Província de Kíev

Київська область (Kýivska óblast) Província de Kýiv
Informació
Capital:	Kýiv o Kíev
Població  - Total  - Densitat de població	1.789.259 h. (2005) 64 hab/km²
Superfície	28.100 km²

La província de Kýiv, més coneguda en català pel seu nom en rus, província de Kíev (ucraïnès: Київська Oбласть, transcrit al català: Kýivska óblast o Kýivs’ka óblast’; nom informal: Київщина, transcrit: Kýivsxyna) és una óblast (província) al centre d'Ucraïna. La ciutat de Kýiv, també més coneguda en català pel seu nom en rus, Kíev (ucraïnès: Ки́їв, transcrit: Kýiv, rus: Ки́ев, transcrit: Kíev), es troba al centre de l'óblast, i hi són els òrgans administratius provincials, però el govern de la ciutat no hi és subordinat.

Limita a l'oest amb l'óblast de Jytómyr, a l'est amb l'óblast de Txerníhiv, al sud amb l'óblast de Txerkassy i al nord amb la província o vóblasts de Hómiel (en bielorús: Го́мельская во́бласць, Hómielskaia vóblasts), a la República de Bielorússia. Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).

Geografia física

El famós parc d'Oleksandriia, a la ciutat de Bila Tserkva.

Relleu

Vegeu una imatge del relleu del sud de l'óblast prop del poble de Snijký (Сніжки), que mostra una bella vista d'estepa boscosa en terreny ondulant, més altres vistes d'estepa boscosa, totes prop del mateix poble.

Hidrografia

Mapa dels rius més importants de l'óblast, transcrits a l'alemany.

El Prýpiat vora la ciutat de Mózyr o Mazyr, Bielorússia.

Fitxer:

Rius

Vegeu també els articles principals: Llista de rius d'Ucraïna i Rius més llargs d'Ucraïna.

La Kýivsxyna, o l'óblast de Kýiv, te una densa xarxa fluvial (177 rius de més de 10 km de llargada). L'artèria fluvial més important és el Dnipró (Дніпро) seguit dels seus afluents principals, que son, els de la dreta: el riu Prýpiat (Прип'ять), el Tèteriv (Тетерів), l'Irpín (Ірпінь), el Ros (Рось); i els de l'esquerra: Desnà (Десна) і Trubij (Трубіж).

La següent relació de rius, en seqüencia orogràfica, indica D si un riu és un afluent dret i E si n'és afluent esquerra d'una altre riu:

• Riu Dnipró (Дніпро, 2201 km, 246 dels quals dins de l'óblast), el riu més important d'Ucraïna, talla l'óblast de Kýiv en dues parts desiguals - la riba dreta ocupa una superfície molt més gran que l'esquerra.
  • Riu Prýpiat o Prýpiats (ucraïnès: При́п'ять, Prýpiat, bielorús: Пры́пяць, Prýpiats, D, 775 km), compartit amb Bielorússia, passa pel nord-oest de l'óblast i desemboca al Dnipró uns kilòmetres al nord de Kýiv. Durant el trajecte, passa per les ciutats fantasma de Prýpiat i Txornòbyl, evacuades arran de l'accident nuclear de Txornòbyl.
    • Riu Uj o Uixa (Уж, Уша, D, 256 km). Tributari dret del riu Prýpiat, travessa l'oest de la regió històrica de Políssia, ara les óblasts de Jytómyr i Kýiv, i irriga la ciutat de Korosten (Коростень), a l'óblast de Jytómyr. No s'ha de confondre amb el riu Uj a la Transcarpàcia i Eslovàquia.
  • Tèteriv (Те́терів, D, 365 km), neix al poble de Nossivka (Носівки) i travessa les óblasts de Jytòmyr i de Kýiv i desemboca a l'embassament de Kýiv.
  • Riu Irpín (ucraïnès: Ірпі́нь, D, 162 km), desemboca a l'embassament de Kýiv després de regar la ciutat d'Irpín (Ірпíнь).
  • Riu Desnà (Десна́, E, 1130 km, 591 a Ucraïna). Aquest afluent esquerre del Dnipró neix a Rússia, a l'altiplà de Smolensk, i passa per les óblasts russes de Smolensk i Briansk, i després les óblasts ucraïneses de Txerníhiv i Kýiv. Desemboca al Dnipró a l'altura de la ciutat de Kýiv. El nom vol dir "ma dreta", tant en ucraïnès antic o antic eslau oriental, com en ucraïnès modern.
  • Stuhna (ucraïnès: Стугна, D, 68 km), banya les ciutats de Vassylkiv (Васильків) i Obúkhiv (Обу́хів).
  • riu Trubíj o Trubailo (Трубі́ж, Труба́йло, 113 km), afluent esquerra del riu Dnipró, banya la ciutat de Pereiàslav-Khmelnytskyi.
    • Íltytsia (І́льтиця, també Альта, Altà, 46 km), afluent dret del riu Trubíj.
    • Riu Nedra (Недра, 61 km), afluent esquerra del riu Trubíj.
  • Riu Ros′ (Рось, D, 346 km), tributari dret del Dnipró, neix al poble d'Ordyntsi (Ординці), óblast de Vínnytsia, i travessa també les óblasts de Kýiv i Txerkassy abans de desembocar a l'embassament de Krementxuk.
  • Riu Supii (ucraïnès: Супій, E, 130 km), irriga la ciutat de Iahotýn (Яготи́н), a l'óblast de Kýiv.

