Província de Khàrkiv

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Харківська область
(Khàrkivska óblast)
Bandera de la província de Khàrkiv Escut de la província de Khàrkiv
(En detall) (En detall)
Localització
Mapa Khàrkiv
Plaça de la llibertat (Площа Свободи, Plosxa Svobody) a la ciutat de Khàrkiv
Plaça de la llibertat (Площа Свободи, Plosxa Svobody) a la ciutat de Khàrkiv
País/Regió històrica Ucraïna Ucraïna
Capitals
 • 
 
 • Khàrkiv
Superfície 31400 km²
Població (2005)
  • Densitat
2.857.351 hab.
91 hab/km²
Coordenades nd

La Província de Khàrkiv (en ucraïnès: Харківська область; en rus: Харьковская область)[1] és una óblast (província) d'Ucraïna oriental. Forma part de la regió històrica de Slobidska Ukraïna (Слобі́дська Украї́на) o Slobojànsxyna (Слобожа́нщина). La capital de l'óblast és Khàrkiv (Ха́рків). Aquesta óblast limita amb l'óblast de Sumy i amb la Federació Russa (óblast de Bèlgorod) al nord, amb l'óblast de Luhansk a l'est, amb la de Donetsk al sud, amb la de Dnipropetrovsk al sud-oest, i amb la de Poltava a l'oest.[2]

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Relleu[modifica | modifica el codi]

La majoria de l'óblast consisteix en plana o plana ondulant que conforma el sector nord-est de la "terra baixa del PreDnièper" o "depressió de la conca del Dnièper" (Придніпро́вська низовина, Prydniprovska nyzovynà). Al nord de l'óblast es troben els pujols de la "terra alta de Rússia central" (Середньоруська височина, Serednoruska vyssotxynà), i al sud-est, els pujols de la "terra alta de Donetsk" (Донецька височина, Donetska vyssotxynà), també coneguts com els "Munts de Donetsk" (Доне́цький кряж, Donetskyi kriaj).

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Rius principals[modifica | modifica el codi]

El riu major de l'óblast és el Síverskyi Donets. Els altres rius importants són afluents d'aquest, i estan indicats aquí en ordre orogràfic (des de l'origen fins a la desembocadura, on E = afluent esquerra, i D = afluent dret).

Conca del Síverskyi Donets[modifica | modifica el codi]
Conca del Dnièper[modifica | modifica el codi]
  • Orill (Оріль, 346 km). Aquest afluent esquerre del Dnièper neix vora el poble de Iefremivka (Єфремівка), óblast de Khàrkiv. Passa també per les óblasts de Poltava i Dnipropetrovsk.
    • Orillka (Орілька, 95 km), afluent esquerra de l'Orill, neix vora el poble de Jovtneve (Жовтневе).
    • Berestova (Берестова, 99 km), afluent dret del riu Orill.
    • Ortxyk (Орчик, 108 km), afluent dret del riu Orill, neix vora el poble de Vodianà Balka (Водяна Балка).

Llacs, embassaments, canals[modifica | modifica el codi]

L'óblast compta amb molts llacs entre boscs i també llacs pantanosos. El llac més gran de l'óblast es diu Lyman, tot i que, tècnicament, no és un líman. Es troba prop del poble de Lyman, entre l'assentament de tipus urbà de Komsomolske i el d'Andríïvka (Андріївка), no gaire lluny del Síverskyi Donets.

Per l'óblast passa el canal Dnièper-Donbas (vegeu a dalt sota Riu Bereka).

Hi ha dos embassaments majors:

  • L'embassament de Txervonyi Oskil (Червонооскі́льське водосховище, Txervonooskilske vodoskhòvysxe), sobre el riu Oskill i prop del poble de Txervonyi Oskil (Червоний Оскіл, "Oskil vermell"). Té una superfície de 122,6 km² i una llargada de 84 km, amb una amplada màxima de 4 km.
  • L'embassament de Petxenihy (Печені́зьке водосховище, Petxenizke vodoskhòvysxe), sobre el Síverskyi Donets i prop de l'assentament de tipus urbà de Petxenihy (Печеніги). Té una superfície de 86,2 km² i una llargada de 65 km, amb una amplada màxima de 3 km.

