Prudenci de Troyes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Prudenci».
sant Prudenci de Troyes

Catedral de Troyes
bisbe
Nom secular Galindo, Prudentius Galindus
Naixement Segle IX
Aragó?
Defunció 6 d'abril de 861
Troyes (llavors Imperi Franc, avui Xampanya-Ardenes)
Enterrament Catedral de Troyes
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 6 d'abril
Fets destacables Bisbe de Troyes, teòleg i poeta
Iconografia Robes de bisbe

Prudenci de Troyes o Prudenci Galindo (Aragó?, segle IX - Troyes, França, 6 d'abril de 861) fou un bisbe de Troyes, oponent d'Hincmar de Reims en la polèmica sobre la predestinació. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es deia Galindo i havia nascut a Espanya, probablement a Aragó, on era habitual el seu nom. Fugint dels musulmans, va refugiar-se al regne dels francs, on s'instal·là i canvià el seu nom pel de Prudenci, en honor del poeta Prudenci, compatriota seu. Va estudiar a l'Escola Palatina d'Aquisgrà i fou capellà de l'emperador Lluís el Pietós; per a la segona esposa de l'emperador va redactar una selecció del llibre dels Salms. Va ésser nomenat, abans del 847, bisbe de Troyes.

Va escriure diverses obres teològiques i poemes en llatí, reconegut com de gran qualitat i entre els millors de la seva època.[1]

Punts de vista teològics[modifica | modifica el codi]

En la controvèrsia sobre la predestinació que van mantenir Gottschalk d'Orbais, Hincmar of Reims i Pardulus de Laon, s'oposà a Hincmar en una epístola que li dirigí. Escrita cap al 849, en ella planteja una doble predestinació: una com a recompensa i una com a càstig, però no pel pecat. Sostenia que Crist va morir només per aquells que, de fet, estan salvats. Va escriure De prædestinatione contra Johannem Scotum cap al 851, defenent aquesta postura i en contra de la de Joan Escot Eriúgena. A l'Epistola tractoria ad Wenilonem, del 856, sosté la mateixa opinió i aprova l'ordenació del nou bisbe de París Eneas.

De gran valor històric és la seva continuació dels Annales Bertiniani (835-61), amb la història d'aquest període de l'imperi dels francs. També va escriure Vita Sanctæ Mauræ Virginis i nombrosos poemes de gran valor literari.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Els tractats són editats a la Patrologia Latina, CXV, 971-1458, i els poemes a Monumenta Germaniae Poetæ Lat., II, 679 sq.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Girgensohn, Prudentius und die Bertinianischen Annalene (Riga, 1875)
  • Freystedt, Ueber den Prädestinationsstreit in Zeitschrift für wissenschaftl. Theologie (1893), 315 sq., 447 sq.
  • Breyer, Les vies de St. Prudence Evéque de Troyes, et de St. Maura, vierge (Troyes, 1725)
  • Meddeldorff, De Prudentio et theologia Prudentiana commentatio in Zeitschrift für histor. Theol., II (1832), 127-190

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]