Província de San Juan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Provincia de San Juan Argentina
Escut
Escut de la Provincia de San Juan

En detall
Bandera:
Bandera de la Provincia de San Juan

En detall
Capital: San Juan
Superfície 89.651 km²
Població: 620.023 (2001)
Densitat 6,9 hab./km²
Quantitat de divisions 19
Analfabetisme 4,5% (1995)
Gentilici Sanjuanino/a
Fus horari GMT-3
Governador José Luis Gioja (PJ)
Lloc web sanjuan.gov.ar

San Juan és una província d’Argentina situada a l'oest del país. Limita al nord i est amb La Rioja, al sud-est amb la de San Luis, al sud amb Mendoza i a l'oest (separada per la Serralada dels Andes) amb Xile.

Des de finals del segle XIX, hi resideix una nombrosa comunitat valenciana, majoritàriament de la Marina Alta, que va dedicar-se majoritàriament al treball de la terra i que avui en dia encara conserven la llengua i les tradicions.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Primers habitants[modifica | modifica el codi]

Abans de l'arribada dels espanyols, aquest territori va estar habitat per diverses nacions indígenes: els huarpes (al sud), els olongastas (al nord-oest), els capayanes (en les valls de Vinchina, Guandacol i Jáchal).

Huarpes[modifica | modifica el codi]

Els huarpes van habitar gran part del que avui es coneix com el vall del Tulúm. La seva zona d'influència es va estendre a les serres de Zonda, Ullum, Villicum i Pie de Palo (Peu de Pal), i els turons de Valdivia. Altres zones d'arrelament van ser, la d'influència del riu Bermejo i de les Llacunes de Guanacache (o Huanacache) i ambdues marges del riu Desaguadero. Es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia. Els grups se situaven en terres regades per xarxes de canals i séquies que ells mateixos construïen per a garantien el reg del blat de moro, la quinoa, el poroto i la carabassa. El blat de moro va ser llavors fonamental en la seva dieta; ho menjaven rostit o bullit i també ho assecaven al sol per a obtenir chuchoca que consumien mòlta. Criaven flames i guanacos per a alimentació i transport. Caçaven guanacos, ñandús i altres animals petits, conservaven la carn charqueada (assecada pel sol), per llarg temps. També recol·lectaven ous de ñandú i fruits de chañar i garrofer.

Capayanes[modifica | modifica el codi]

Els capayanes, emparentats amb els diaguitas del Nord-oest argentí, vivien en la zona dels actuals departaments de Jáchal i Església, al nord de les poblacions huarpes. Practicaven l'agricultura amb suport del reg artificial i conreaven el blat de moro que guardaven en graners semi-subterranis. Vivien en poblats, en cases d'atovó amb sostres de pals i pastura. El poble Capayán es va destacar en la ceràmica: fabricaven atuells de boca ampla amb dibuixos geomètrics.

Yacampis[modifica | modifica el codi]

Els yacampis van habitar en la Vall del Riu Bermejo i en Vall Fèrtil. La documentació històrica esmenta que aquests grups eren molt nombrosos i vivien fonamentalment de la ramaderia de la flama. També recol·lectaven i practicaven l'agricultura. També eren cuidadores i criadores de bestiar en les estades espanyoles. Utilitzaven la pedra en puntes de fletxes, destrals, ganivets, raspadores, comptes per a collarets i pipes.

La vitivinicultura, radicada en la província des de la seva fundació

La fundació[modifica | modifica el codi]

En l'any 1551, el capità Francisco de Villagra va recórrer la zona del que avui són les províncies de San Juan i Mendoza. Des d'aquest moment, diversos van ser els grups que van explorar el territori sanjuaner, enviats per les autoritats de la Capitania General de Xile, que era una divisió territorial menor, que depenia del Virregnat del Perú. Aquestes expedicions prèvies van prendre contacte amb els indis huarpes, que van rebre pacíficament als espanyols. Precisament l'existència de gran quantitat d'indígenes que podien ser duts a Xile per a treballar en el camp o les mines va ser un dels motius pels quals els espanyols van decidir prendre possessió efectiva d'aquests territoris.

