Província de Girona
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Dades estadístiques | |||||
| Estat • C. Autònoma |
Espanya Catalunya |
||||
| Capital | Girona | ||||
| Municipi més gran | Girona | ||||
| Gentilici | Gironí, gironina | ||||
| Superfície | 5.835,07 km² | ||||
| Població • Total (2010) • Densitat |
3ª 752,026 hab. 128,88 hab/km² |
||||
| Coordenades | 42º 10' N, 2º 40' E | ||||
| Organització Comarques Municipis Govern • President: |
8 (i part d'Osona) 221 Diputació de Girona () |
||||
| Web | |||||
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 235 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 752.026 habitants.[1][2] El govern provincial és la Diputació de Girona.
Està previst, en virtud de la llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya, que la Diputació de Girona sigui substituida per el consell de la vegueria de Girona i posteriorment perdria els municipis de la Cerdanya oriental.[3]
Taula de continguts |
[modifica] Història
La delimitació de la província de Girona ja va quedar establerta en la divisió de corregiments del 1810. En la divisió provincial del 1822, el territori de l'antiga vegueria de Girona s'ampliava per l'oest fins al curs del riu Ter, mentre que l'Alt Maresme passava a la província de Barcelona. En la divisió definitiva del 1833 incorporava l'est de la Cerdanya.
La tradicional capitalitat de Girona no tenia competència, malgrat no ser la ciutat més poblada, superada per Olot, condició que va recuperar a mitjans de segle XIX. A més de la seva posició central, el ressò que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francès va ser considerat un mèrit digne de ser tingut en compte.[4]
[modifica] Territori
[modifica] MunicipisEls municipis més poblats són (2009):
|
[modifica] Comarques
|
[modifica] Partits judicials
.svg)
La província de Girona està dividida administrativament en 9 partits judicials.
| Partit Judicial | Nombre mun. |
Població (hab) [2009] |
Superfície (km²) |
Densitat (hab/km²) |
|
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Figueres | 68 | 138.501 | 1.358,6 | 101,9 |
| 2 | Girona | 38 | 209.895 | 839,5 | 250,0 |
| 3 | Bisbal d'Empordà, la | 32 | 84.966 | 562,9 | 150,9 |
| 4 | Ripoll | 20 | 26.994 | 992,6 | 27,2 |
| 5 | Santa Coloma de Farners | 24 | 83.808 | 927,6 | 90,3 |
| 6 | Olot | 21 | 55.339 | 733,8 | 75,4 |
| 7 | Blanes | 3 | 85.358 | 104,7 | 815,3 |
| 8 | Sant Feliu de Guíxols | 4 | 48.007 | 139,5 | 344,2 |
| 9 | Puigcerdà | 11 | 14.914 | 250,6 | 59,5 |
| Girona | 221 | 747.782 | 5.909,8 | 126,5 |
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.
[modifica] Organismes Autònoms
- Dipsalut: Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona.
[modifica] Referències
- ↑ «Província de Girona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Padró 2010 províncies de Catalunya». IDESCAT. [Consulta: 30 setembre 2010].
- ↑ «Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.». DOGC. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 setembre 2010].
- ↑ Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.
[modifica] Notes
[modifica] Vegeu també
- Llista de municipis de la província de Girona
- Províncies de Catalunya
- Departament del Ter
- Bisbat de Girona
- Comarques Gironines
