca del Dnièper). El segle XVIII es va establir un assentament de grecs provinents de Crimea a les vores d'aquests rius. Són ells els qui han donat el nom de Iali a aquest riu i el Sukhi Iali, nom que prové de paraula grega per vidre.

Llacs, embassaments, canals[modifica | modifica el codi]

L'óblast té relativament pocs llacs, però 141 embassaments. També és travessada pel Síverski Donets.

D'entre els llacs destaquen els espais naturals dels llacs vora Sloviansk: el Rapne, Slipne i Veisove (Рапне, Сліпне, Вейсове) que, tot i estar llunys de la costa, són d'aigües salades per la composició mineral del sol.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Divisions Administratives[modifica | modifica el codi]

L'óblast de Donetsk està dividida en 18 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion·y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 28 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de: Avdíïvka (Авді́ївка), Artemivsk (Артемівськ), Buhledar (Вугледа́р), Debàltseve (Деба́льцеве), Dzerjynsk (Дзержи́нськ), Sxebrynivka (Щербинівка), Dymýtrov (Дими́тров), Dobropíl·lia (Добропі́лля), Dokutxàievsk (Докуча́євськ), Drujkivka (Дружкі́вка), Hòrlivka (Го́рлівка), Enàkieve (Єнáкієве), Jdànivka (Жда́нівка), Kírovske (Кі́ровське), Kostiantýnivka (Костянти́нівка), Kramatorsk (Крамато́рськ), Krasnyi Lyman (Кра́сний Лима́н), Krasnoarmiisk (Красноармі́йськ), Makíïvka (Макі́ївка), Mariúpol (Маріу́поль), Novoazovsk (Новоазо́вськ), Novohródivka (Новогро́дівка), Selýdove (Сели́дове), Sloviansk (Слов'я́нськ), Snijné (Сніжне́), Torez (Торе́з), Khartsyzk (Харци́зьк), Xakhtarsk (Шахта́рськ), Iasynuvata (Ясинува́та), i la capital de l'óblast, Donetsk (Доне́цьк).

L'óblast té un total de:

  • 52 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 24 de les quals depenen d'un raion;
  • 131 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat);
  • 1.121 pobles (село́, seló); i...
  • 244 llogarrets (се́лище, sélysxe, tot sol).

Principals ciutats[modifica | modifica el codi]

