Província de Rize

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rize
Turquia
Localització
Localització de la Província de Rize

Un històric pont sobre el rierol de Fırtına

L'altiplà d'Anzer és una de les terres altes de la província.

Una vista des de l'altiplà d'Ayder

Una vista general del centre de la ciutat de Rize

Rize

Rize

Una vista del districte de Çayeli i la Mar Negra

Altiplà d'Anze
Regió de la Mar Negra
Districtes de Rize
Districtes de Rize
País/Regió històrica Turquia Turquia
Capitals
 • 
 
 • Rize
Superfície 3.920 km²
Població (2010)
  • Densitat
319,637 hab.
81,54 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• Governador:

Seyfullah Hacimüftüoĝlu
Codi telefònic 0464
Web

Rize és una província de Turquia situada a la part nord-est del país, costa oriental de la Mar Negra, entre Trabzon i Artvin. La seva capital és la ciutat de Rize.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom ve de grec ριζα (riza), que significa "vessants de les muntanyes".[1] El nom en georgià és Rize (რიზე), el nom en laz és Rizini (რიზინი).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Rize és a la cara nord de la serralada de muntanyes que s'estenen al llarg de la costa de la Mar Negra. Orientada al mar, és el lloc més humit de Turquia i Rize és el productor més gran de te del tot el país. La província és principalment rural i també força atractiva, amb les seves valls de muntanyes i elevats yayla s (prats). El districte de Çamlıhemşin en particular és un dels llocs més populars de Turquia per practicar el senderisme durant les vacances. A les àrees remotes, les carreteres són escasses i els telefèrics elèctrics s'utilitzen per transportar gent i subministraments a les muntanyes. Igual que el te, actualment també hi creixen kiwis. Els estius són frescos (mitjana de juliol 22°C), els hiverns són suaus (mitjana de gener 7°C) i durant tot l'any hi ha força humitat.

La nova carretera de la costa de la Mar Negra està fent més accessible Rize, al mateix temps que està rebent crítiques pel seu impacte en la fauna de la costa; des de principis ls primers anys 2000, Rize ha experimentat un augment de visitants de fora de la província, especialment aquells que cerquen d'escapar-se al camp. Aquest augment del turisme ha suscitat preocupacions entre la gent de la zona, pel fet que el mode de vida tradicional i el caràcter verge de les zones naturals dels voltants podrien estar sota amenaça. El governador provincial, Enver Salihoglu (a partir de 2005) ha manifestat la seva oposició a l'expansió de la xarxa de carreteres i ha defensat un enfocament comercial basat en l'apicultura, la piscicultura de truites i el conreu del tes orgànics.[2]

Entre les plantes originàries de la zona s'hi inclouen: el llorer-cirer (taflan or karamyemiş), la fruita del qual és una petita pruna fosca comestible que deixa una taca fosca a la boca i les dents; el mirtil que ara mateix està sent ara activament conreat; i el te, que òbviament no és originari de la zona, però que hi creix molt bé.

Geologia[modifica | modifica el codi]

Part de les Muntanyes del Pont (Muntanyes de la Mar Negra Oriental) de Rize es van formar en el període del Paleozoic i les valls van ser erosionades del període Cretaci en endavant.

Història[modifica | modifica el codi]

Història Antiga[modifica | modifica el codi]

Tenim poca informació pel que fa a la prehistòria d'aquesta regió, que en estar coberta per una densa massa boscosa és difícil d'excavar i mostra poca cosa. Els primers registres que tenim són dels Kulku o Kulha, una comunitat asiàtica que parla una llengua aglutinant, i es tracta d'un nom gravat en un monument deixat pel rei d'Urartu Sarduri II, que conquerí l'àrea per al seu regne (765-735 aC).

