Províncies de l'Índia Britànica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un gravat de manera negra de Fort William, Calcuta, que formà la Presidència de Bengala a l'Índia Britànica en 1735.

Províncies de l'Índia, anteriorment Presidències de l'Índia Britànica, i encara abans Ciutats de Presidència, i col·lectivament Índia britànica, foren les unitats administratives dels territoris de l'Índia sota el lloguer o la sobirania de la Companyia Britànica de les Índies Orientals o de la Corona Britànica entre 1612 i 1947 durant 335 anys.

La història de l'Índia britànica es pot dividir en tres períodes:

  • Durant els següents cent anys, la Companyia adquirí supremacia, però cada vegada més compartia la seva sobirania amb la Corona, i gradualment anava perdent els seus privilegis mercantils.
  • Després de la rebel·lió de 1857, els poders restants de la Companyia es transferiren a la Corona, la qual cosa inicia el període conegut com a Raj Britànic (1858-1947). El terme "Índia britànica" també s'ha utilitzat secundàriament com una forma abreujada per referir-se a la nació britànica a l'Índia."[1]

Índia britànica[modifica | modifica el codi]

L'Índia Britànica

La primera factoria permanent de la Companyia Britànica de les Índies Orientals es va establir a l'Índia el 1612, al cantó nord-oest de la península, i més en concret a la vila de Surat, en l'actual estat de Gujarat.[2] Tanmateix, després de la decadència de l'Imperi Mogol el 1707 i després de la victòria de la Companyia de l'Índia Oriental a la Batalla de Plassey el 1757 i a la Batalla de Buxar el 1764, la Companyia, gradualment, començà a expandir formalment els seus dominis.[3] A mitjans del segle XIX, la Companyia de l'Índia Oriental havia esdevingut el poder suprem polític i militar al subcontinent; el seu territori es mantenia com a fideïcomís per a la Corona britànica.[4]

El període de govern de la Companyia de les Índies Orientals acabà, tanmateix, amb la Government of India Act, posterior als esdeveniments de la rebel·lió índia de 1857.[4] L'Índia britànica, després, fou governada directament per la Corona britànica com a possessió colonial del Regne Unit, i l'Índia va ser coneguda oficialment després de 1876 com el Raj Britànic .[5] L'Índia consistia en regions conegudes com a Índia britànica que eren directament administrades pels britànics,[6] i unes altres regions, els Principats de l'Índia[7] que estaven regides per governants indis. A aquests governants se'ls permetia una certa autonomia interna, a canvi de reconèixer una mena de protectorat britànic. L'Índia britànica constituïa una porció significativa d'Índia, quant a extensió i població; el 1910, per exemple, comprenia aproximadament un 54% de la superfície i incloïa més del 77% de la població.[8] A més a més, hi havia exclavaments francesos i portuguesos a l'Índia. La independència del govern britànic s'aconseguí el 1947 amb la formació dels estats d'Índia i Pakistan i posteriorment, Bangla Desh.

El terme Índia britànica també va ser aplicat a Birmània per un període més curt: va començar el 1824 amb una petita part de Birmània, i cap al 1886, gairebé dos terços de Birmània ja era considerat Índia britànica .[6] Aquest arranjament durà fins a 1937, quan Birmània es començà a administrar com a colònia britànica separada. El terme Índia britànica no es va aplicar a altres països de la regió, com ara Sri Lanka (llavors Ceilan ), que era una colònia de la corona britànica, o les Illes Maldives, que eren una protectorat britànic. En el període de major extensió, a principis del segle XX, el territori de l'Índia britànica s'estenia més enllà de les fronteres de Pèrsia a l'oest; Afganistan al nord-oest; Tibet al nord-est; i Xina, Indoxina francesa i Siam a l'est. També incloïa la colònia d'Aden en la Península Aràbiga.[9]

Ciutats de presidència (1600-1765)[modifica | modifica el codi]

La Companyia de les Índies Orientals, que va ser constituïda el 31 de desembre de 1600, establí relacions comercials amb els governants indis a Masulipatam, a la costa est, el 1611 i a Surat, a la costa oest, el 1612.[10] La companyia llogà un factoria de comerç exterior a Madras el 1639.[10][10] Bombai, que havia estat cedida a la Corona britànica per part de Portugal, com a part del dot de casament de Caterina de Bragança el 1661, fou concedida, a canvi, a la Companyia de les Índies Orientals, per tal que la mantingués en fideïcomís per a la Corona.[10]

Mentrestant, a Índia oriental, després d'obtenir el permís de l'emperador mogol Xa Jahan per comerciar amb Bengala, la Companyia establí la seva primera factoria a Hooghly el 1640.[10] Gairebé mig segle més tard, després que l'emperador Aurangzeb forcés la Companyia a marxar de Hooghly, Job Charnock va fundar Calcuta el 1686.[10] Pels volts de la meitat del segle XVIII, cadascun dels tres principals assentaments comercials, ara anomenats Presidència de Madras (o Presidència de Fort Saint George), Presidència de Bengala, Presidència de Bombai, i la Presidència de Bengala (o Presidència de Fort William) eren administrats per un Governador.[11]