Ecoregions, flora i fauna[modifica | modifica el codi]

L'óblast es troba a les zones d'estepa boscosa i d'estepa. El tipus de sol més freqüent és el txornozem.

Clima[modifica | modifica el codi]

L'óblast té un clima continental temperat amb estius calorosos i humits i hiverns relativament freds i ennuvolats.

Parcs naturals[modifica | modifica el codi]

  • Parc natural nacional dels boscs de Homillxa (Національний природний парк «Гомільшанські ліси», Natsionalnyi pryrodnyi park "Homillxanski lissý") - un parc seguint la vall del Síverskyi Donets i que inclou boscs i prats inundables, i estepa boscosa. Es troba prop dels pobles de Velyka Homillxa i Sukhà Homillxa. Vegeu la pàgina oficial del parc (en ucraïnès) i la pàgina de Ucraïna Incògnita (en ucraïnès).
  • Parc natural nacional de la Slobojànsxyna (Слобожанський національний природний парк, Slobojanskyi natsionalnyi pryrodnyi park) - prop de la vila de Krasnokutsk (Краснокутськ) a la vora del riu Merla (річка Мерла), tributari del Vorskla (Ворскла), de la conca del Dnièper, el parc inclou molts prats inundables i bosc de ribera. El parc es va declarar el 2009 a partir del Parc forestal o parc dendrològic de Krasnokutsk (Краснокутський дендропарк, Krasnokutskyi dendropark), creat el 1793. Vegeu l'article a Природа України Pryroda Ukraïny (Natura d'Ucraïna) (en ucraïnès).
  • Parc natural nacional de Dvoritxna (Дворічанський національний природний парк, Dvoritxanskyi natsionalnyi pryrodnyi park) - es troba al raion de Dvoritxna (Дворіча́нський райо́н, Dvoritxanskyi raion) i la vila de Dvoritxna (Дворічна, "Vila Dos Rius"), que es troba a la confluència dels rius Verkhna Dvoritxna (Верхня Дворічна) i Oskil (Оскіл) a l'extrem nord-est de l'óblast. Vegeu l'article a Природа України Pryroda Ukraïny (Natura d'Ucraïna) (en ucraïnès).
  • Parc natural regional d'Iziumska Luka (nom oficial: регіональний ландшафтний парк місцевого значення "Ізюмська лука", transcrit: rehionalnyi landxaftnyi park mistsevoho znatxènnia "Iziumska luka", traducció literal: Parc regional paisatgístic d'importància local "Prat d'Izium" [o "prat de la pansa"]). Els seus 5002 ha. comprenen espais d'aiguamolls, prats i bosc de ribera a la riba esquerra del Síverskyi Donets, tot a l'óblast de Khàrkiv, prop de la ciutat d'Izium ("Pansa").

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Aeroport internacional de Khàrkiv.


Acadèmia de Cultura de Khàrkiv.
Vista de Khàrkiv a la dècada de 1890.
Monument al dandi picaresc, Ostap Bénder, personatge literari i cinematogràfic d'Odessa, estafador professional inventat pels escriptors Ilf i Petrov.
Monument al fútbol, al parc anomenat en honor a l'escriptor, Taràs Xevtxenko, a Khàrkiv.

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

L'óblast de Khàrkiv està dividida en 27 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion·y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 7 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats d'Izium (Ізюм), Kupiansk (Куп'я́нськ), Lozova (Лозо́ва), Liubotýn (Люботи́н), Pervomaiskyi (Первомайський), Txuhúïv (Чугу́їв), i la capital de l'óblast, Khàrkiv (Харків).

L'óblast té un total de:

  • 17 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 10 de les quals depenen d'un raion;
  • 61 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat);
  • 1.508 pobles (село́, seló); i
  • 175 llogarrets (се́лище, sélysxe tot sol).