  • Donetsk (Доне́цьк), abans del 1924 i 1941—1943: Iúzivka (Юзівка); el 1923: Trotsk (Троцьк); el 1924—1941 i 1943—1961: Staline o Stalyne (Сталіне, Сталине)
  • Avdíïvka (Авді́ївка)
  • Artemivsk (Артемівськ), abans del 1924, Bakhmut (Бахмут)
  • Buhledar (Вугледа́р)
  • Debàltseve (Деба́льцеве)
  • Dzerjinsk (Дзержи́нськ), abans del 1938, Sxebrynivka (Щербинівка)
  • Dimítrov (Дими́тров)
  • Dobropíl·lia (Добропі́лля)
  • Dokutxàievsk (Докуча́євськ), des de la seva fundació el 1912 fins al 1954, Olenivski Kar'iery (Оленівські Кар'єри)
  • Drujkivka (Дружкі́вка), anomena pel cosac Drujkó (козак Дружко).
  • Hòrlivka (Го́рлівка)
  • Enàkieve (Єнáкієве)
  • Jdànivka (Жда́нівка)
  • Kírovske (Кі́ровське)
  • Kostiantínivka (Костянти́нівка)
  • Kramatorsk (Крамато́рськ)
  • Krasni Liman (Кра́сний Лима́н), abans del 1925 Lyman i sloboda Lyman (Лиман, слобода Лиман). Fundat el 1667.
  • Krasnoarmiisk (Красноармі́йськ), abans del 1938, Hryxyne (Гришине)
  • Makíïvka (Макі́ївка)
  • Mariúpol (Маріу́поль), ciutat que ha tingut els següents noms en el passat: Domakha (Домаха), Adamakha (Адамаха), Kalmiuska (Кальміуська, abans del 1778), Pavlovsk (Павловськ, 1778-1779), Mariiúpill (Маріюпіль, 1779-1933); Mariúpol (Маріуполь, 1933-1948), Jdànov (Жда́нов, 1948—1989); i de nou, a partir del 1989, Mariúpol (Маріуполь). Es troba a la vora de la mar d'Azov, a la desembocadura del riu Kàlmius (Кальміус). És un port i centre industrial important d'Ucraïna, com també un centre turístic pel seu clima i les platges. Té una minoria de grecs ètnics important.
  • Novoazovsk (Новоазо́вськ), a la vora de la mar Negra, on el riu Hruzki Ielàntxik (Грузський Єланчик) desemboca a la mar.
  • Novohródivka (Новогро́дівка)
  • Selídove (Сели́дове)
  • Sloviansk (Слов'я́нськ), abans del 1933 Slovianske (Слов'янське), i abans del 1784, Tor, Tavr i després, Slovensk (Тор, Тавр, Словенськ), aquesta ciutat està emplaçada al "massís de Donetsk" i a la riba del Kazenni Torets.
  • Snijné (Сніжне́), abans del 1864, Vassílivka (Василівка)
  • Torez (Торе́з), fundat el 1770 com a sloboda sota el nom d'Oleksíïvka (Олексіївка), a partir de 1840, passa a dir-se Oleksíieve-Leónove (Олексієве-Леонове), i del 1857 al 1964, Txistiakove (Чистякове).
  • Khartsizk (Харци́зьк)
  • Xakhtarsk (Шахта́рськ), abans del 1953, Katyk (Катик)
  • Iassinuvata (Ясинува́та)
  • Sviatohirsk (Святогі́рськ, "Muntanya Sagrada", abans del 1938, poble de Банно-Тетянівка, Banno-Tetiànivka, abans del 1964, poble de Банне, Banne, del 1964-2003, ciutat de Славяногірск, Slavianohirsk), petita ciutat coneguda pel seu monestir, el Monestir de Sviatohirsk (Святогірська Лавра, Sviatohirska Lavra).


Cultura[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Monestir de Sviatohirsk (Святогірська Лавра, Sviatohirska Lavra), a Sviatohirsk ("Muntanya Sagrada"), a la vora del riu Síverski Donets. El nom complet és Monestir de la Dormició de la Mare de Déu de Sviatohirsk (Свято-Успенська Святогірська Лавра, Sviato-Uspenska Sviatohirska Lavra).
  • Monestir de Sant Arseni o Arsenti (Cкит Святого Арсентiя), una obra de fusta moderna que recorda esglésies i edificis de fusta tradicionals però no els recrea.
  • Reserva natural de l'estepa de Khomutovo (Хомуто́вський степ, відділ Українського державного степового заповідника, literalment, "Estepa de Khomutovo", secció de la Reserva natural de les estepes d'Ucraïna). Té una àrea de 10,28 km², amb una gran diversitat de flora. Es troba prop del poble de Khomutovo (Хомутово), a només 20 km de la mar d'Azov i prop de la frontera amb l'óblast de Rostov, a Rússia, a la vora del riu Hruzki Ialàntxik o Hruzki Ielàntxik (Грузький Яланчик, Грузький Єланчик). Està a la llista indicativa o provisional de Patrimoni Mundial (monuments naturals) de la UNESCO.
  • Parc natural regional de Meotida (Меотида) és una reserva natural de 130,17 km². Conté més que 640 espècies diferents de flora excepcional o singular, 15 dels quals es troben al Llibre vermell d'espècies en perill d'Ucraïna.


Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

"Terrikoni" de guix, o pujols de runam de l'activitat minera a Raihorodok (Райгородо́к)
La casa del punxó, a Mariúpol.
Un carrer central de Torez.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Donetsk Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 48° 08′ N, 37° 44′ E / 48.14°N,37.74°E / 48.14; 37.74