Presidències de l'Índia britànica (1772-1858)[modifica | modifica el codi]

Després de la victòria de Robert Clive en la Batalla de Plassey el 1757, es mantingué el govern titella d'un nou Nabab de Bengala per part de la Companyia de les Índies Orientals.[12] Tanmateix, després de la invasió de Bengala pel Nabab d'Oudh el 1764 i la seva subsegüent derrota en la Batalla de Buxar, la Companyia obtingué el Diwani de Bengala, que incloïa el dret d'administrar i recollir una contribució territorial a Bengala, la regió de l'actual Bangla Desh, Bengala Occidental i Bihar.[12] El 1772, la Companyia també obtingué el Nizmat de Bengala (l'"exercici de la jurisdicció criminal") i així la plena sobirania de la Presidència de Bengala expandida.[12] Durant el període de 1773 a 1785 van canviar molt poc les coses; les úniques excepcions eren l'addició dels dominis del Raja de Benarés al límit occidental de la Presidència de Bengala, i l'addició de l'Illa de Salsette a la Presidència de Bombai.[13]

Parts del Regne de Mysore s'annexionaren a la Presidència de Madras després de l'acabament de la Tercera guerra de Mysore en 1792. Més endavant, el 1799, després de la derrota de Tipu Sultan a la Quarta guerra anglo-mysore més parts del seu territori van van ser annexionades a la Presidència de Madras.[13] El 1801, la Regió carnàtica, que havia estat sota una mena de protectorat per part de la Companyia, començà a ser administrada directament, per aquesta raó, com a part de la Presidència de Madras.[14]

Províncies de l'Índia (1858-1947)[modifica | modifica el codi]

  • Birmània: Birmània Inferior, annexionada el 1852, establerta com a província el 1862, Birmània Superior incorporada el 1886. Separada de l'Índia britànica en 1937 per esdevenir una entitat administrada de manera independent per la nova Burma Office del Govern Britànic.
  • Assam: separat de Bengala el 1874.
  • Bihar i Orissa: separada de Bengala el 1912. Rebatejada Bihar el 1935, quan Orissa es convertí en una província separada.
  • Delhi: Separada de Punjab el 1912, quan es convertí en la capital de l'Índia britànica.
  • Aden: separada de la Presidència de Bombai per convertir-se en província de l'Índia el 1932; separada de l'Índia i convertida en la Colònia de la Corona d'Aden el 1937.
  • Orissa: Separada de Bihar el 1935.
  • Sind: Separada de Bombay el 1935.
  • Panth-Piploda: convertida en província el 1942, amb territoris cedits per un governant natiu.


Províncies majors[modifica | modifica el codi]

Un mapa del Raj Britànic el 1909 durant la partició de Bengala (1905-1911), que mostra l'Índia Britànica en dues ombres de color: corall i rosa pàl·lid i els Principats en groc.

Al tombant del segle XX, l'Índia britànica constava de vuit províncies, que eren administrades bé per un governador o bé per un tinent-governador. La taula següent mostra la seva superfície i població (però no inclou els Estats nadius dependents):.[15]

Durant la partició de Bengala (1905-1911), es va crear una nova província, Bengala Oriental i Assam, així com una tinença-governació. El 1911 Bengala Oriental es va reunificar amb Bengala, i les noves províncies a l'est esdevingueren: Assam, Bengala, Bihar i Orissa.[15]

Província de l'Índia britànica[15] Superfície (en milers de milles quadrades) Població (en milions d'habitants) Funcionari administratiu principal
Birmània 170 9 Tinent-governador
Bengala 151 75 Tinent-governador
Madras 142 38 Governador en Consell
Bombai 123 19 Governador en Consell
Províncies Unides 107 48 Tinent-governador
Províncies Centrals i Berar 104 13 Comissionat Principal
Panjab 97 20 Tinent-governador
Assam 49 6 Comissionat principal

Províncies menors[modifica | modifica el codi]

A més a més, hi havia unes quantes províncies menors que eren administrades per un Comissionat Principal:.[16]

Província Menor[16] Àrea (en milers de milles quadrades) Població (en milers d'habitants) Funcionari Administratiu Principal
Província de la Frontera del Nord-oest 16 2,125 Comissionat principal
Balutxistan Britànic 46 308 L'Agent polític britànic al Balutxistan servia ex-officio com a Comissionat principal
Districte de Kodagu 1.6 181 El Resident britànic a Mysore servia ex-officio com a Comissionat principal
Ajmer-Merwara 2.7 477 L'Agent polític britànic a Rajputana servia ex-officio com a Comissionat principal
Illes Andaman i Nicobar 3 25 Comissionat principal

Províncies en el moment de la independència, 1947[modifica | modifica el codi]

Partició de l'Índia i formació dels nous estats d'Índia, Pakistan Occidental i Pakistan Oriental, que es convertiria més tard en l'estat independent de Bangla Desh. La regió del Caixmir, a hores d'ara, es troba dividida entre els estats d'Índia i Pakistan, i és una font de conflicte que encara no s'ha resolt.