El 13 de juny de 1562 Juan Jufré de Loayza i Montese, va fundar San Juan de la Frontera, en la vall de Tucuna, per ordre de Francisco de Villagra, capità general de Xile. La cerimònia va tenir pocs testimonis: el reduït grup d'espanyols que acompanyaven a Jufré i alguns indígenes. Es va llegir un acta, que va ser signada per alguns dels expedicionaris presents. L'acta de fundació de la ciutat la va batejar San Juan de la Frontera en honor del sant patró Joan Baptista i per arribar el seu territori fins a la frontera amb el Tucumán. El mateix dia Jufré va instituir el primer Cabildo, va nomenar tinent corregidor i va repartir entre la seva gent els solars de la ciutat i al voltant de 1.500 indígenes en encomiendas. A finals de 1593 una creixent del riu San Juan va arrasar la precària ciutat. Luis Jufré i Meneses, cinquè fill del fundador, la va traslladar 25 quadres al sud del seu antic emplaçament. Va traçar la Plaça Major en un quadrat nu i al seu al voltant va començar a créixer novament San Juan, que va haver de suportar noves inundacions, pestes i terratrèmols. San Juan formava part del corregimiento de Cuyo amb capçalera en la ciutat de Mendoza integrant la Capitania General de Xile dependent del Virregnat del Perú. Amb la formació del Virregnat del Riu de la Plata en 1777 el Corregimiento de Cuyo va ser separat de la jurisdicció xilena.

Aspectes geogràfics[modifica | modifica el codi]

La província de San Juan es troba a l'oest de la República Argentina, centrada en la intersecció del paral·lel de 31 graus de latitud sud i el meridià de 69 graus de longitud oest, integra la regió geogràfica de Cuyo. Per l'oest discorre la Serralada dels Andes, que comprèn tres seccions: * La Serralada Principal o Occidental, divisòria d'aigües i limiti amb Xile, presenta neus eternes a partir dels 5.500 msnm i passos de serralada sols transitables a l'estiu. El bec més alt és el turó Mercedario de 6.770 msnm. * La Serralada Frontal o Oriental, menys elevada que la 1º, està composta per nombrosos cordons independents com el de San Guillermo, el de Colangüil i el d'Ansilta.

Clima Una particularitat de la província és la presència d'un vent local, el Zonda. Un vent molt càlid i sec que bufa des de l'Oest, és càlid i sec a causa del efecte "Föhn" extremat -per procés adiabàtic- que sofreix al travessar les elevades serralades dels Andes (aquí es troben alguns dels becs més elevats de l'Hemisferi Occidental). Les zones de la pre-serralada, les "travessies" i Serres Pampeanas a San Juan, tenen en general (en el segle XX) un clima àrid de serres i camps, amb oasis de reg. El clima presenta una gran amplitud tèrmica, atès que a l'hivern s'arriben a temperatures que poden arribar als cinc graus sota zero i a l'estiu les temperatures màximes superen els quaranta graus.

Recursos hídrics

La pre-serralada sanjuanera està travessada d'oest a aquest per rius pertanyents al sistema del Desaguadero destacant-se els rius Jáchal i San Juan, els quals formen valls o oasis centrals fluvials de gran importància econòmica i els hi embassa amb el sentit d'abastir a la població o per a la generació d'electricitat. També es destaca el Riu dels Ànecs, pel seu considerable cabal a l'estiu. En l'extrem sud-est, estan la llacunes de Guanacache (o de Huanacache), on desemboca el riu San Juan, un dels recursos hídrics més importants de la regió geogràfica de Cuyo per la seva riquesa en flora i fauna. D'altra banda el riu Huaco, en el departament Jáchal i el riu Vall Fèrtil, en el departament que duu el mateix nom, són també de gran importància per als sanjuaners. La província conta a més amb diversos rierols que són cursos de muntanya de forta pendent. Entre els més importants poden nomenar-se el rierol d'Aigua Negra, el d'Aigua Blanca, el rierol Església, el d'Ulls d'Aigua, Les Hornillas i el rierol Els Taps, entre uns altres.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

La província està dividida en 19 departaments. La Constitució que regeix la província va ser sancionada en 1986. En San Juan departaments i municipis corresponen a la mateixa entitat.