Llavors, el 714 aC una tribu de cimmeris va venir a instal·lar pel Riu Çoruh, fugint de la seva pàtria en el Caucas, que havia estat envaïda per la branca saka dels escites. Els cimmeris s'estengueren per tota Anatòlia i encara avui hi ha molts llocs anomenats Kemer com a testimoni de la seva presència, incloent-hi alguns pobles a Rize. Els saques, mentrestant, s'estengueren cap a l'oest, en direcció a Europa oriental, i el 680 aC derrotaren als últims cimmeris a Geòrgia, però ells mateixos foren vençuts pels medes, que assassinaren Madova, rei dels saques, e 626 aC. Després de la sortida dels saques l'àrea fou ocupada per diverses tribus de turcs i georgians.

Antiguitat clàssica[modifica | modifica el codi]

Segons Plini el Vell, des de 670 aC en endavant, l'antiga comunitat grega de Milet establí una sèrie de colònies comercials al llarg de la costa de Mar Negra; una d'aquestes era Rize. Cal dir, però, que aquesta colònia sempre era vulnerable a atacs provinents dels medes, una situació que no va cessar fins que els exèrcits perses van ser derrotats per Alexandre el Gran. Després de la mort d'Alexandre, es van establir a Anatòlia un cert nombre de regnes separats, incloent-hi Bitínia i Capadòcia i, en aquesta banda del Mar Negre oriental, el Regne del Pont. Rize va ser incorporada al Regne del Pont per Farnaces I el 180 aC.

El regne va ser absorbit per l'Imperi Romà entre el 10 aC i el 395, quan va passar als bizantins. En aquella època, diversos escriptors, entre els quals Plini el Vell i l'aventurer romà Flavi Arrià descrivien els habitants de la zona com a lazis.

Època medieval[modifica | modifica el codi]

Durant tot el període medieval, aquells territoris van estar sota domini bizantí i van mantenir una majoria de població grega.

Les terres altes damunt de Rize, tanmateix, sempre estaven inquietes, i a les darreries de l'any 626 una tribu de escites, que havien estat desplaçats des dels seus assentaments, en lluyanyes terres orientals, pels perses, va venir a instal·lar-se en l'àrea que actualment és el districte de Hemşin.

Hi va haver un curt període de dominació turca a la regió a finals del segle XI, després de la derrota dels bizantins a la Batalla de Manazkert, i el Riu Çoruh. S'incorporà llavors a un dels Beyliks Turcs d'Anatòlia després de la derrota del Regne de Geòrgia al setge de Posof el 1080.

Un gran nombre de turcs van venir a instal·lar-se al llarg de la costa, incloent-hi un important nombre de turcs Cumans. Però era encara principalment una regió de parla grega. L'àrea va ser recuperada pels bizantins el 1098 durant les Croades i més tard, després del sac de Constantinoble en la Quarta Croada de 1204, la mateixa família Imperial bizantina va marxar a la rodalia de Trebisonda, on va establir l'Imperi de Trebisonda, del qual Rize en formava part.

Tanmateix, l'àrea havia estat en gran part poblada per turcs i aquesta comunitat hi va romandre. Els bizantins van mantenir merament una base a Rize.

L'era turca[modifica | modifica el codi]

Els turcs que hi havia l'àrea eren de diverses tribus en Anatolia, tots ells sota el paraigua seljúcida, però amb graus variables de lleialtat i satisfacció; hi havia nombroses rebel·lions i revoltes.

Aquesta època va acabar quan l'Imperi de Trebisonda començava a pagar tribut a l'Imperi Otomà el 1456 i llavors l'exèrcit otomà, dirigit per sultà Mehmet II s'annexionà Trabzon el 1461. Rize queia el 1470, en el que fou l'últim alè de l'Imperi Romà.

Des de finals del segle XVII en endavant, l'administració otomana construí molts i elegants ponts sobre el Riu Fırtına i els seus afluents.

La província fou escenari de batalles entre exèrcits otomans i Russos durant la Campanya del Caucas de la Primera Guerra Mundial i fou ocupada per les forces russes entre 1916 i 1918. Retornà a mans ptomanes amb el Tractat de Brest-Litovsk el 1918.