En el moment d'assolir la seva independència, el 1947, l'Índia britànica tenia disset províncies:

Quan es va produir la partició de l'Índia, dotze províncies (Ajmer-Merwara-Kekri, Illes d'Andaman i Nicobar, Assam, Bihar, Bombai, Províncies Centrals i Berar, Coorg, Delhi, Madras, Panth-Piploda, Orissa, i les Províncies Unides) es convertiren en províncies dins de l'Índia, tres (Balutxistan, Frontera Nord-Occidental, i Sindh) entraren a formar part del Pakistan, i dues (Bengala i Panjab) es dividiren entre l'Índia i el Pakistan.

El 1950, després que s'adoptés la nova Constitució de l'Índia, les províncies de l'Índia es canviaren per estats redibuixats i unió de territoris. El Pakistan, tanmateix, mantingué les seves cinc províncies, una de les quals, Bengala Oriental i Assam, fou rebatejada amb el nom de Pakistan Oriental el 1956 i es convertí en la nació independent de Bangla Desh el 1971.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Imperial Gazetteer of India vol. IV 1908, p. 5 Cita: "The history of British India falls ... into three periods. From the beginning of the seventeenth to the middle of the eighteenth century the East India Company is a trading corporation, existing on the sufferance of the native powers, and in rivalry with the merchant companies of Holland and France. During the next century the Company acquires and consolidates its dominion, shares its sovereignty in increasing proportions with the Crown, and gradually loses its mercantile privileges and functions. After the Mutiny of 1857, the remaining powers of the Company are transferred to the Crown ..." (p. 5)
  2. Imperial Gazetteer of India vol. II 1908, pàg. 452–472
  3. Imperial Gazetteer of India vol. II 1908, pàg. 473–487
  4. 4,0 4,1 Imperial Gazetteer of India vol. II 1908, pàg. 488–514
  5. Imperial Gazetteer of India vol. II 1908, pàg. 514–530
  6. 6,0 6,1 Imperial Gazetteer of India vol. IV 1908, pàg. 46–57
  7. Imperial Gazetteer of India vol. IV 1908, pàg. 58–103
  8. Imperial Gazetteer of India vol. IV 1908, pàg. 59–61
  9. Imperial Gazetteer of India vol. IV 1908, pàg. 104–125
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Imperial Gazetteer of India vol. IV 1907, p. 6
  11. Imperial Gazetteer of India vol. IV 1907, p. 7
  12. 12,0 12,1 12,2 Imperial Gazetteer of India vol. IV 1907, p. 9
  13. 13,0 13,1 Imperial Gazetteer of India vol. IV 1907, p. 10
  14. Imperial Gazetteer of India vol. IV 1907, p. 11
  15. 15,0 15,1 15,2 Imperial Gazetteer of India vol. IV 1907, p. 46
  16. 16,0 16,1 Imperial Gazetteer of India vol. IV 1907, p. 56

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Imperial Gazetteer of India vol. II. The Indian Empire, Historical. Oxford at the Clarendon Press. Pp. xxxv, 1 map, 573, 1908. 
  • Imperial Gazetteer of India vol. III. The Indian Empire, Economic (Chapter X: Famine, pp. 475–502). Oxford at the Clarendon Press. Pp. xxxvi, 1 map, 520, 1907. 
  • Imperial Gazetteer of India vol. IV. The Indian Empire, Administrative. Oxford at the Clarendon Press. Pp. xxx, 1 map, 552, 1907. 

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • Bandyopadhyay, Sekhar. From Plassey to Partition: A History of Modern India. New Delhi and London: Orient Longmans. Pp. xx, 548., 2004. ISBN 8125025960. .
  • Copland, Ian. India 1885-1947: The Unmaking of an Empire (Seminar Studies in History Series). Harlow and London: Pearson Longmans. Pp. 160, 2001. ISBN 0582381738. 
  • Majumdar, R. C.; Raychaudhuri, H. C.; Datta, Kalikinkar. An Advanced History of India. London: Macmillan and Company Limited. 2nd edition. Pp. xiii, 1122, 7 maps, 5 coloured maps., 1950. .
  • Markovits, Claude (ed). A History of Modern India 1480-1950 (Anthem South Asian Studies). Anthem Press. Pp. 607, 2005. ISBN 1843311526. .
  • Peers, Douglas M. India under Colonial Rule 1700-1885. Harlow and London: Pearson Longmans. Pp. xvi, 163, 2006. ISBN 058231738. .
  • Sarkar, Sumit. Modern India: 1885-1947. Delhi: Macmillan India Ltd. Pp. xiv, 486, 1983. ISBN 0333904257. 
  • Smith, Vincent A. India in the British Period: Being Part III of the Oxford History of India. Oxford: At the Clarendon Press. 2nd edition. Pp. xxiv, 316 (469-784), 1921. .
  • Spear, Percival. A History of India, Volume 2: From the sixteenth century to the twentieth century. New Delhi and London: Penguin Books. Pp. 298, 1990. ISBN 0140138366. .

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]