Província de Khmelnitski

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Província de Khmelnytskyi)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Хмельницька область
Bandera de Khmelnitski
Escut de Khmelnitski
Informació
Capital: Khmelnitski
Població


 - Total
 - Densitat de població


1.398.707 h. (2005)
68 hab/km²

Superfície 20.600 km²
Mapa de Khmelnitski
El riu Ploska (en primer pla) a la seva confluència amb el Buh Meridional (segon pla) a la ciutat de Khmelnitski
Castell de Medjýbij en un aiguafort (?) del 1850.

La Província de Khmelnitski (ucraïnès: Хмельницька область, transcrit: Khmelnytska óblast; nom informal: Хмельниччина Khmelnýtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental que es va crear el 1937. La frontera sud de l'óblast és dibuixada pel riu Dnister. Forma part de les regions històriques de Podíllia (Поділля), Volýn (Волинь) i Políssia (Полісся). La capital de l'óblast des del 1941 és Khmelnitski (Хмельницький, nom abans del 1954: Проскурів, Proskúriv). La primera capital va ser a Kàmianets-Podilski (del 1937 al 1941), i l'óblast es deia "óblast de Kàmianets-Podilskyi".

Limita amb l'óblast de Rivne al nord, amb les óblasts de Jitòmir i Vínnytsia a l'est, amb la de Txernivtsí al sud, i amb la de Ternópill a l'oest. Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Relleu[modifica | modifica el codi]

La majoria de l'óblast consisteix en les planes suaument ondulades de la terra alta de Podíllia (altitud mitjana: 270—370 m), travessat pels sistemes hidrogràfics del Dnipró, el Buh Meridional і el Dnister.

Al nord-est de l'óblast es troba la terra alta de Volyn o Volínia (fins a 329 m d'altitud), i al nord, la plana de Podíllia (altitud 200—250 m).

Al sud-oest, prop de Kàmianets-Podilski es troben els tossals de Tovtry, els quals conformen el Parc Nacional dels Podilski Tovtry. El seu punt més elevat és el tossal de Velyka Buhaïkha (Велика Бугаїха) (409 m). És rica en formacions càrstiques, com ara les coves o avencs d'Atlàntida i Zalutxanska.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Rius[modifica | modifica el codi]

Pel territori de l'óblast hi passen 120 rius de més de 10 km de llargada. El major és el Dníster (travessa 160 km de l'óblast), seguit del Buh Meridional (120 km dins l'óblast).

Afluents del Dnister:

Tributaris del Buh Meridional:

Parcs naturals[modifica | modifica el codi]

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Principals ciutats[modifica | modifica el codi]

  • Kàmianets-Podilski (Ка́м'янець-Поді́льський), a la riba del Smòtrytx. Ciutat Patrimoni de la Humanitat (UNESCO), capital de la regió per uns 4 anys, des de la creació de l'óblast (sota el nom d'óblast de Kàmianets-Podilskyi) el 1937 fins al 1941.
  • Khmelnitski (Хмельни́цький, abans del 1954: Проску́рів, Proskúriv), ciutat a la confluència del Ploska amb el Buh Meridional, capital de l'óblast des del 1941. És un centre de comerç, amb una multitud de mercats que atreuen comerciants i compradors de tota Ucraïna. Llocs d'interès de la ciutat inclouen el magnífic parc infantil fet per l'artista local, Fedir Kurtxí, amb materials recuperats, la magnífic plaça d'escultures "infantils" fetes per l'artista local Mazur, el teatre de titelles, anomenat Dyven, i el museu provincial d'art (Хмельницький обласний художній музей, o Хмельницький музей сучасного українського мистецва).
  • Volotxysk (Волочиськ)
  • Horodok (Городок)
  • Deràixnia (Деражня)
  • Dunàïvtsi (Дунаївці)
  • Krassýliv (Красилів)
  • Iziàslav, també Zàslav, Jéslav (Ізя́слав, Заслав, Жеслав), situat a la vora del riu Horyn.
  • Netíxyn (Неті́шин)
  • Slavuta (Славу́та)
  • Starokostiantýniv (Старокостянти́нів), a la confluència de l'Ikopot amb el Slutx
  • Xepetivka (Шепеті́вка)
  • Polonne (Полонне)

