Província de Girona
De Viquipèdia
|
|||||
| Capital | Girona | ||||
| Municipi més gran | Girona | ||||
| Gentilici | Gironí, gironina | ||||
| Població (2008) | 731.864 hab. | ||||
| Àrea | 5.835,07 km2 | ||||
| Densitat | 121,02 hab/km2 | ||||
| Comarques | 8 | ||||
La província de Girona és la que es troba més al nord-est de les quatre que té la Comunitat Autònoma de Catalunya. La seva capital és Girona.
Taula de continguts |
[edita] Demarcacions
Les comarques que conté la província de Girona són les següents:
- l'Alt Empordà
- el Baix Empordà
- la Cerdanya (meitat est)
- la Garrotxa
- el Gironès
- el Pla de l'Estany
- el Ripollès
- la Selva (excepte el municipi de Fogars de la Selva)
A més, també conté els municipis de Viladrau, Espinelves i Vidrà, tots tres pertanyents a la comarca d'Osona.
Els partits judicials per a l'administració de la justícia a la província són els següents:
- Figueres
- Girona
- La Bisbal d'Empordà
- Ripoll
- Santa Coloma de Farners
- Olot
- Blanes
- Sant Feliu de Guíxols
- Puigcerdà
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.
Els municipis més poblats són (2007):
Girona 94.484 habitants
Figueres 41.115 habitants
Blanes 38.368 habitants
Lloret de Mar 34.997 habitants
Olot 32.337 habitants
Salt 27.673 habitants
Palafrugell 21.412 habitants
Sant Feliu de Guíxols 21.155 habitants
Roses 18.139 habitants
Banyoles 17.451 habitants
Palamós 17.400 habitants
Santa Coloma de Farners 11.090 habitants
Torroella de Montgrí 10.924 habitants
Ripoll 10.867 habitants
Castelló d'Empúries 10.629 habitants
Calonge 10.009 habitants
Castell-Platja d'Aro 9.766 habitants
La Bisbal d'Empordà 9.593 habitants
L'Escala 9.330 habitants
Cassà de la Selva 8.994 habitants
Puigcerdà 8.949 habitants
[edita] Història
La delimitació de la província de Girona ja va quedar establerta en la divisió de corregiments del 1810. En la divisió provincial del 1822, el territori de l'antiga vegueria de Girona s'ampliava per l'oest fins al curs del riu Ter, mentre que l'Alt Maresme passava a la província de Barcelona. En la divisió definitiva del 1833 incorporava l'est de la Cerdanya.
La tradicional capitalitat de Girona no tenia competència, malgrat no ser la ciutat més poblada, superada per Olot, condició que va recuperar a mitjans de segle XIX. A més de la seva posició central, el ressò que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francès va ser considerat un mèrit digne de ser tingut en compte.
[edita] Organismes Autònoms
- Dipsalut: Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona.
