Província romana de Síria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Província de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats. El regne de Commagena no en va formar part ja que era nominalment independent i aliat de Roma. Els petits principats foren annexionats al segle I i les ciutats lliures van també perdre els seus privilegis al llarg del mateix període.

Síria va ser una província romana des del 64 aC fins al 636.

En el període de govern romà, la gran ciutat d'Antioquia, (anomenada l'«Atenes de l'est» era la capital provincial. Era una de les més grans ciutats del món antic, amb una població estimada de 500.000 habitants, sent un pròsper centre de comerç i d'indústria. En ser una de les grans ciutats més riques i populoses de les províncies de l'Imperi Romà, s'ha estimat que la població de la Síria romana al començament de l'Imperi, només va ser sobrepassada a meitats del segle XX, amb un cens de 78.000.000 o més, incloent Palestina i al territori del riu Jordà, exclosa la part oriental de l'actual regió enllà de l'Eufrates.

Emperador romà Filip l'Àrab (detall d'una moneda de 100 lliures.

En l'època romana, Síria era la llar d'Heliogàbal, un emperador romà de la dinastia Severa que va regnar des del 218 fins al 222. La seva família tenia drets hereditaris sobre el sacerdoci del déu del sol El-Gabal, de qui Heliogàbal era el gran sacerdot a Emesa (actual Homs), en sirià.

Paleocristianisme

Síria va ser important en la història del cristianisme: Pau de Tars es va convertir a aquesta religió en la carretera a Damasc i va emergir com una significant figura del primer nucli de l'Església cristina d'Antioquia, primera ciutat no jueva que es va convertir al cristianisme. Ciutat a la que va pelegrinar sovint en els seus viatges missionals.

Ciutats lliures de Síria[modifica | modifica el codi]

Foren ciutats lliures: Antioquia, Selèucia de Piera, Epifania, Apamea, Trípolis, Sidó, Tir, Dora, Samària, Cesarea (abans Turris Stratonis), Joppa o Joppe, Iamnia i Iamnea, Azotus, Gaza, Marissa i les ciutats de la Decàpolis.

Juli Cèsar va declarar lliures a Gabala, Laodicea ad Mare i Ptolemais.

Van existir dinasties locals a: Calcis (Chalcis ad Belum), Aretusa i Emesa, Abila (Abilene), Damasc (regne dels nabateus, incorporat com a província el 105), Judea, [1] i Palmira.

Governadors romans de Síria[modifica | modifica el codi]

La capital provincial fou Antioquia

Adrià va dividir la província vers el 120 en tres: Síria Cele o simplement Síria; Síria Fenícia (o simplement Fenícia); i Síria Palestina.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El cas de Judea va ser específic i el regne va durar fins el 44 dC. Fou depenent de Síria del 63 aC al 40 aC, seguit per l'ocupació dels parts i restabliment d'un regne macabeu del 40 aC al 37 aC. Regne herodià de Judea del 37 aC al 44 dC període en què fou depenent d'Egipte del 36 al 31 aC i va tenir una interrupció del 6 al 33

Coord.: 36° 12′ N, 36° 09′ E / 36.2,36.15