Província de Vínnitsia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Província de Vínnytsia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Вінницька область
Vínnytska óblast
óblast de Vínnitsia
Bandera de Vínnitsia
Escut de Vínnitsia
Informació
Capital: Vínnitsia (Вінниця)
Població


- Total
- Densitat de població


1.730.730 h. (2005)
54 hab/km²

Superfície 25.500 km²
Mapa Vínnytsia
Antiga torre d'aigua de Vínnytsia, avui símbol de la ciutat.

La Província o óblast de Vínnitsia (ucraïnès: Ві́нницька область, transcrit al català: Vínnitska óblast, transcrit indicant els signes suaus o febles: Vínnyts’ka óblast’; nom informal o escurçat: Вінниччина, transcrit: Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia (Вінниця).

Limita amb l'óblast de Jitòmir pel nord, amb les óblasts de Kýiv, Kirovohrad i Txerkassy a l'est, amb l'óblast d'Odessa i la República de Moldàvia pel sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Prydnistróvia, àrea o país no reconegut i promogut per Rússia, i amb les óblasts de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins de l'óblast té una llargada de 202 km.[1]

Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).

Geografia física[modifica | modifica el codi]

L'óblast de Vínnytsia ocupa uns 26,5 mil km2, que equivalen a 4,4% del territori d'Ucraïna. Es troba la cinturó d'estepa forestal de la Ucraïna de la riba dreta.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El territori és irrigat per uns 204 rius de més de 10 km de llargada, que es troben dins les conques del Buh Meridional, el Dnister i el Dnièper. Els rius més importants de l'óblast són, precisament, el Buh Meridional (Південний Буг) i el Dnister (Дністер).

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Divisions administratives[2][modifica | modifica el codi]

L'óblast de Vínnytsia està dividida en 27 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion•y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 6 ciutats que no depèn d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de: Jmérynka (Жме́ринка), Koziàtyn (Козя́тин), Ladýjyn (Лади́жин), Mohiliv-Podilskyi (Могилі́в-Поді́льський), Khmílnyk (Хмі́льник), i la ciutat capital de l'óblast, Vínnytsia (Ві́нниця).

L'óblast té un total de:

  • 18 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 12 de les quals depenen d'un raion;
  • 29 viles o "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus de vila, és a dir, entre un poble i una ciutat);
  • 1330 pobles (село́, seló); i...
  • 136 llogarrets (се́лище, sélysxe, tot sol).

Principals viles i ciutats[modifica | modifica el codi]

