Prurigen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Prurigen
Classificació i recursos externs
CIM-10 L28.1-L28.2
CIM-9 698.2-698.3
DiseasesDB 31662
MeSH D011536

En medecina, el prurigen fa referència a malalties cutànies que es caracteritzen per l'aparició de pàpules i una pruïja molt molesta que l'acompanya.[1] És present en diverses afeccions cutànies caracteritzades per la presència d'aquest tipus de pàpules pruents, en forma de cúpula, amb una vesícula central petita. La vesícula és transitòria, a causa de la seva eliminació pel gratament, per la qual cosa és més freqüent observar una crosta sobre la pàpula. La terminologia, la multiplicitat dels sinònims per a diverses afeccions, i les interpretacions dissemblants dels diferents dermatòlegs han conduït tradicionalment a un estat confusionari. Les causes són molt diverses: agents físics (fred, calor, llum solar), picades d'insectes, factors al·lèrgics, equinococcosi, focus infecciosos, factors endocrins, fàrmacs, limfomes, policitèmia, neoplàsies, factors psicogènics, etc.[2]

Tipus de prurigen[modifica | modifica el codi]

Alguns del tipus de prurigen que es poden considerar són:[2]

  • Prurigen actínic. Dermatosi semblant clínicament a l'erupció polimorfa lumínica, de la qual es diferencia pel fet de començar gairebé sempre abans de la pubertat, per la presència de les lesions tot l'any, encara que empitjori a l'estiu i per la localització tant en zones de la pell descobertes com cobertes. També és anomenat prurigen de Hutchinson, prurigen estival de Hutchinson o prurigen infantil.
  • Prurigen agre. Forma més greu del prurigen de Hebra, caracteritzada per la presència de pàpules dures i excoriacions amb liquenificació, l'absència o escassetat de lesions urticariformes, la pruïja molt intensa i la presència d'adenopaties prominents axil·lars i inguinals. També ha estat anomenat prurigen de Besnier, prurigen diatètic de Besnier, prurigen feroç o prurigen crònic multiforme de Lutz. Són antigues denominacions i actualment hom prefereix el terme de dermatitis atòpica.
  • Prurigen de Hebra. Antiga denominació d'un prurigen d'observació freqüent en la infància, del qual se n'ha descrit una forma mitigada o prurigen mitis i una forma greu o prurigen agre. La varietat mitis probablement és el prurigen agut de la infància, mentre que la forma greu és una dermatitis atòpica.
  • Prurigen agut de la infància. Reacció d'hipersensibilitat cutània, d'ordinari secundària a la picada de diversos insectes, que es presenta en la infància, caracteritzada per l'aparició sobtada de seropàpules pruents amb una aurèola eritematosa prominent, distribuïdes de forma dispersa o agrupada pels braços i les cames, el coll, la cara i el tronc, que es transformen ràpidament per l'efecte de les gratades en excoriacions crostoses. Els insectes involucrats són puces, simúlids, xinxes, mosquits i àcars. També és anomenat prurigen simple agut de la infància o prurigen simple infantil, prurigen estrofulós, estròful pruent, estròful de la infància, prurigen varicel·liforme, urticària papulosa de la infància, liquen urticat o liquen simple agut de Vidal.
  • Prurigen crònic. Malaltia cutània intensament pruent caracteritzada per pàpules urticariformes i nodes eritematosos, amb engruiximent epidèrmic secundari al gratament, localitzats preferentment a les extremitats. L'evolució és crònica, durant anys. Les causes són la diabetis mellitus, la insuficiència renal, les malalties hematològiques, les afeccions prostàtiques, etc. També és anomenat prurigen crònic simple, prurigen simple crònic urticària perstans o urticària persistent, i liquen obtús corni.
  • Prurigen cubà. Verola menor.
  • Prurigen del cuir cabellut. Neurodermatitis nodular del cuir cabellut d'Ayres.
  • Prurigen filipí. Verola menor.
  • Prurigen gestacional. Erupció de pàpules intensament pruents que es presenta en el segon trimestre de l'embaràs (forma precoç) o bé en la darrera setmana de la gestació (forma tardana). En la forma precoç les pàpules es localitzen principalment en la part superior del tronc i en la proximal de les extremitats, mentre que en la varietat tardana ho fan a l'abdomen, especialment en les estries cutànies. Actualment hom considera que es tracta d'un prurigen subagut de l'embaràs.
  • Prurigen invers. Nom donat a un suposat prurigen actínic que s'agreujaria durant l'hivern, en comptes de fer-ho durant l'estiu.
  • Prurigen limfàtic. Prurigen subagut o crònic com a fenomen inespecífic de la leucèmia limfocítica crònica.
  • Prurigen limfogranulomatós. Prurigen subagut o crònic, de caràcter greu, amb excoriacions intenses, com a signes inespecífics de la malaltia de Hodgkin.
  • Prurigen melanòtic de Pierini i Borda. Varietat de prurigen consistent en una hiperpigmentació reticular de predomini en el tronc amb pruïja intensament insuportable, que es presenta en dones d'edat mitjana que pateixen una cirrosi biliar primària.
  • Prurigen mitigat o mitis. Denominació de la forma lleu de prurigen de Hebra. Vegeu el prurigen agut de la infància.
  • Prurigen nodular o Prurigen nodular de Hyde. Malaltia cutània molt pruent caracteritzada per l'aparició de nodes arrodonits, sense tendència a la regressió, localitzat sobretot a la superfície d'extensió de les extremitats. La pruïja associada és tan intensa i intolerable que pot induir al suïcidi. El gratament determina l'aparició d'excoriacions o d'una queratosi verruciforme de color gris brut. Afecta preferentment persones amb personalitat neuròtica. Hom considera que es tracta d'una forma nodular atípica del liquen simple crònic. També ha estat anomenat liquen obtús, liquenificació nodular crònica de Pautrier i malaltia de Hyde.
  • Prurigen policitèmic de Kocsard. Prurigen que es presenta en la policitèmia.
  • Prurigen subagut. Dermatitis crònica caracteritzada per seropàpules eritematoses, pàpules eritematoses semblants a les de les picades d'insectes, que són excoriades ràpidament a causa de la pruïja intensa que ocasionen, i es converteixen en pàpules crostoses, les quals deixen lesions residuals hiperpigmentades, i cicatrius atròfiques. L'etiologia és molt diversa: diabetis, gestació, malalties herpètiques, leucèmia limfocítica crònica, malaltia de Hodgkin, alteracions gastrointestinals, infestació per helmints, malalties ginecològiques (dismenorrea, ús d'anticonceptius, mastodínia premenstrual, ovaris poliquístics, hiperplàsia glandular quística de l'endometri, etc.), infeccions focals, trastorns neuròtics, atòpia, etc. També rep els noms de prurigen simple, prurigen simple subagut, prurigen subagut simple de l'adult, prurigen simple agut i subagut dels adults, estròful dels adults, liquen urticat, liquen urticat de Vidal o prurigen subagut simple de Brocq.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «prurigen» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 12 de setembre de 2010].
  2. 2,0 2,1 «prurigen» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 12 de setembre de 2010].