Províncies Il·líriques
|
Corona de l'Imperi Austríac i després d'Austria-Hongria |
||||
|
||||
|
Bandera |
||||
| Mapa de la península italiana el 1810 ; les Provincíes Il·líriques apareixen en blau, al costat dret del mapa. | ||||
| Capital | Ljubljana | |||
| Idioma oficial | Francès, italià, alemany, (eslovè a partir de 1825). | |||
| Forma de govern | Govern militar | |||
| Història | ||||
| • Tractat de Schönbrunn | 1809 | |||
| • Congrés de Viena | 9 de juny de 1815 | |||
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques. Estaven compostes per un conjunt heterogeni de territoris avui en dia austríacs, croats, italians, montenegrins i eslovens, que havien estat ocupats per Napoleó entre 1805 i 1806 i foren annexats al Primer Imperi Francès el 1809. El 1813, l'Imperi Austríac les va reconquerir.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Les Províncies Il·líriques foren establertes el 1809 amb l'antiga Dalmàcia veneciana i els territoris dàlmates sota ocupació francesa (la República de Ragusa singularment) i els territoris cedits per Àustria després de la batalla de Wagram i el tractat de Schoenbrunn (Caríntia, Carniola, part de Croàcia al sud-est del riu Sava, Gorizia i Trieste). La capital fou establerta a Laibach, avui Ljubljana (capital d'Eslovènia), i va ser nomenat un governador-general, essent el primer Auguste de Marmont. El codi civil francès va ser imposat; els jueus emancipats i les lleis que els privaven de drets abolides; els idiomes oficials foren el francès, l’alemany i l’eslavònic.
Administrativament es va dividir en departaments al estil de França, essent de 1809 a 1811 els 11 següents:
| Departament | Capital |
|---|---|
| Adelsberg | Adelsberg |
| Boques del Cattaro | Cattaro |
| Croàcia | Karlstadt |
| Dalmàcia | Zara |
| Fiume | Fiume |
| Gorizia | Görz |
| Laibach | Laibach |
| Neustadt | Neustadt |
| Ragusa | Ragusa |
| Trieste | Trieste |
| Willach | Willach |
De resultes del tractat de Tilsit, el juny de 1807, la marina britànica imposà un bloqueig al mar Adriàtic. El 22 d'octubre del 1810, una temptativa franco-italiana de prendre l'illa de Vis, en possessió de les forces britàniques va fracassar.
El 1811 l'administració fou reestructurada i es van dividir en 7 intendències:
| Intendència | Capital |
|---|---|
| Caríntia | Willach |
| Carniola | Laibach |
| Croàcia civil | Karlstadt |
| Croàcia militar | Senj |
| Dalmàcia | Zara |
| Ístria | Trieste |
| Ragusa | Ragusa |
L'agost de 1813 Àustria va declarar la guerra a França i el general austríac Franz Tomasic va envair les províncies il·liriques; els croats de l'exèrcit francès van canviar de bàndol. Zadar va capitular el 6 de desembre de 1813 (després de 34 dies assetjada) i a Ragusa una revolta popular va obligar als francesos a sortir de la ciutat, instal·lant-se un govern provisional republicà, fins que varen arribar els austríacs el 20 de desembre. Els montenegrins van ocupar Kotor però l'11 de juny de 1814 es varen veure obligats a entregar-la a Àustria davant la presencia d'un fort exercit. Els britànics varen ocupar les illes de la costa i hi van restar fins el juliol de 1815. El Congrés de Viena va confirmar la sobirania austríaca i el 1816 es va establir un regne d'Il·líria (sense incloure Dalmàcia) i va existir formalment fins el 1849 però de fet el 1822 ja va desaparèixer al integrar-se els districtes croats dins el regne d’Hongria (part del Imperi d'Àustria-Hongria)
Llista de governants [modifica]
- Juliol de 1806 - 1809: Vincenzo Dandolo (governador)
Governadors militars de Dalmàcia [modifica]
- 25 desembre de 1805 - 7 juliol 1806: Gabriel Jean Joseph Molitor
- 7 juliol 1806 - 1809: Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont
- 1809 -14 octubre 1809: Clausel Bertrand, comte Bertrand
Governadors generals de les Províncies Il·liriques [modifica]
- 14 octubre 1809 - gener 1811: Auguste Frederic Louis Viesse de Marmont, duc de Ragusa
- 21 febrer 1811 - 9 abril 1811: Alexis-Joseph Delzons (interí)
- 9 abril 1811 - 21 febrer 1812: Henri-Gratien Bertrand
- 21 febrer de 1812 - 1813: Jean-Andoche Junot, duc d'Abrantès
- juliol de 1813 - agost de 1813: Joseph Fouché, duc d'Òtranto
Ducs de Dalmàcia i de Ragusa [modifica]
- 11 juny 1808 - 28 octubre 1813: Nicolas Jean-de-Dieu Soult, duc de Dalmàcia
- 1809 - desembre 1813: Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont, duc de Ragusa
Governador austríac [modifica]
- 1813 - 1814: ocupació militar (Franz Tomasic)
- 1814 (a 1831): Franz Tomasic (governador)