Departament Ciutat capçalera
Albardón General San Martín
Angaco El Salvador
Calingasta Tamberías
Capital San Juan de la Frontera
Caucete Caucete
Chimbas Villa Paula Albarracín de Sarmiento
Iglesia Rodeo
Jáchal San José de Jáchal
9 de Julio 9 de Julio
Pocito Aberastain
Rawson Villa Krause
Rivadavia Rivadavia
San Martín San Isidro
Santa Lucía Santa Lucía
Sarmiento Media Agua
Ullum Villa Ibáñez
Valle Fértil San Agustín
25 de Mayo Santa Rosa
Zonda Villa Basilio Nievas

Població[modifica | modifica el codi]

Segons estimacions del INDEC per a juny de 2007 la població era de 685.883 habitants ocupant el 13º lloc entre les altres províncies. *Segons el Cens 2001 comptava amb Plantilla:Indec sent majoritària la població urbana ambPlantilla:Indec, població rural:Plantilla:Indec. *Per al Cens 1991 aquesta província posseïa Plantilla:Indec habitants (població urbana:Plantilla:Indec), (població rural:Plantilla:Indec). La població es concentra en els oasis o valls centrals, (Vall del Tulúm i Vall de Jáchal), sent el primer el qual conté a més del 80% del total de la població, al nord a la vora del riu San Juan, en l'aglomerat del Gran San Juan, altra concentració important és Caucete.

Economia[modifica | modifica el codi]

Plantacions de vinya a San Juan
Serralada dels Andes Cerro Mercedarios

Tradicionalment, l'economia es basa en l'agricultura, destacant-se el cultiu de la vinya. Sent la segona productora de Vi argentí, destacant-se San Juan en la varietat de Syrah La vinya arriba A San Juan entre els anys 1569 i 1589 de la mà de conquistadors espanyols. Afavorida per òptimes condicions climàtiques i de sòl, la vitivinicultura va manifestar un ampli i accelerat desenvolupament, en aquesta província. AI començament es produïa en volum reduït, limitat a satisfer les necessitats de les petites comunitats de la colònia. S'hagueren d'afrontar diverses dificultats, d'una banda la aridez del clima va obligar a construir dics i sistemes de reg artificial (canals) i d'altra banda la competència de productes provinents d'Europa de major qualitat. La major producció es destaca en la zona dels oasis agrícoles de Tulúm, Ullúm i Zonda on representa el 56% de l'àrea sembrada. En l'actualitat aquesta província és la segona productora nacional de vinya i vins, després de Mendoza. Apartir dels últims anys s'ha començat l'exportació de vins cap a diferents llocs del món..%San Juan millora dia a dia els seus vins/ També sobresurt el cultiu del olivera, per a la producció de l'oli, nombrosos fruiteres (préssec, codony, poma, raïm, meló, síndria, etc.) i hortalisses (ceba, espàrrec, papa, etc.) Després dels anys 1980, va haver una expansió industrial que ara abasta, a més dels cellers, plantes elaboradoras d'aliments (conserves de fruites i hortalisses, i algunes begudes sense alcohol) i fàbriques químiques, de plàstics, de ferroaleaciones, de autopartes i de productes tèxtils. A principis dels anys 2000 la província va entrar en el desenvolupament de la mineria, sent el projecto Veladero el més important, del com en menys d'1 any s'han extret més d'11.000 unces d'or. Però es destaquen més projectes entre ells aquesta el de PasquaPasqua Llepi, amb la particularitat que l'hi conpartira amb el veí país de Xile. També a partir de l'any 2006, es va iniciar la recerca de petroli, més precisament al nord de la província en el riu Bermejo en el departament Jáchal.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Parc provincial Ischigualasto o Vall de la Lluna

