Psammobatis extenta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Psammobatis extenta

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Rajiformes
Família: Rajidae
Gènere: Psammobatis
(Günther, 1870)[1]
Espècie: P. extenta
Nom binomial
Psammobatis extenta
(Garman, 1913)[2][3]
Sinònims
  • Psammobatis glandissimilis (McEachran, 1983)
  • Psammobatis glansdissimilis (McEachran, 1983)
  • Raia extenta (Garman, 1913)[4]

Psammobatis extenta és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar[5] i les femelles ponen càpsules d'ous, les quals presenten com unes banyes a la closca.[7]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, de clima subtropical i demersal.[5]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Oceà Atlàntic sud-occidental: des del Brasil fins a l'Argentina.[5][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Günther A., 1870. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Gymnotidae, Symbranchidae, Muraenidae, Pegasidae, and of the Lophobranchii, Plectognathi, Dipnoi, ...(thru) ... Leptocardii, in the British Museum. Cat. Fishes v. 8. i-xxv + 1-549.
  2. BioLib (anglès)
  3. Garman, S., 1913. The Plagiostomia (sharks, skates, and rays). Memoirs of the Museum of Comparative Zoology v. 36: i-xiii + 1-515, Also Atlas: 77 pls.
  4. «Psammobatis extenta». Catalogue of Life. (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. Carvalho, M.R. i J.L. de Figueiredo, 1994. Psammobatis extenta (Garman, 1913): a senior synonym of Psammobatis glansdissimilis (McEachran, 1983) (Chondrichthyes, Rajidae). Copeia 1994(4):1029-1033.
  7. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  8. Cousseau, M.B., Figueroa, D.E. i Díaz de Astarloa, J.M., 2000. Clave de identificación de las rayas del litoral marítimo de Argentina y Uruguay (Chondricthyes, Familia Rajidae). Publ. Esp. Instituto Nacional de Investigación y Desarrollo Pesquero, Mar del Plata, l'Argentina.
  9. Massa, A., Hozbor, N., Lucifora, L. i Colonello, J., 2003. Sugerencias de capturas para el año 2003 de gatuzo (Mustelus spp.), peces angel (Squatina spp.) y rayas costeras. Informe Técnico Interno INIDEP, DNI N° 47. Mar del Plata: INIDEP, 13 pp.
  10. Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.
  11. Norman, J.R., 1937. Coast Fishes, Part. II. The Patagonian Region. Discovery Reports 16. Cambridge: University Press.
  12. San Martín, M., Braccini, M., Perez, J., Tamini, L. i Chiaramonte, G., 2003. Life strategies in two sympatric skates of the genus Psammobatis off Buenos Aires province, Argentina. Abstract from the 19th American Elasmobranch Society Meeting, Manaus.
  13. Tamini, L., Chiaramonte, G., Perez, J. i Cappozzo, H., 2006. Batoid bycatch in the bottom trawl fishery of Puerto Quequén area, Argentina. Fisheries Research 77(3): 326–332.
  14. Tamini, L.L., 2001. Estudio del descarte en la pesca de arrastre de fondo en el área de Puerto Quequén, Provincia de Buenos Aires, Argentina. MSc Thesis. Facultad de Ciencias Exactas y Naturales. Universidad de Buenos Aires, 66 pp.
  15. Carvalho-Filho, A., 1992. Peixes: costa Brasileira. Marca D'Agua, São Paulo, el Brasil. 304 p.
  16. Cousseau, M.B., D.E. Figueroa, J.M. Díaz de Astarloa, E. Mabragaña i L.O. Lucifora, 2007. Rayas, chuchos y otros batoideos del Atlántico sudoccidental :34°S-55°S. Mar del Plata: INIDEP, 2007 102 p.: ill.; 24 x 17 cm.
  17. Figueiredo, J.L., 1977. Manual de pixes marinhos do sudeste do Brasil. I. Introduçao. Cações, raias e quimeras. Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 104 p.
  18. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Braccini, J.M. i Chiaramonte, G.E., 2002. Reproductive biology of Psammobatis extenta. Journal of Fish Biology 61:272–288.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  • Hinegardner, R.T., 1976. The cellular DNA content of sharks, rays, and some other fishes. Comp. Biochem. Physiol. 55B:367-370.
  • McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]