Província romana d'Egipte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tutanchamun Maske.jpg
Dinasties de faraons
a l'Antic Egipte

(Entre parèntesi any aproximat
d'inici, sempre aC)
Període predinàstic
Període protodinàstic
Període arcaic
I (3100) - II (2890)
Regne Antic
III (2686) - IV (2613) - V (2498)
VI (2345)
Primer Període Intermedi
VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160)
X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes)
Regne Mitjà
XI (Tot Egipte)
XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)
Segon Període Intermedi
XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)
Regne Nou
XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)
Tercer Període Intermedi
XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730)
XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)
Primer període persa (525)
Baix imperi
XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)
Segon període persa (343)
Període hel·lenístic
Alexandre el Gran (332)
Dinastia ptolemaica (323)
Província romana (30)
Conquesta àrab
Conquesta otomana

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'imperi romà. Després de la mort de Cleòpatra, i amb ella la de la dinastia Ptolemaica que havia governat la zona des de la mort d'Alexandre el Gran; Egipte va esdevenir part de l'imperi romà com a província governada per un prefecte nomenat per l'emperador entre els Magister equitum i no entre els senadors, per prevenir les interferències del Senat.

Divisió provincial de l'Imperi (en vermell la província d'Egipte).

El principal interès dels romans en Egipte fou la tramesa de cereals a la ciutat de Roma. Per aconseguir-ho, l'administració romana no va canviar el sistema ptolemaic de govern, encara que els romans van reemplaçar els grecs dels llocs de responsabilitat, però la llengua i la cultura grega es continuaren usant (el grec era l'idioma de l'administració a excepció dels llocs més importants). A diferència dels grecs, els romans no es van establir en gran quantitat. La cultura, l'educació i la vida cívica van mantenir-se gregues durant la dominació romana. Els romans, com els Ptolemeus, respectaven i protegien la religió i els costums egípcis, tot i que el culte estatal i a l'emperador es va anar introduint gradualment.

Així doncs, el prefecte es convertí en la màxima autoritat imperial a Egipte, depenent directament de l'Emperador. Les castes establertes per la dinastia ptolemaica es mantingueren i encara es reforcaren, amb la divisió del treball que preval a grecs i jueus i, ara, els ciutadans romans. Els tributs en espècie, sobretot el blat, foren font important per a Roma. La cristianització de la metròpoli s'estengué en la seva conquesta d'Egipte i el nou territori de l'Imperi veié ascendir el clergat cristià, especialment al Patriarca d'Alexandria, als llocs més alts dintre de la nova societat.

Després de la divisió de l'Imperi de Dioclecià l'Imperi Bizantí, instal·lat a Constantinoble, succeí de Roma com a centre de poder de la província a partir del 395 en que els dos imperis es separen ja de forma irreversible. La creació de latifundis com a conseqüència de la crisi productora del segle III s'accentuà en aquest període amb grans concentracions de terres a les quals no és aliena l'Església catòlica. Bizanci mantenia una forta presència militar amb la flota a Alexandria, però això no va ser obstacle perquè en el 618 l'imperi Persa fes una incursió en territori egipci fins que definitivament el Califat omeia conquistés el 639 el país.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província romana d'Egipte

Coord.: 28° 00′ N, 32° 06′ E / 28,32.1