Principals ciutats[modifica | modifica el codi]

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Educació (universitats)[modifica | modifica el codi]

L'óblast de Khàrkiv compta amb una riquesa d'universitats, la majoria de les quals es concentren a la capital de l'óblast. Alguns d'elles són:

General[modifica | modifica el codi]

  • Universitat Nacional de Khàrkiv "V.N. Karazin".[3]

Les Arts, Humanitats[modifica | modifica el codi]

  • Universitat Estatal de les Arts "I. P. Kotliarevksyi" de Khàrkiv, també coneguda com el "Conservatori de Khàrkiv"[4] és un institut prestigiós, en particular reconegut per la seva excel·lència en els camps de la música i el teatre.
  • Acadèmia Estatal de Disseny i les Arts de Khàrkiv[5]
  • Acadèmia Estatal de Cultura de Khàrkiv, que es pot descriure com un institut de belles arts i més. Té facultats de teatre, coreografia, música, cinematografia i televisió, "culturologia", administració de museus i altres instàncies, biblioteconomia i informàtica, i documentació (Харківська державна академія культури, pàgina en ucraïnès)
  • Acadèmia Ucraïnesa de Pedagogia-Enginyeria, un institut de pedagogia que prepara especialistes per a l'ensenyament a secundària[6]

Tècnica[modifica | modifica el codi]

Medicina, farmàcia, veterinària[modifica | modifica el codi]

Economia, empresa, finances[modifica | modifica el codi]

  • Universitat Nacional d'Economia de Khàrkiv[15]
  • Institut d'estudis bancaris de Khàrkiv, que forma part de la Universitat Ucraïnesa de la Banca[16]

Militar, Policia[modifica | modifica el codi]

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Sanatori-Balneari de Berezivski («Березівські мінеральні води», "Aigües minerals de Berezivkski"), un sanatori a uns 25 km de Khàrkiv, un dels balnearis més antics d'Europa, fundat el 1896.
  • Arborètum de Krasnokutsk (Красноку́тський дендропа́рк), fundat el 1793 pel botànic Ivan Karazin (Іва́н Наза́рович Каразі́н), germà del que va fundar la Universitat Nacional de Khàrkiv, aquest bell parc-arborètum abasta 13,6 hectàrees de territori prop de l'assentament de tipus urbà de Krasnokutsk i el poble de Osnóvyntsi. El parc conté més de 300 espècies d'arbres rars o exòtics, l'exemplar més gran i vell és un ginkgo. A més dels magnífics exemplars botànics, conté interessants elements arquitectònics del s. XVIII que realcen la bellesa del paisatge.
  • Complex de parc i museu sobre Hrihorii Skovorodà, el filòsof, poeta i humanista ucraïnès del s. XVIII, 18,2 hectàrees al poble de Skovorodýnivka (Сковородинівка, abans Пан-Іванівка, Pan-Ivanivka), el lloc on va passar els últims anys de la seva vida, i on es troba la seva sepultura.
  • Izium, ciutat d'interès cultural, amb monuments arquitectònics i històrics i uns bells alentorns.
  • Khàrkiv, ciutat d'interès cultural, amb monuments arquitectònics i històrics.
  • Txuhúïv, ciutat d'interès cultural, amb monuments arquitectònics i històrics. Hi ha un museu dedicat al pintor Ilià Repin (veg. a baix sota "Personatges")

Personatges[modifica | modifica el codi]

Escriptors[modifica | modifica el codi]