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Panorama de la ciutat de Bar, amb el riu Riv o Rov (Річка Рів, Ров) a primer pla.
L'Hotel Savoy a Vínnytsia, obra de principis de s.XX, de l'arquitecte ucraïnès, Hryhorii Artýnov (Григо́рій Григо́рович Арти́нов, 1860-1919).
"Tramvia fluvial M. I. Pirohov" creuant el Buh Meridional a Vínnytsia, amb una illa al fons.
Tren elèctric a l'estació de Vínnytsia l'hivern.
Nom transcrit
al català
Nom
en ucraïnès
Data fundació
o 1a menció
Raion Noms anteriors, notes, comentaris
Bar Бар s. XIV Raion de Bar
(Ба́рський райо́н, Barskyi raion)
Bérxad Бе́ршадь 1459 Raion de Bérxad
(Бе́ршадський райо́н, Bérxadskyi raion)
Hàissyn Га́йсин 1545
dret de Magdeburg: 1744
Raion de Hàissyn
(Га́йсинський райо́н, Hàissynskyi raion)
Hnívany Гні́вань 1629 Raion de Tývriv
(Ти́врівський райо́н, Tývrivskyi raion)
Iàmpill Я́мпіль 1600 Raion de Iàmpill
(Я́мпільський райо́н, Iàmpillskyi raion)
Es troba a la riba del Dnister, a la frontera amb Moldàvia, i hi ha un punt d'entrada al país (aduana). A l'altre banda del riu es troba el municipi de Cosăuţi (en ucraïnès: Косеуць o Косеуци, Kosseuts o Kosseutsi).
Il·lintsí Іллінці́ 1440 Raion de Il·linets
(Ілліне́цький райо́н, Il·linetskyi raion)
Jmérynka Жме́ринка s. XVIII Raion de Jmérynka
(Жмеринський район, Jmérynskyi raion)
Kalýnivka Кали́нівка s. XVIII Raion de Kalýnivka
(Кали́нівський райо́н, Kalýnivskyi raion)
Khmílnyk Хмі́льник 1362
dret de Magdeburg: 1442
Raion de Khmílnyk
(Хмільни́цький райо́н, Khmilnytskyi raion)
Koziàtyn Козя́тин 1870;
1a menció: 1734
Terme municipal de Koziàtyn
(Козятинська міськрада, Koziàtynska miskrada
El 1734 és la primera menció d'un poble o una vila a l'indret. La data posterior correspon a la "fundació oficial" del municipi actual, allà on hi havia o on havia hagut un poble.
Ladýjyn Лади́жин s. XIV;
1a menció: 1240
Terme municipal de Ladýjyn
(Ладижинська міськрада, Ladýjynska miskrada)
Nom antic: Kaladýjyn (Каладижин)
Lypovets Липове́ць 1545
dret de Magdeburg: s. XVI
Raion de Lypovets
(Липове́цький райо́н, Lypovetskyi raion)
Mohiliv-Podilskyi Могилі́в-Поді́льський 1595;
1a menció: 1450
Raion de Mohiliv-Podilskyi
(Могилі́в-Поді́льський райо́н, Mohiliv-Podilskyi raion)
Nom antic: Mohylev o Mohiliv na Dnistrí (Могиле́в, Могилі́в-на-Дністрі́)
Nemýriv Неми́рів 1506
dret de Magdeburg: 1581
Raion de Nemýriv
(Неми́рівський райо́н, Nemýrivskyi raion)
Pohrebysxe
(Pohrebyxtxe)
Погреби́ще 1148
dret de Magdeburg: 1569
Raion de Pohrebysxe
(Погреби́щенський райо́н, Pohrebýsxenkyi raion)
nom antic: Rokýtnia (Рокитня)
Tultxýn Тульчи́н 1607
dret de Magdeburg: 1787
Raion de Tultxýn
(Тульчи́нський райо́н, Tultxynskyi raion)
Vínnytsia Ві́нниця 1355
dret de Magdeburg: 1640
Raion de Vínnytsia
(Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion)
La capital de l'óblast, és banyada pel Buh meridional.
Xàrhorod Ша́ргород 1585
dret de Magdeburg: 1588
Raion de Xàrhorod
(Ша́ргородський райо́н, Xàrhorodskyi raion)

Viles[modifica | modifica el codi]

El riu Riv al seu pas per la vila de Braïliv.
Carrer dels Pioners a la vila de Hlúkhivtsi.
La tomba del jueu hassídic, Natan de Breslov/Bràtslav, lloc de pelegrinatge dels jueus, a Bràtslav.
Cartell d'entrada a Kryjópill, d'època soviètica.
Estació de tren de Kryjópill l'hivern.
Tren sobre via estreta i cavall a Rúdnytsia.

El següent és una taula de totes les viles de l'óblast, anomenades "assentaments de tipus urbà" (се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, o смт, smt).

