Proves d'accés a la universitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Proves d'accés a la universitat (PAU) d'Espanya són una sèrie d'exàmens que tenen per objectiu comprovar i valorar la maduresa acadèmica dels estudiants i avaluar-ne els coneixements adquirits en el batxillerat. Antigament s'anomenaven també proves d'aptitud per a l'accés a la universitat (PAAU) i són majoritàriament conegudes pel nom de Selectivitat.

Estructura de la prova[modifica | modifica el codi]

La prova d'accés, per a cada estudiant, té una durada de tres dies, amb un màxim de quatre hores i mitja diàries i consta de dues parts, una relativa a les matèries comunes i l'altra a les matèries de modalitat. Per a cada matèria es proposa un exercici amb dues opcions de les quals l'estudiant n'ha d'escollir una.

La part obligatòria inclou les matèries de llengües, un examen per escollir entre història o filosofia i una matèria optativa de modalitat. Per als alumnes que necessiten més nota per entrar a la carrera escollida, es pot fer una part voluntària amb dues assignatures de modalitat.

Objectius i característiques[modifica | modifica el codi]

Les PAU tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica dels estudiants i avaluar-ne els coneixements adquirits en el batxillerat. Les PAU són formulades coordinadament des de les universitats de cadascuna de les comunitats autònomes de l'estat, però amb la col·laboració del professorat de secundària. Les notes de les PAU, juntament amb la mitjana del batxillerat, donen ponderadament la nota d'accés per accedir a estudis universitaris i per ordenar les sol·licituds d'accés quan la demanda supera l'oferta dels centres. Les PAU tenen les següents característiques:

  • Adequació: les proves tenen una estructura ben coneguda. Cada examen dóna dues opcions possibles i es garanteix una correspondència entre les qüestions formulades i els temaris del Batxillerat.
  • Anonimat: un procés de codificació informàtica garanteix que en tot moment les correccions es facin sense poder determinar l'autoria dels estudiants.
  • Igualtat: en cada convocatòria tots els estudiants realitzen simultàniament les mateixes proves.
  • Descentralització: les proves tenen lloc en diferents localitats i les diverses oficines repartides pel territori asseguren també processos administratius propers a l'estudiant.

Equivalents en altres països[modifica | modifica el codi]

No tots els Estats fixen exàmens per accedir a la universitat, en alguns centres funciona el currículum previ o l'expedient acadèmic, mentre que en d'altres no hi ha cap filtre i la pròpia educació superior actua com a mecanisme seleccionador. En molts països, però, existeix un examen equivalent a la Selectivitat espanyola, i es concep o bé com unes proves per donar el títol de batxillerat o bé com un accés a la universitat. Alguns dels exàmens més importants són:

  • SAT Reasoning Test (Estats Units i Canadà)
  • Hong Kong Advanced Level Examination
  • Bagrut (Israel)
  • Bac (França)
  • Abitur (Alemanya)
  • A-level (Anglaterra)
  • Maturità (Itàlia)
  • International Baccalaureate Diploma
  • Vestibular (Brasil)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proves d'accés a la universitat