Cercavores alpí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Prunella collaris)
Infotaula d'ésser viuCercavores alpí
Prunella collaris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22718617 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPrunellidae
GènerePrunella
EspèciePrunella collaris Modifica el valor a Wikidata
(Scopoli, 1769)
Nomenclatura
ProtònimSturnus collaris Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

El cercavores alpí[1]o senzillament cercavores [2](Prunella collaris), dit també muntanyà, muntanyès, xalambrí de muntanya (Balears) o bardisser (País Valencià) és un ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).[3][4] De mida petita i hàbits terrestres, és força representatiu a les muntanyes dels Països Catalans.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]

Morfologia[modifica]

És un ocell compacte i arrodonit, de coloració brunenca i grisàcia i que hom observa sovint caminant pels prats o rocams com arrupit, o bé corrent ràpidament tot bategant les ales.

Ateny 18 cm de longitud i el seu pes oscil·la entre 32 i 45 g. L'envergadura és de 30 cm i l'ala plegada és lleugerament més grossa en els mascles.

Quan llueix el plomatge nupcial, hom li aprecia una gola blanca clapejada de taquetes negres o marrons fosques, que resulten el tret més definitiu i característic per a identificar-lo. La coloració dorsal és grisosa, amb taques blanques a les plomes coberteres, que formen dues fines barres alars. El pit i el ventre són grisos, amb flancs acastanyats. La cua és bruna, amb plomes vorejades de groc ocraci. La punta, en canvi, és blanca, to que s'observa perfectament en vol.

No existeix un clar dimorfisme sexual pel que fa al plomatge.

El bec és fi i més fosc a la punta, amb la mandíbula groga.

Les cames tenen tonalitats brunenques rosades.

Els ulls són vermellosos. Presenta una lleugera llista ocular fosca, poc visible.

Subespècies[modifica]

  • Prunella collaris collaris
  • Prunella collaris subalpina
  • Prunella collaris montana
  • Prunella collaris erythropygia
  • Prunella collaris rufilata
  • Prunella collaris tibetana
  • Prunella collaris whymperi
  • Prunella collaris nipalensis
  • Prunella collaris fennelli

Costums[modifica]

Tot i que és abundant, pels seus costums discrets i més aviat silenciosos passa molt desapercebut. El seu vol és sempre baix i el realitza a curtes distàncies. Normalment viu solitari, però a l'època de cria es reuneix en grups, probablement familiars, que de vegades, en migració, esdevenen estols importants. Bàsicament sedentari, efectua moviments dispersius o erràtics de tipus estacional, que podrien conduir als Països Catalans alguns hivernants extrapirinencs.

Hàbitat[modifica]

De distribució típicament paleomontana, nia en tots els massissos alts d'Ibèria i és propi de tarteres, roquissars i cims pedregosos de les zones muntanyenques, on nia, i és relativament freqüent a l'estiu. A l'hivern davalla a zones més baixes, que siguin també muntanyenques i trencades, i sempre relativament altes. Gairebé mai no descendeix als indrets planers o de conreus.

Habita tota la sanefa prepirinenca del Principat de Catalunya, per bé que a l'hivern no és rar a les serres mediterrànies (Montcau i Montserrat), on deu davallar provinent del prepirineu.

Cercavores fotografiat als Pirineus
Cercavores fotografiat a Montserrat

Reproducció[modifica]

Nia a terra, i ho fa a les escletxes dels rocams o bé entre les pedres, on basteix un niu en copa. Fa una posta anyal de tres a cinc ous blancs sense taques, que són covats per ambdós progenitors. Els polls són nidícoles i tenen la boca vermella, amb dos puntets negres a la llengua.

Bibliografia[modifica]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 168, Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993, ISBN 84-88545-01-0
  • Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002 ISBN 84-282-1317-8.

Referències[modifica]

  1. «Cercavores alpí». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/03/2022(català)
  2. El cercavores a la fitxa del SIOC Rev. 15/03/2022
  3. «Waxbills, parrotfinches, munias, whydahs, Olive Warbler, accentors, pipits» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
  4. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 730. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 200. ISBN 978-84-16728-07-7. 
  6. BirdLife International. «Alpine Accentor. Prunella collaris» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 7 novembre 2022].

Enllaços externs[modifica]