Embassaments, llacs, canals

Al territori de l'óblast hi ha l'embassament de Kýiv (Ки́ївське водосхо́вище, Kýivske vodoskhovysxe) і una part de l'embassament de Kàniv (Ка́нівське водосхо́вище, Kànivske vodoskhovysxe), tot dos sobre el Dnipró. En total, l'óblast compta amb 13 embassaments i uns 2.000 llacs.

Política i govern

Església blanca a la ciutat de Bila Tserkva (Església Blanca).

Fortalesa cosaca del s.XVII-XVIII al Museu d'arquitectura popular i etnografia d'Ucraïna, al poble de Pyróhiv, prop de Pereiàslav-Khmelnytskyi.

Típica casa de poble ucraïnesa al Museu d'arquitectura popular i etnografia d'Ucraïna, prop de la ciutat de Pereiàslav-Khmelnytskyi.

Oficina de correus d'antany al Museu d'arquitectura popular i etnografia d'Ucraïna, prop de Pereiàslav-Khmelnytskyi.

Molins de vent al Museu d'arquitectura popular i etnografia d'Ucraïna, al poble de Pyróhiv.

Divisions administratives

L'óblast de Kýiv està dividida en 25 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion·y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 11 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes son les ciutats de Berezan (Березань), Bila Tserkva (Біла Церква), Borýspill (Бориспіль), Brovarý (Бровари), Butxa (Буча), Vassýlkiv (Васильків), Irpin (Ірпінь), Pereiàslav-Khmelnytskyi (Переяслав-Хмельницький), Rjýsxiv (Ржищів), Slavútytx (Славутич) i Fàstiv (Фастів). Abans del desastre de Txornòbyl, Prýpiat (Прип'ять) també en formava una d'aquestes ciutats.

Els òrgans de govern de la província es troben a la ciutat de Kýiv, però des del punt de vista administratiu, aquesta ciutat no forma part de l'óblast, tot i estar situada al bell mig d'ella. Kýiv és una "ciutat d'importància nacional" (місто державного значення, misto derjàvnoho znatxènnia), és a dir que els seus òrgans de govern estan al mateix nivell que els de les óblasts, igual que la ciutat de Sebastòpol a Crimea.

L'óblast te un total de:

• 25 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 14 de les quals depenen d'un raion i 11 que depenen directament de l'óblast;
• 30 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat);
• 1121 pobles (село́, seló); i
• 6 llogarrets (се́лище, sélysxe).