Nom transcrit
al català
Nom
en ucraïnès
Data fundació
o 1a menció
Raion Notes, comentaris
Braiíliv
(Bràiiliv)
Браї́лів
(Бра́їлів)
1440 Raion de Jmérynka
(Жмеринський район, Jmérynskyi raion)
Bràtslav (Bràslav) Бра́цлав (Бра́слав) 1362 Raion de Nemýriv
(Неми́рівський райо́н, Nemýrivskyi raion)
Brodetske Броде́цьке 1712 Raion de Koziàtyn
(Козятинський райо́н, Koziàtynskyi raion)
Dàixiv (Daixiv) Да́шів (Даші́в) 1451 Raion de Il·linets
(Ілліне́цький райо́н, Il·linetskyi raion)
Desnà Десна́  ?; vila
des de 1984
Raion de Vínnytsia
(Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion)
Hlúkhivtsi Глу́хівці 1595 Raion de Koziàtyn
(Козятинський райо́н, Koziàtynskyi raion)
Kyrnassivka Кирнасі́вка segle XVIII Raion de Tultxýn
(Тульчи́нський райо́н, Tultxynskyi raion)
nom antic: Краснопі́лля, Krasnopíl·lia
Kopaihórod
(Kopàihorod)
Копайго́род
(Копа́йгород)
1694 Raion de Bar
(Ба́рський райо́н, Barskyi raion)
Kryjópill Крижо́піль 1866 Raion de Kryjópill
(Крижопільський район, Krijópillskyi raion)
Lítyn Лі́тин 1431 Raion de Lítyn
(Лі́тинський райо́н, Lítynskyi raion)
Muróvani Kurýlivtsi Муро́вані Кури́лівці 1453 Raion de Muróvani Kurýlivtsi
(Мурованокури́ловецький райо́н,
Murovanokurýlovetskyi raion)
Oràtiv Ора́тів 1448 Raion d'Oràtiv
(Ора́тівський райо́н, Oràtivskyi raion)
Pisxanka
(Pixtxanka)
Піща́нка  ?; vila
des de 1956
Raion de Pisxanka
(Піщанський райо́н, Pisxanksyi raion)
Rúdnytsia Ру́дниця segle XIX Raion de Pisxanka
(Піщанський райо́н, Pisxanksyi raion)
Stryjavka Стрижа́вка 1552 Raion de Vínnytsia
(Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion)
Sútysky Су́тиски segle XVI Raion de Nemýriv
(Неми́рівський райо́н, Nemýrivskyi raion)
Sýtkivtsi Си́тківці 1545 Raion de Tývriv
(Ти́врівський райо́н, Tývrivskyi raion)
Téplyk Те́плик segle XV Raion de Téplyk
(Те́плицький райо́н, Téplytskyi raion)
Tývriv Ти́врів 1505 Raion de Tývriv
(Ти́врівський райо́н, Tývrivskyi raion)
Tomàixpill Тома́шпіль 1616 Raion de Tomàixpill
(Тома́шпільський райо́н, Tomàixpillskyi raion)
Trostianets Тростяне́ць 1598 Raion de Trostianets
(Тростяне́цький райо́н, Trostianetskyi raion)
nom antic: Адамгород, Àdamhorod
Turbiv Турбі́в 1545 Raion de Lýpovets
(Ли́повецький райо́н, Lýpovetskyi raion)
Txernivtsí Чернівці́ 1392 Raion de Txernivtsí
(Черніве́цький райо́н, Txernivetskyi raion)
No s'ha de confondre amb la capital de l'óblast de Txernivtsí.
Txetxélnyk Чече́льник 1635 Raion de Txetxélnyk
(Чече́льницький райо́н, Txetxélnytskyi raion)
Vapniarka Вапня́рка 1870 Raion de Tomàixpill
(Тома́шпільський райо́н, Tomàixpillskyi raion)
Vendytxan·y Вендича́ни segle XVI Raion de Mohyliv-Podilskyi
(Могилі́в-Поді́льський райо́н,
Mohyliv-Podilskyi raion)
Voronóvytsia
(Voronovýtsia)
Вороно́виця
(Воронови́ця)
1545 Raion de Vínnytsia
(Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion)
Xpýkhiv Шпи́ків 1507 Raion de Tultxýn
(Тульчи́нський райо́н, Tultxynskyi raion)
Zaliznytxne Залізни́чне 1925 Terme municipal de Koziàtyn
(Козятинська міськрада, Koziàtynska miskrada)

Economia[modifica | modifica el codi]

A l'óblast de Vínnytsia s'hi fabriquen alguns dels productes més emblemàtics del país, com ara la horilka (vodka) "Nemiroff", originari de la ciutat de Nemýriv i que avui dia gaudeix de gran renom internacional, i els xocolates i bombons Roshen, fundada pel polític i home de negocis Petró Poroixenko, entre altres.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Llocs i dades d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Poblat escita de Nemýriv (Немирівське скіфське городище), un conjunt arqueològic a uns 4 kilòmetres de Nemýriv, a l'est de la regió de Podíl·lia. Data del 500 a 700 abans de la nostra era, i fou un poblat de la cultura escita. Entre els anys 900 i 1250 de la nostra era, al mateix lloc es trobava un assentament dels Rus' de Kíev.
  • Monument històric i cultural de Buixa (Державний історико-культурний заповідник «Буша»), consisteix en un conjunt de 8 elements al poble de Buixa, raion de Iàmpill:

Al territori del monument també s'hi troben els museus arqueològic, etnogràfic i militar de Buixa, el museu de ceràmica de Podíl·lia, i un parc extens d'escultures històriques i modernes on es fa una trobada anual internacional d'escultors en pedra. Vegeu la pàgina oficial del Monument (en rus), un article sobre el monument (en ucraïnès, + fotos) i un altre article i fotos del parc d'escultures (en ucraïnès). Malauradament, el parc d'escultures va ser objecte de vandalisme l'any 2000.

