Província de Kíev

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Київська область
(Kíivska óblast)
Província de Kíev
Bandera de Kíev
Escut de Kíev
Informació
Capital: Kíev (Kíiv)
Població


- Total
- Densitat de població


1.789.259 h. (2005)
64 hab/km²

Superfície 28.100 km²
Mapa Kíev

La província de Kíev, més coneguda en català pel seu nom en rus, província de Kíev (ucraïnès: Київська Oбласть, transcrit al català: Kíivska óblast o Kíivs'ka óblast; nom informal: Київщина, transcrit: Kíivsxina) és una óblast (província) al centre d'Ucraïna. La ciutat de Kíev, també més coneguda en català pel seu nom en rus, Kíev (ucraïnès: Ки́їв, transcrit: Kíiv, rus: Ки́ев, transcrit: Kíev), es troba al centre de l'óblast, i hi són els òrgans administratius provincials, però el govern de la ciutat no hi és subordinat.

Limita a l'oest amb l'óblast de Jitòmir, a l'est amb l'óblast de Txerníhiv, al sud amb l'óblast de Txerkassy i al nord amb la província o vóblasts de Hómiel (en bielorús: Го́мельская во́бласць, Hómielskaia vóblasts), a la República de Bielorússia. Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).

Geografia física[modifica | modifica el codi]

El famós parc d'Oleksandriia, a la ciutat de Bila Tserkva.

Relleu[modifica | modifica el codi]

El relleu del sud de l'óblast prop del poble de Snijký (Сніжки) mostra una bella vista de terreny ondulant.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Mapa dels rius més importants de l'óblast, transcrits a l'alemany.
El Prípiat vora la ciutat de Mózyr o Mazyr, Bielorússia.

Fitxer:

Rius[modifica | modifica el codi]

Vegeu també els articles principals: Llista de rius d'Ucraïna i Rius més llargs d'Ucraïna.

La Kíevsxyna, o l'óblast de Kíev, té una densa xarxa fluvial (177 rius de més de 10 km de llargada). L'artèria fluvial més important és el Dnièper (Дніпро) seguit dels seus afluents principals, que són, els de la dreta: el riu Prípiat (Прип'ять), el Tèteriv (Тетерів), l'Irpín (Ірпінь), el Ros (Рось); i els de l'esquerra: Desnà (Десна) і Trubij (Трубіж).


La següent relació de rius, en seqüencia orogràfica, indica D si un riu és un afluent dret i E si n'és afluent esquerra d'una altre riu:

Embassaments, llacs, canals[modifica | modifica el codi]

Al territori de l'óblast hi ha l'embassament de Kíev (Ки́ївське водосхо́вище, Kíevske vodoskhovysxe) і una part de l'embassament de Kàniv (Ка́нівське водосхо́вище, Kànivske vodoskhovysxe), tot dos sobre el Dnièper. En total, l'óblast compta amb 13 embassaments i uns 2.000 llacs.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Església blanca a la ciutat de Bila Tserkva (Església Blanca).
Típica casa de poble ucraïnesa al Museu d'arquitectura popular i etnografia d'Ucraïna, prop de la ciutat de Pereiàslav-Khmelnitski.
Molins de vent al Museu d'arquitectura popular i etnografia d'Ucraïna, al poble de Pyróhiv.

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

L'óblast de Kíev està dividida en 25 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion·y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 11 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de Berezan (Березань), Bila Tserkva (Біла Церква), Borýspill (Бориспіль), Brovarý (Бровари), Butxa (Буча), Vassýlkiv (Васильків), Irpin (Ірпінь), Pereiàslav-Khmelnitski (Переяслав-Хмельницький), Rjýsxiv (Ржищів), Slavútytx (Славутич) i Fàstiv (Фастів). Abans del desastre de Txernòbil, Prípiat (Прип'ять) també en formava una d'aquestes ciutats.