La Província de San Juan posseïx nombrosos atractius, destacant-se el Parc Provincial Ischigualasto, com el principal atractiu, també la zona nord-oest, departament Iglesia, en la localitat Marrada: on és possible apreciar les seves verdes muntanyes amb increïbles rierols del desglaç de la serralada o l'Embassament Costa del Vent, on és possible la pràctica de departeixes aquàtics. Calingasta, amb les seves imponents muntanyes i rius, és també una de les zones més visitades: destacant-se *Complex Astronòmic El Leoncito, que allotja el més gran telescopi reflector del país, amb un diàmetre de 2.215 cm, utilitzat per tota la comunitat científica internacional en ell es pot contemplar el cel sanjuaner, el Parc Nacional El Leoncito per a la pràctica de carrovelisme o el Tossal Mercedario, és triat com destinació turística per persones dels més diversos orígens del món per al andinismo i també es pot veure fer la Ruta sanmartiniana pel Pas dels Ànecs. Jáchal, situat al nord oferix una alternativa distinta amb un turisme més temàtic vasado en la tradició i la història amb museus en la localitat de San José de Jáchal i als voltants uns antigues molins fariners, que reflecteixen i mostren l'activitat econòmica de zona que ou amediados de 1700, també es pot realitzar esports d'aventures com andinisme sobre les seves regions muntanyenques o raftin en el riu Jáchal. Vall Fèrtil, caracteritzat pels seus imponents paisatges de verdes regions muntanyenques amb la presència de rius i rierols, i per ser pas obligat per a turistes que desitgen visitar la Vall de la Lluna, es converteix en la zona més visitada de la província, posseïx atractius com l'Embassament San Agustín, el la localitat de San Agustín de la Vall Fèrtil amb la presència d'hotels, cabanyes i diversos camping o també el Riu Les Tumana, convertit en un dels balnearis més importants de la zona.


La Vall del Tulúm, posseïx atractius com l'Dic Ullum, per a la pràctica de diversos esports aquàtics, el Congost de Zonda, amb la presència de balnearis, camping i el Autódromo el Zonda Eduardo Copello conegut a nivell nacional, La Laja, aquí corren aigües d'aplicacions terapèutiques, classificades en el grup de les hipotermales, sulfurosas, clorosulfatadas, acidulades, que sorgeixen a 700 msnm, són recomanades per al reumatismo, malalties de la pell i vies respiratòries. i s'incorporat un turisme temàtic vasado en la producció vitivinicultura i olivícola amb creació de les denominades Rutes del Vi i Rutes de l'Olivera. La Ciutat de San Juan, està caracteritzada per ser una de les ciutats més modernes del país, i la hi denomina com la ciutat oasi per la seva frondosa vegetació sobre carrers, places i parcs, a més compta amb nombrosos museus destacant-se el de la Casa Natal de Domingo Faustino Sarment. Compte també amb una important presència de capacitat hotelera de tot tipus i es troben una gran quantitat de discoteques bailables per a tots els gustos i edats.

San Agustín, departament Vall Fèrtil

Per altra banda es desenvolupen diverses festes cíviques que reten homenatge a les diferents activitats econòmiques i alguns atractius naturals amb reconeguts intèrprets musicals locals, nacionals i internacionals, menjars típics i vendes de productes regionals, destacant-se com la principal la Festa Nacional del Sol, està festa és la més popular de la província, ja que tota la província es reuneix en elles, comença en un predio ferial de la capital on predominen espectacles artístics i una fira gastronòmica després també es fa el passeig de les reines en carrusel pels carrers principals de la ciutat de San Juan i es conclou amb un espectacle artístic de ballarins escenografia i focs d'artifici, allí es realitza l'elecció de la reina i virreina del Sol lliurant els premis respectius. La Festa Nacional de Saint Lucia, la Provincial de la Tradició en Jáchal, de la Llavor i la Poma en Església, la de la Mineria en Els Créixens, la del Meló i la Síndria en Sarment, la del Raïm moscatel en Albardón, la del Carrerito en 25 de Maig, la del Camioner en la Difunta Corretja (Vallecito) etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de San Juan


Coord.: 30° 45′ S, 68° 38′ O / 30.750°S,68.633°O / -30.750; -68.633