  • Quarter general "Werwolf", de Hitler (en alemany: Führerhauptquartier Werwolf; en ucraïnès: Ставка Гітлера «Вервольф»). Un testimoni de la Segona Guerra Mundial, és el quarter general que es va fer construir Hitler a uns 8 kilòmetres al nord de Vínnytsia. Va ser construït entre el 1941 i 42 per uns 8000 presoners de l'organització Todt i uns 1000 treballadors forçats ucraïnesos. Aquí s'hi van fer moltes matances, en particular de jueus, a mans de les forces d'ocupació nazis. Avui està mig enrunat i és monument històric. L'interior és inaccessible.
  • etc.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Algunes persones nascudes a l'óblast o relacionades amb ella, en ordre cronològic de naixement.

Escriptors[modifica | modifica el codi]

  • Mykhailo Kotsiubynskyi (Миха́йло Миха́йлович Коцюби́нський, Mykhailo Mykhàilovytx Kotsiubynskyi, Vínnytsia, 1864 - Txerníhiv, 1913), un dels escriptors ucraïnesos més famosos de tots els temps, prosista modernista, dramaturg, intel·lectual, home polític, activista polític, líder de la Renaixença Ucraïnesa a Txerníhiv, i un dels organitzadors de la Germandat dels Tarasseus, o Germandat de Taràs (Братство тарасівців, Bratstvo taràssivtsiv), associació política liberal clandestina actiu en el camp de l'activisme ucraïnès de tendència independentista, format per un grup important d'intel·lectuals. Fou actiu en el moviment socialista també. Formà part de la comissió per lluitar contra la plaga de la fil·loxera a la regió d'Odessa del 1892-96. En el camp de la literatura, fou un dels millors representants de l'existencialisme europeu. Una de les seves obres més conegudes és la novel·la curta en dos parts, Fata Morgana (1904, 1910). També va escriure Ombres d'avantpassats oblidats, (Тіні забутих предків, Tini zabútykh predkiv, 1911), sobre el qual es basà la pel·lícula homònima, de Sargis o Sergo Paradjànov, feta el 1964. L'anomenaven "adorador del sol" (Сонцепоклонник) i "gira-sol" (Сонях), a causa del seu amor al sol, a les flors i als infants. Kotsiubynskyi parlava nou idiomes estrangers, entre ells el grec, el tàtar de Crimea i el rom o romaní, l'idioma dels gitanos. Les seves obres s'han traduït a diversos idiomes.
  • Volodýmyr Svidzinskyi (Володи́мир Євти́мович o Юхи́мович Свідзі́нський, Volodýmyr Ievtýmovytx o Iukhýmovytx Svidzinskyi, poble de Maiàniv, actual óblast de Vínnytsia, 1885 - poble de Nepokryte, actual Xestakove, óblast de Khàrkiv, 1941), poeta, periodista i traductor. El 1941 fou detingut per l'NKVD (òrgan soviètic que precedí el KGB) el 27 de setembre i cremat viu el 18 d'octubre junt amb altres presoners en uns edificis abandonats del poble de Nepokryte, óblast de Khàrkiv, el dia abans de l'entrada de les tropes alemanyes a Khàrkiv.[3][4]
  • Nina Hnatiuk (Ні́на Юхи́мівна Гнатю́к, Nina Iukhýmivna Hnatiuk, poble de Bezvodne, óblast de Vínnytsia, 1947), poeta, periodista, locutora de ràdio.