Altres municipis d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Medjýbij (ucraïnès: Меджи́біж, jiddisch: מעזשביזש), a la confluència del Bujok amb el Buh Meridional, conegut pel seu castell i per ser el lloc de d'habitatge del rabí Yisroel o Israel ben Eliezer (en jiddisch: רבי ישראל בן אליעזר), també conegut com a Baal Shem Tov o Baal Xem Tov (en jiddisch: בעל שם טוב), o simplement el Besht (escrit en català seria "el Bext", 1698-1760), considerat el fundador del hassidisme jueu.
  • Zínkiv, poblet conegut pel seu pa negre artesanal i pels embotits
  • Sútkivtsi, llogarret conegut per la seva església medieval fortificada.
  • Letýtxiv (Лети́чів), monestir dominicà i torre del castell
  • Iarmòliyntsi (Ярмо́линці)
  • Sàtaniv o Sataniv (Сатанів), "assentament de tipus urbà" a la riba del Zbrutx (Збруч), es troba dins del Parc Nacional dels Tovtry (nom d'uns pujals) de Podíllia (Національний природний парк «Подільські То́втри»). És conegut per les seves aigües termals, té un nombre de balnearis, dits sanatoris (centres d'aigua termal). També té restes d'un castell (s. XIV-XVI, ruïnes), una sinagoga gòtica de pedra (s. XV) en estat semi-ruïnós, una torre-porta d'entrada antiga en estat semi-ruïnós, un monestir (s. XVI-XVIII), i un espectacular cementiri jueu antic.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Antiga sinagoga o "xul" de pedra de Sirkes, a Medjýbij, possiblement del s. XVII, en una foto del 1935.
Antiga sinagoga o "xul" de fusta de Baal Xem Tov, a Medjýbij, circa 1915.

Llocs i dades d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Kàmianets-Podilski, a la riba del Smòtrytx. Ciutat Patrimoni de la Humanitat (UNESCO), té una ciutat vella ben preservada, un recinte fortificat-castell espectacular, i unes quantes esglésies de fusta antigues.
  • A Starokostiantýniv, a la confluència del Ikopot amb el Slutx, hi ha uns edificis antics d'interès a la vora del riu en diferents estats de ruïna o recuperació - la fortalesa o castell dels Ostrozky (Замок Острозьких), una església en ruïnes, una torre - campanar fortificada. També a la vora del riu, de fet, dins l'aigua mateixa, hi ha una sèrie d'escultures de bèsties fantàstiques de diferents colors, escampades arreu pel delit de vianants i pescadors.
  • A Sútkivtsi, l'església medieval fortificada. Una veritable joia.
  • El monestir dominicà de Letýtxiv. També hi ha les restes d'una fortalesa que va ser un notori camp de treball forçat durant la Segona Guerra Mundial. Imatge del monestir més avall. Imatge de la torre del castell.
  • La magnífica fortalesa de Medjýbij, visitable i amb diversos museus a dins. A la ciutat de Medjýbij també hi ha la casa-museu (casa reconstruïda) del rabí Baal Xem Tov, considerat el fundador del hassidisme, més un monument als més de 3.000 jueus locals que van ser massacrats pels nazis el 1942.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Escriptors[modifica | modifica el codi]

Vegeu també l'article principal, Llista d'escriptors d'Ucraïna, amb breus biografies dels principals escriptors