  • Hryhorii Petróvytx Danylevskyi (ucraïnès: Григорій Петрович Данилевський, rus: Григо́рий Петро́вич Даниле́вский, transcrit: Grigorii Petróvitx Danilevskii; poble de Danýlivka, actual óblast de Khàrkiv, 1829 - Petersburg, 1890), escriptor ucraïnès que escrivia en rus (s'ha de tenir en compte que a l'imperi Rus, l'ucraïnès era proscrit), autor de diverses novel·les històriques, una de les quals després es va portar al cinema.
  • Iura Zoifer (ucraïnès: Ю́ра Зо́йфер; alemany: Jura Soyfer; Khàrkiv, 1912 - camp de concentració de Buchenwald, 1939), escriptor, poeta, periodista, dramaturg i antifacsista austríac d'origen jueu ucraïnès, nascut a Khàrkiv (on va viure fins als 7 anys), autor de les lletres de moltes cançons contestatàries i de protesta política de cabaret, recordat en l'obra de teatre-cabaret Radio-Chanson: Vuit històries sobre Iura Zoifer (“Радіошансон – вісім історій про Юру Зойфера”), del teatre-estudi "Arabesky" (Театр-студію “Арабески”, Arabescs), de Khàrkiv, amb lletres del Serhí Jadan, música de Miskó Bàrbara (Місько Барбара), del grup Mertvyi Píven (Мертвий Півень, "Gall mort") i el grup de música Khàrkiv Klezmer Band.
  • Vassyl El·lan-Blakytnyi (Васи́ль Елла́н-Блаки́тний, nom real: Василь Михайлович Елланський, Vassyl Mykhàilovytx El·lanskyi; poble de Kozel, ara Mykhailo-Kotsiubynske, óblast de Txerníhiv, 1894 - Khàrkiv, 1925), revolucionari i escriptor ucraïnès, redactor, va posar tota la seva energia en fomentar la Renaixença Ucraïnesa. Va morir degut a problemes coronaris. Un any després de la seva mort, va ser etiquetat pel govern soviètic com a "nacionalista burgès" i "bandit", i les seves obres van ser prohibides. Uns anys més tard, tots els seus companys de la facció social-revolucionària (anomenats els "боротьби́стів", borotbýstiv) del partit comunista ucraïnès van ser afusellats o enviats al Gulag (Sibèria).
  • Serhí Jadan (Сергі́й Ві́кторович Жада́н, Serhí Víktorovytx Jadan, Starobílsk, 1974), poeta, prosista, assagista, traductor i activista literari de Khàrkiv, vice-president de l'Associació d'Escriptors Ucraïnesos, i un dels escriptors més importants de la literatura contemporània del país. Té uns 9 o 10 reculls de poesia publicats, més 6 o 7 volums de narrativa. Actua sovint junt amb el grup de música ska que ha co-fundat, Gossos al Cosmos («Собаки в космосі»). Ha contribuït la lletra pel muntatge de teatre-cabaret Radio-Chanson: Vuit històries sobre Iura Zoifer, del teatre-estudi "Arabesky" (Театр-студію “Арабески”, Arabescs), de Khàrkiv, amb el grup de música Khàrkiv Klezmer Band. Les seves obres han estat traduïdes a l'alemany, italià, polonès, bielorús, croat, serb, rus, lituà i armeni. Tradueix de l'alemany, anglès, bielorús i rus, ha traduït una selecció de poesia de Paul Celan de l'alemany, i Charles Bukowski, entre altres coses. Vegeu algunes obres seves a Poetry International (poesia en ucraïnès i anglès, i una biografia en anglès).
  • Saixkó Uixkàlov (Сашко́ Ушка́лов, nom complet: Олекса́ндр Леоні́дович Ушка́лов, Oleksandr Leonídovytx Uixkàlov, Khàrkiv, 1983), jove poeta, dramaturg, activista literari i traductor (principalment de l'alemany) de la "generació dels 2000", un dels escriptors més importants i influents de la Ucraïna oriental. En el teatre, treballa en el camp de l'absurd.

Per veure més noms, vegeu la Llista d'escriptors d'Ucraïna.

Pintors, artistes[modifica | modifica el codi]

  • Serhí Vassylkivskyi (Сергі́й Іва́нович Василькі́вський, Serhí Ivànovytx Vassylkivskyi, 1854-1917), pintor ucraïnès, paisatgista de gran renom.
  • Ilià Repin o Il·lià Riepin (ucraïnès: Ілля́ Юхи́мович Рє́пін, Il·lià Iukhýmovytx Riepin, ciutat de Txuhúïv, actual óblast de Khàrkiv, 1844 — 1930, Kuokkala, actual Repino, en aquell temps Finlàndia, actualment Rússia), pintor ucraïnès i rus, un dels grans pintors de la seva època. Té molta temàtica ucraïnesa, com també russa. A part de les obres que té repartides entre museus d'art a Ucraïna, Rússia i Bielorússia, entre altres països, també té un museu dedicat a ell a Txuhúïv, com també una casa-museu a Zdrauniova (Здраўнева, vóblasts de Vítsiebsk, Bielorússia), i una a Repino, Rússia.

Músics, grups de música[modifica | modifica el codi]

Arquitectes[modifica | modifica el codi]

  • Mikhail Ivànovitx Lovtsov (Михаил Иванович Ловцов, Riazan, 1850 - Khàrkiv, 1907), arquitecte rus que va treballar a Khàrkiv uns 18 anys, i hi va deixar no poques esglésies en un estil noebizantí i eclèctic de principis de segle que s'apropa a o es podria considerar un tipus de modernisme.