Principals ciutats

• Berezan (Береза́нь)
• Bila Tserkva (Бі́ла Це́рква)
• Bohuslav (Богусла́в)
• Boiarka (Боя́рка)
• Borýspill (Бори́спіль), una ciutat a l'extrarradi de Kýiv on hi ha l'aeroport internacional de Kýiv, anomenat Aeroport de Borýspill o de Kýiv-Borýspill
• Brovarý (Бровари́)
• Butxa (Бу́ча)
• Fàstiv (Фа́стів)
• Iahotyn (Яготи́н)
• Irpin (Ірпі́нь), a la vora del riu Irpín.
• Kaharlyk (Кагарли́к)
• Myrónivka (Миро́нівка)
• Obúkhiv (Обу́хів)
• Pereiàslav-Khmelnýtskyi (Переяслав-Хмельницький, abans de 1943: Переяслав, Pereiàslav), ciutat banyada pel riu Trubíj, afluent del riu Dnipró, es troba a la regió de l'óblast a riba esquerra del Dnipró.
• Rjýsxiv (Ржи́щів)
• Skvyra (Скви́ра)
• Slavútytx (Славу́тич). Slavutytx és una ciutat especial perquè va ser creada arran de l'accident nuclear de Txornòbyl (1986) com a lloc no contaminat on evacuar la població de la ciutat de Prýpiat, de la qual dista de 45 km. Es troba a 40 km de la ciutat de Txerníhiv, capital de l'óblast homònima i en ple territori d'aquesta óblast, tot i que administrativament pertany a l'óblast de Kýiv. La paraula Slavutytx és un dels noms antics del riu Dnipró, que passa no gaire lluny d'allí.
• Tarasxa (Тара́ща)
• Tetiïv (Теті́їв)
• Vassýlkiv (Васи́льків), un centre industrial, aquí hi ha una base aèria important.
• Výxhorod (Ви́шгород), en aquesta ciutat es troba la central elèctrica de Kýiv.
• Vyxneve (Вишне́ве)
• Uzyn (Узи́н)
• Ukraïnka (Украї́нка)
• més les ciutats abandonades de Prýpiat (При́п'ять), i Txornòbyl (Чорно́биль)

Cultura

Personatges

• Xolom-Aléikhem (ucraïnès: Шоло́м-Але́йхем o "La pau sigui amb vostè"; jiddisch: שלום־עליכם), pseudònim de Solomon o Xolom Rabýnovytx o Xolom Nokhumovytx Rabýnovytx, (Шолом Нохумович Рабинович), conegut en anglès com a Sholem Aleichem o Sholem Naumovich Rabinovich (Переяслав-Хмельницький, Pereiàslav-Khmelnytskyi, óblast de Kýiv, en aquell temps imperi Rus, 1859 - ciutat de Nova York, 1916). Xolom Aléikhem fou un gran escriptor jueu ucraïnès conegut com el "Mark Twain jueu" i un dels clàssics de la literatura jiddisch. Les seves obres s'han traduït a més de 60 idiomes i van gaudir de gran èxit a la Unió Soviètica i molts altre llocs.

Galeria d'imatges

Sistema de destil·lació de horilka al Museu d'arquitectura popular.

Sinagoga de Skver a Skvyra, restaurat el 2004.

• 

  Vista d'un carrer a la ciutat d'Irpín.

• 

  "Escultura" davant de l'estació de tren de Myrónivka.

• 

  Vies de tren a l'estació de Slavútytx, que porten els empleats cap a la zona d'alienació de Txornóbyl.

• 

  Panorama de la ciutat fantasma de Prýpiat el 2007.

• 

  La ciutat fantasma de Prýpiat, abm la central nuclear de Txornóbyl al fons.

• 

  Botiga d'alimentació més café-bar a la ciutat fantasma de Txornóbyl.

Vegeu també

• La ciutat de Kýiv
• Dnipró
• Txornòbyl

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Kíev

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Kíev

• Pàgina oficial de l'administració estatal de l'óblast de Kýiv (en ucraïnès, rus i anglès).
• Secció sobre l'óblast de Kýiv a la pàgina oficial del Govern d'Ucraïna. (en ucraïnès, rus i anglès)
• Pàgina oficial de l'agència estatal de turisme per a l'óblast de Kýiv (en ucraïnès, rus i anglès).
• Fotos de la regió a la pàgina "Photo Ukraine". (en ucraïnès, rus i anglès)
• Museu nacional de Txornòbyl (Національний музей «Чорнобиль») a Kýiv, pàgina oficial, en ucraïnès, rus i anglès.
• Article interessant sobre Txornòbyl (en anglès)