  • Mykola Txyrskyi (Мико́ла Чи́рський, Kàmianets-Podilski, 1903-1942), poeta i dramaturg ucraïnès. El 1919 va lluitar amb l'Exèrcit d'Ucraïna, el 1920 va estar en un camp a Polònia, on va començar a escriure a la revista del camp, junt amb el que seria el conegut poeta de l'"escola ucraïnesa de Praga", el Iurii Darahan (Юрій Дараган, 1894-1926) i el poeta de la diàspora Ievhén Malaniuk (Євге́н Маланю́к, 1897-1968), entre altres. Després va viure a Praga i Budapest, abans de tornar al seu país el 1928, quan va treballar en el teatre a Újhorod, per després tornar a Budapest. Va tornar a la seva ciutat natal el 1941 però morí de tuberculosis un any més tard.
  • Mykola Bajan (Микола Платонович Бажан, Mykola Platónovytx Bajan, Kàmianets-Podilski, 1904 – Kíev, 1983), poeta, publicista, filòsof, traductor i personatge públic. Traduïa del georgià, alemany, anglès i polonès, i com a traductor, és conegut en particular per la seva traducció del poeta georgià, Shota Rustaveli (შოთა რუსთაველი, 1172?-1216?).
  • Pavló Hirnyk (Павло́ Микола́йович Гірни́к, Pavló Mykolàiovytx Hirnyk, Khmelnitski, 1956), poeta, fill del també poeta, Mykola Hirnyk, i de l'etnògrafa, Tamara Dmýtrivna Hirnyk (Тамара Дмитрівна Гірни́к). Va estudiar filologia a Kàmianets-Podilski i pedagogia a Kíev, a més de prendre cursos de literatura a Moscou, després treballà de mestre d'escola a uns quants pobles d'Ucraïna i va estar involucrat amb Dyven, el teatre de titelles de Khmelnitski, encarregat de l'aspecte literari (la dramatúrgia). A més d'altres premis, ha sigut guardonat amb el Premi Nacional d'Ucraïna Taràs Xevtxenko el 2009 per la seva poesia. Viu a la petita ciutat de Deràjnia, óblast de Khmelnitski.
  • Íhor Rymaruk (І́гор Микола́йович Римару́к, Íhor Mykolàiovytx Rymaruk, poble de M'iakoty, Volínia (ara óblast de Khmelnitski), 1958 - Lviv, 2008), poeta de gran renom i redactor, va ser el redactor en cap del diari Sutxasnist («Сучасність», "Actualitat"), el redactor en cap de l'editorial de literatura contemporània ucraïnesa, "Dnipró" (видавництво «Дніпро́»), i assessor al Ministre de Cultura en temes d'edició de llibres. També va fer-se càrrec de l'antologia del Poetes del Vuitanta, els Visimdessiàtnyky («Вісімдесятники» Edmonton, 1990). El 2002, va rebre el Premi Nacional d'Ucraïna Taràs Xevtxenko. La seva poesia s'ha traduït a nombroses llengües, i s'ha publicat en antologies de poesia ucraïnesa en alemany, anglès, suec, castellà, romanès, polonès i rus. El 2008, va morir en un tràgic accident a Lviv, atropellat per un cotxe.

En les arts[modifica | modifica el codi]

  • Vitalii Iúrtxenko (Віталій Васильович Юрченко, ciutat de Xepetivka, 1935), cineasta, editor de cinema, des del 1968 treballa a l'estudi de cinema artístic de Kíev, on ha treballat en incomptables pel·lícules.
  • Liudmyla Màzur (Людмила Oлександрівна Мазур, Liudmyla Oleksàndrivna Màzur, poble de Salnýtsia, antic raion d'Ulanivsk, ara raion de Khmilnyk, óblast de Vínnytsia 1947 - Kíev 2000), pintora, artista gràfica, "monumentalista" que vivia a Khmelnitski. En la seva obra gràfica, usava una curiosa tècnica popular de collage amb retalls molt fins anomenada vytynanka (витинанка), o en plural: vytynanky. Entre altres llocs, es poden veure les seves obres a Lviv (Museu d'etnografia i d'art decoratiu), Khmelnitski (Museu d'art modern de Khmelnitski i Museu d'art de l'óblast de Khmelnytsyi) i Sumy (Muse d'art de Sumy). Vegeu unes obres a aukro.ua
  • Mykola Mazur (Микола Іванович Мазур, Mykola Ivànovytx Màzur, un poble al Krai de Krasnodar, Rússia, 1948), escultor ucraïnès de Khmelnitski, marit de la pintora Liudmyla Mazur i pare del també escultor, Bohdan Mazur. Per veure algunes de les escultures de Mykola a Khmelnitski, Starokostiantýniv (óblast de Khmelnitski), Mirnii (Rússia) i altres llocs, vegeu l'article "Obres d'art fetes de ferralla" (en ucraïnès) - les seves obres comencen a partir de l'elefant i els micos en tons roigs i van fins a la fi de la pàgina. Malauradament, algunes de les obres fotografiades ja no existeixen, per desídia i desinterès del govern local i d'altres propietaris com ara l'hotel Podíllia, que en va desmuntar tot un parc d'escultures. Més escultures es poden visionar a l'article "Els quimeres metàl·lics de Mykola Mazur apareixen de nou", del 2009. Són algunes de les escultures desmuntades per l'hotel Podíllia i ara recuperades i emplaçades en un altre lloc de la ciutat.
  • Fédir Kurktxí (Федiр Iванович Куркчi), pintor, interiorista, pintor decoratiu, escultor, pare del pintor Oleksandr Kurktxí. Ha viscut a Khmelnitski.