Científics[modifica | modifica el codi]

  • Vassyl Karazin (Васи́ль Наза́рович Кара́зін, Vassyl Nazàrovytx Karazin, poble de Krutxnyk, Gubèrnia de Khàrkiv, imperi Rus, 1773 - Mikolàiv, 1842), intel·lectual, activista, inventor i científic (actiu en els camps de l'agronomia, química, farmacologia i física) que va fundar la Universitat Nacional de Khàrkiv. Germà de l'Ivan Karazin, botànic que va fundar l'Arborètum de Krasnokutsk. El Vassyl Karazin fou un conegut activista en contra del que considerava l'explotació colonial d'Ucraïna per l'imperi Rus. Es va casar amb un serva, i va intentar sortir de l'imperi Rus, però la seva petició va ser denegada. Quan va intentar de fugir igualment, va ser detingut. Més tard, peticionà el tsar reiteradament per fundar una universitat. Quan el permís fou atorgat el 1802, no hi havia prou fons i el Karazin va haver de demanar donacions del públic i va haver de passar privacions per realitzar el seu somni.
  • Ivan Karazin (Іва́н Наза́рович Каразі́н, Ivan Nazàrovytx Karazin, poble de Krutxnyk o Osnovyntsi, Gubèrnia de Khàrkiv, imperi Rus, 1780- 1836), botànic que va fundar l'Arborètum de Krasnokutsk (Красноку́тський дендропа́рк) i activista. També era conegut com a químic-tecnic en l'elaboració de vins i licors. Germà de Vassyl Karazin, que va fundar la Universitat Nacional de Khàrkiv.

Polítics, activistes, revolucionaris[modifica | modifica el codi]

  • Hanna Khoperska (Ганна Хоперська, poble de Vovtxansk, actual óblast de Khàrkiv, 1891-?) mestre, revolucionària.

Història[modifica | modifica el codi]

L'óblast de Khàrkiv forma part de la regió històrica de Slobidska Ukraïna (Слобі́дська Украї́на) o Slobojànsxyna (Слобожа́нщина).

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. en ucraïnès: Ха́рківська о́бласть, transcrit: Khàrkivska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Khàrkivs'ka óblast'; forma curta: Харківщина, transcrit: Khàrkivsxyna o Khàrkivxtxyna
  2. Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).
  3. Харківський Національний університет ім. В.Н.Каразіна, pàgina en ucraïnès i anglès
  4. (Харківський державний університет мистецтв ім. І.П.Котляревського, (ucraïnès) (rus) (anglès)
  5. Харківська державна академія дизайну і мистецтв, en (ucraïnès) (rus) (anglès)
  6. (Українська інженерно-педагогічна академія, (ucraïnès) (anglès)
  7. Національний технічний університет "Харківський політехнічний інститут", (ucraïnès) (rus) (anglès)
  8. (Національний аерокосмічний університет ім. М.Є.Жуковського "ХАІ", pàgina en (ucraïnès) (rus) (anglès) (xinès). Enllaç directe a les versions en els diferents idiomes.
  9. Харківський Національний університет радіоелектроніки, (ucraïnès) (rus) (anglès)
  10. Харківський Національний автомобільно-дорожній університет, (ucraïnès) (rus)
  11. Українська державна академія залізничного транспорту, (ucraïnès)
  12. Харківський державний медичний університет, (anglès)
  13. Національний фармацевтичний університет, (ucraïnès) (rus) (anglès) (francès) algunes seccions (xinès) (àrab) (polonès)
  14. Харківська державна зооветеринарна академія, pàgina en (ucraïnès) (rus) (anglès)
  15. Харківський національний економічний університет, (ucraïnès) (rus) (anglès)
  16. Харківський інститут банківської справи, НБУ, (ucraïnès)
  17. Харківський університет Повітряних сил імені І.М. Кожедуба, (ucraïnès) (rus) (anglès)
  18. Національний університет внутрішніх справ, (ucraïnès) (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Khàrkiv


Coord.: 49° 35′ N, 36° 26′ E / 49.59°N,36.43°E / 49.59; 36.43