Artistes, escultors[modifica | modifica el codi]

  • Oleksíi Alióixkin (Олексій Альошкін; Luhansk, óblast de Luhansk, 1957), és escultor, principalment en pedra però també en fusta. Viu a un poble de l'óblast de Vínnytsia des del 1980. Junt amb la seva dona, la Liudmyla Safo (Людмила Сафо) i tres dels seus cinc fills (el Petró la Daryna i l'Oleksiï petit), també fa ceràmica, art gràfica, "vytenanka" (tècnica típica ucraïnesa de "pintures"-collage fetes amb paper retallat), i s'ocupa del teatre de titelles i ombres. Vegeu algunes de les seves obres a la pàgina de "Rukotvory" ("Obres fetes a mà").
  • Liudmyla Safo (Людмила Сафо, nom real: Людмилa Вікторівна Альошкінa-Сафонова, Liudmyla Viktórivna Alióixkina-Safónova; Minsk, Bielorússia, 1957), escultora, principalment en pedra però també en fusta, pintora, il·lustradora i professora d'art. Viu a un poble de l'óblast de Vínnitsia des del 1980. Junt amb el seu home, l'Oleksíi Alióixkin (Олексій Альошкін) i tres dels seus cinc fills (el Petró, la Daryna i l'Oleksiï petit), també fa ceràmica, art gràfica, "vitenanka" (tècnica típica ucraïnesa de "pintures"-collage fetes amb paper retallat), i s'ocupa del teatre de titelles i ombres. Vegeu algunes de les seves obres a la pàgina de "Rukotvory" (Obres fetes a mà).

Músics[modifica | modifica el codi]

  • Mykola Leontóvytx (Мико́ла Дми́трович Леонто́вич, Mykola Dmýtrovytx Leontóvytx; poble de Monastyrok, actual óblast de Vínnytsia, 1877 - poble de Markivka, a la mateixa óblast, 1921), compositor, director de cors, pedagog i figura pública. Autor de les conegudes peces per a cors basades en cançons tradicionals ucraïneses, com ara "Xedryk" («Щедрик», una divinitat del panteó eslau precristià), "El [pastor] flautista" («Дударик», Dudàryk) o "Porten el cosac" («Козака несуть»). La seva versió de "Xedryk" ha esdevingut coneguda per tot el món a través dels EUA, on es va popularitzar com a nadala sota el nom de "Carol of the Bells" (Nadala de les campanes).

Polítics, revolucionaris, bandolers, etc[modifica | modifica el codi]

  • Ustym Karmaliuk (Усти́м Яки́мович Кармaлю́к o Кармeлюк, Ustym Iakýmovytx Karmaliuk o Karmeliuk; poble de Holóvtxyntsi, Podilska hubèrnia, ara el poble de Karmaliúkove, óblast de Vínnytsia, 1787 - poble de Xliakhoví Korýtxyntsi, óblast de Khmelnitski, 1835), heroi nacional ucraïnès, anomenat el "Robin Hood de Podíl·lia" o el "Robin Hood d'Ucraïna", serf-pagès tornat bandoler revolucionari, va ser líder del moviment insurgent a Podíl·lia el 1813-1835 contra l'opressió del poble a mans de l'imperi Rus.

Religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Natan de Bràtslav (també conegut com a Natan de Brèslov o Reb Noson; nom original: Nathan Sternhartz; Nemýriv, 1780 – Bràtslav, óblast de Vínnytsia, 1844) jueu hassídic, deixeble principal i escrivà del Rabí Nakhman o Nachman de Bràtslav (Medzhýbizh, óblast de Khmelnitski, 1772 – Uman, óblast de Txerkassy, 1810, fundador de la dinastia i el moviment hassídic de Bràtslav o Bréslov), fou un líder espiritual i va començar a organitzar els pelegrinatges a la tomba del seu mestre, el rabí Nakhman, a Úmany.

Galeria de fotos[modifica | modifica el codi]

Carrer a la vila de Hlúkhivtsi.
Casa modernista a Vínnytsia, obra de l'arquitecte ucraïnès, V. P. Lystovytxnyi (В. П. Листовичний.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Vínnytxtxyna", a la pàgina oficial del Govern estatal de l'óblast. Accedit el 27 de gener del 2011.
  2. "Vínnytxtxyna", a la pàgina oficial del Govern estatal de l'óblast (accedit el 27 de gener del 2011), més un detall de la viqui en ucraïnès.
  3. Biografia de Svidzinskyi a "Books" (en ucraïnès)
  4. Biografia de Svidzinskyi a "Ukraïnska Literatura" ("Literatura Ucraïnesa") (en ucraïnès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Vínnitsia


Coord.: 48° 56′ N, 28° 41′ E / 48.93°N,28.69°E / 48.93; 28.69