Músics[modifica | modifica el codi]

  • Mixa Alpérin (en rus: Михаил Ефимович Альперин, Mikhaïl Iefímovitx Alpérin, o Миша Альперин, Mixa Alpérin; en ucraïnès: Миха́йло Юхи́мович Альпе́рін, Mykhailo Iukhýmovytx Alpérin; en noruec i anglès: Mikhail "Misha" Alperin, Kàmianets-Podilski, 1956), pianista, compositor i pedagog del jazz d'origen moldau, ucraïnès i rus, fill de la professora de música Sara Alpérin (Сарa Савельевнa Альперiн) i de l'escriptor i periodista Iukhym Alpérin (Юхим Альперін, també de l'óblast de Khmelnitski), és reconegut internacionalment com un dels grans. Va co-fundar el llegendari Moscow Art Trio, amb qui toca des del 1990. Toca arreu, tant sol com amb el trio. Ha col·laborat amb molt músics, d'entre ells el grup Huun-Huur-Tu, de la república autònoma de Tuvà (dins de la Federació Russa a Sibèria meridional, tocant a Mongòlia). Des del 1991, viu a Oslo, on treballa d'instructor a l'Acadèmia de Música de Noruega.
  • Oleksandr Ponomariov (Олекса́ндр Вале́рійович Пономарьо́в, Khmelnitski, 1973), cantant ucraïnès, ha rebut el títol honorari oficial estatal d'"Artista popular d'Ucraïna" el 2006.

Activistes, revolucionaris, insurgents[modifica | modifica el codi]

Científics[modifica | modifica el codi]

Esportistes[modifica | modifica el codi]

  • Serhíi Petrenko (Сергі́й Володи́мирович Петре́нко, Serhíi Volodýmyrovytx Petrenko, Khmelnitski, 1956), campió olímpic del piragüisme per l'URSS dues vegades.

Religiosos[modifica | modifica el codi]

Personatges de la diàspora vinculats a l'óblast[modifica | modifica el codi]

  • Alberto Gerchunoff (Proskúriv, (ara Khmelnitski), imperi Rus, 1883 - Buenos Aires, Argentina 1950), escriptor i periodista argentí d'origen jueu, va immigrar a l'Argentina a l'edat de 5 anys. Va escriure moltes novel·les i altres obres en castellà, el més conegut d'entre ells: Los gauchos judíos (1910, edició expandida: 1936), una sèrie de relats que es poden llegir com una novel·la i que conten històries dels jueus immigrats a l'Argentina. Aquesta obra després fou portat al cinema.
  • Ariel Durant (en ucraïnès: Аріе́ль Дюра́н, nom de naixement: Хая Кауфман, Khàia Kaufman; en anglès: Ariel Durant, Chaya Kaufman, Proskúriv (ara Khmelnitski), imperi Rus, 1898 – Los Angeles, EUA, 1981), escriptora nord-americana d'origen jueva ucraïnesa, va emigrar als EUA, on va començar a escriure en anglès. Es va casar amb el també escriptor i filòsof Will Durant. Coneguts per la seva obra conjunta enciclopèdica, The Story of Civilization (La història de la civilització, 11 volums, 1935-75).
  • Rose Pesotta (nom original: Rakhel Peisoty, Deràjnia, Ucraïna, 1896 - EUA, 1965), militant anarcosindicalista i feminista, va néixer en una família de comerciants jueus amb una tradició d'activisme polític en la línia de l'anarquisme. La seva mare era una destacada agitadora cultural de la seva comunitat. Va immigrar el 1913, quan tenia 17 anys.

Història[modifica | modifica el codi]

La part sud de l'óblast cobreix una part de la regió històrica i etnocultural de Podíl·lia o Podòlia (Поділля), que es menciona per primera vegada al segle XIV. Després passa a formar part del Подільська губернія, Podillska Hubèrnia, sota l'Imperi Rus i la Unió Soviètica de 1797 a 1925, amb el parèntesi de la República Ucraïnesa de 1918. La part nord de l'óblast, d'altra banda, ocupa una part de la regió històrica i etnocultural de Volínia o Volýn (Волинь), que es menciona per primer cop el 1077. Després passa a formar part de la Волинська губернія, Volynska Hubèrnia, sota l' Imperi Rus i la Unió Soviètica de 1792 a 1925, amb el parèntesi de la República Ucraïnesa de 1918). També conté una petita part, al nord-est, de la regió històrica i etnocultural de Políssia (Полісся). La primera capital de l'óblast era Kàmianets-Podilski, però després es va canviar a l'actual capital de Khmelnitski (des del 1941), ciutat que abans del 1954 es deia Proskúriv, però el govern de la Unió Soviètica va decidir reanomenar-la en honor al Hétman o líder cosac, líder d'Ucraïna i heroi nacional Bohdan Khmelnitski (1596-1657), d'acord amb una política general de desarrelament.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Khmelnitski



Coord.: 49° 32′ N, 26° 52′ E / 49.53,26.87