Els òrgans de govern de la província es troben a la ciutat de Kíev, però des del punt de vista administratiu, aquesta ciutat no forma part de l'óblast, tot i estar situada al bell mig d'ella. Kíev és una "ciutat d'importància nacional" (місто державного значення, misto derjàvnoho znatxènnia), és a dir que els seus òrgans de govern estan al mateix nivell que els de les óblasts, igual que la ciutat de Sebastòpol a Crimea.

L'óblast té un total de:

  • 25 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 14 de les quals depenen d'un raion i 11 que depenen directament de l'óblast;
  • 30 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat);
  • 1121 pobles (село́, seló); i
  • 6 llogarrets (се́лище, sélysxe).

Principals ciutats[modifica | modifica el codi]

  • Berezan (Береза́нь)
  • Bila Tserkva (Бі́ла Це́рква)
  • Bohuslav (Богусла́в)
  • Boiarka (Боя́рка)
  • Borýspill (Бори́спіль), una ciutat a l'extrarradi de Kíev on hi ha l'aeroport internacional de Kíev, anomenat Aeroport de Borýspill o de Kíev-Borýspill
  • Brovarý (Бровари́)
  • Butxa (Бу́ча)
  • Fàstiv (Фа́стів)
  • Iahotyn (Яготи́н)
  • Irpin (Ірпі́нь), a la vora del riu Irpín.
  • Kaharlyk (Кагарли́к)
  • Myrónivka (Миро́нівка)
  • Obúkhiv (Обу́хів)
  • Pereiàslav-Khmelnitski (Переяслав-Хмельницький, abans de 1943: Переяслав, Pereiàslav), ciutat banyada pel riu Trubíj, afluent del riu Dnièper, es troba a la regió de l'óblast a riba esquerra del Dnièper.
  • Rjýsxiv (Ржи́щів)
  • Skvyra (Скви́ра)
  • Slavútytx (Славу́тич). Slavutytx és una ciutat especial perquè va ser creada arran de l'accident nuclear de Txernòbil (1986) com a lloc no contaminat on evacuar la població de la ciutat de Prípiat, de la qual dista de 45 km. Es troba a 40 km de la ciutat de Txerníhiv, capital de l'óblast homònima i en ple territori d'aquesta óblast, tot i que administrativament pertany a l'óblast de Kíev. La paraula Slavutytx és un dels noms antics del riu Dnièper, que passa no gaire lluny d'allí.
  • Tarasxa (Тара́ща)
  • Tetiïv (Теті́їв)
  • Vassýlkiv (Васи́льків), un centre industrial, aquí hi ha una base aèria important.
  • Výxhorod (Ви́шгород), en aquesta ciutat es troba la central elèctrica de Kíev.
  • Vyxneve (Вишне́ве)
  • Uzyn (Узи́н)
  • Ukraïnka (Украї́нка)
  • més les ciutats abandonades de Prípiat (При́п'ять), i Txernòbil (Чорно́биль)

Cultura[modifica | modifica el codi]

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • Xolom-Aléikhem (ucraïnès: Шоло́м-Але́йхем o "La pau sigui amb vostè"; jiddisch: שלום־עליכם), pseudònim de Solomon o Xolom Rabýnovytx o Xolom Nokhumovytx Rabýnovytx, (Шолом Нохумович Рабинович), conegut en anglès com a Sholem Aleichem o Sholem Naumovich Rabinovich (Переяслав-Хмельницький, Pereiàslav-Khmelnitski, óblast de Kíev, en aquell temps imperi Rus, 1859 - ciutat de Nova York, 1916). Xolom Aléikhem fou un gran escriptor jueu ucraïnès conegut com el "Mark Twain jueu" i un dels clàssics de la literatura jiddisch. Les seves obres s'han traduït a més de 60 idiomes i van gaudir de gran èxit a la Unió Soviètica i molts altre llocs.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Sistema de destil·lació de horilka al Museu d'arquitectura popular.
Sinagoga de Skver a Skvyra, restaurat el 2004.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Kíev Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 50° 15′ N, 30° 30′ E / 50.25°N,30.5°E / 50.25; 30.5