Des de 1924 en endavant, Rize ha estat una província de la República de Turquia. Lentament els noms grecs dels pobles i districtes s'estan canviant per noms turcs ( Pilihoz és ara Dumankaya, Mapavri és Çayeli etc.). Tanmateix els antics noms encara són d'ús comú, especialment entre les generacions més grans, i poden ser vist en els rètols de botigues, parades de taxis i arreu, mentre que altres noms que provenen de l'era pòntica (com ara Askoroz, Peripol i naturalment el mateix nom de Rize) són encara en ús.

Fins que es va començar a plantar el te durant els anys 1940, la zona era una àrea pobra a l'extrem final del país, on només hi havia la Unió Soviètica, ja més enllà de Teló d'acer. Molta gent de Rize va marxar per buscar feina a Istanbul o a l'estranger.

Vida a Rize avui[modifica | modifica el codi]

La pròpia vila de Rize és una tranquil·la ciutat costanera, situada en una estreta franja de terra plana, entre les muntanyes i el mar. Avui l'àrea és més rica, tot i que hi ha un important contrast entre l'estil de vida de la gent a la relativament rica ciutat de Rize, i el dels pobles remots, on les cases de fusta s'enfilen pels costeruts pendents, amb la pluja que hi cau a plom. La província es coneix a Turquia per la producció de Te de Rize, una varietat específica de te negre. La província de Rize és el lloc d'origen de la família del Primer Ministre de Turquia Recep Tayyip Erdoğan.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Cuina[modifica | modifica el codi]

Un músic de tulum a Ardeşen

La cuina tradicional a la ciutat és força rica i l'anxova és l'ingredient bàsic de molts dels plats propis de la regió. Les sopes, amanides, arròs pilaf i fins i tot les postres estan festes d'anxova. Alguns dels plats típics són hamsi buğulama (anxova bullida), estofat d'anxova, i hamsi köfte (mandonguilles d'anxova). La lahana çorbası (sopa de col), kuymak (fet de formatge, farina de blat de moro i mantega) i pa de pita cobert amb diversos farcits són també altres menges locals.[3]

Danses folklòriques i vestits tradicionals[modifica | modifica el codi]

Els ballarins folklòrics ballen horon d'una manera ben enèrgica, quan és acompanyat pel kemânçe. Tanmateix aquesta dansa folklòrica també poden ser acompanyats pel tulum (instrument)tulum o el kaval. Els ballarins folklòrics porten vestits tradicionals mentre ballen l'realitzen horon. Els homes porten camisa, armilla, jaqueta, zipka (pantalons fets de llana i recollits als genolls) i botes negres. A les seves jaquetes duen brodats d'argent, amulets hemayils amb expressions religioses ficades a dins d'aquests petits contenidors d'argent, per tal de ser protegits contra el mal d'ull. D'altra banda, les ballarines porten vestits molt colorits i mocadors tradicionals al cap, pintats a mà, que inclouen diversos motius.[4]

Artesania[modifica | modifica el codi]

Rize ofereix una varietat rica d'artesania tradicional i records fets a mà per als visitants. Alguns d'ells són objectes de coure, cistells de vímet, mitjons, motxilles i culleres fetes de fusta de boix.

Districtes[modifica | modifica el codi]

La província de Rize es divideix en 12 districtes (el districte de la capital apareix en negreta):

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rize article de l'enciclopèdia de la Mar Negra. Özhan Öztürk, 2005
  2. "How Green Is Their Valley" The Economist. 27 d'agost-2 de setembre del 2005
  3. Cuina tradicional (anglès)
  4. Gent de la Regió de la Mar Negra a Turquia (anglès)

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Rize Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 40° 55′ 54″ N, 40° 50′ 52″ E / 40.93167°N,40.84778°E / 40.93167; 40.84778