Proves d'integració

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les proves d'integració (en anglès, Integration testing), anomenades també proves d'integració de components,[1] són un tipus de proves de programari que tenen com a objectiu verificar el funcionament conjunt de les unitats provades individualment (classes, components, etc.).

Es realitzen després de les proves unitàries i abans de les proves de sistema, i poden executar-se de forma incremental a mesura que es van finalitzant les diferents unitats.

Principalment, en aquestes proves es detecten defects a les interfícies i en la interacció entre els diferents components integrats. Per a crear-les, s'usen tècniques tant de caixa blanca com de caixa negra.

Criteris[modifica | modifica el codi]

Les proves dels diferents components provats de forma individual es pot dur a terme segons tres criteris diferents.

Ascendent (bottom-up)[modifica | modifica el codi]

El criteri ascendent (en anglès bottom-up) és una aproximació incremental on els components de més baix nivell són els primers que es proves, i llavors aquests mateixos s'utilitzen per anar provant els components de nivells més alts, formant estructures cada cop més complexes fins a arribar al nivell més alt, i per tant, a provar la integració de tot el programa complet.

Descendent (top-down)[modifica | modifica el codi]

Stubs i drivers.

El criteri descendent (en anglès top-down) funciona al revés de l'anterior. També és un procés incremental però amb la diferència que el primer component que es prova és del nivell superior de la jerarquia, amb els nivells inferiors simulats per stubs. Un cop provats aquests components, llavors s'utilitzen per a realitzar les proves dels nivells inferiors.

Mixt[modifica | modifica el codi]

El criteri mixt es basa a utilitzar com a punt de partida un component, que pot ser qualsevol, i utilitzar els dos criteris anterior segons convingui, acabant per provar la integració de tot el programa complet. Quan es fa servir la tècnica ascendent s'utilitzen drivers per a facilitar la tasca, i quan es treballa amb la tècnica descendent es fa amb l'ajuda de stubs.

En l'OO es fa la integració seguint les herències, agregacions, associacions i dependències.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Glossary ISTQB» (pdf) (en anglès).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]