Pseudo-Bonaventura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Pseudo-Bonaventura és el nom donat als autors d'unes quantes obres devocionals que a la seua època es pensà que eren obra de Bonaventura de Bagnoregio: "Semblaria com si 'Bonaventura' es considerara una etiqueta adient per a una certa classe de text, més que l'afirmació de l'autoria".[1] Així doncs, el terme "Pseudo-Bonaventurià" s'usa habitualment. Moltes obres hui en dia tenen altres atribucions d'autoria que estan acceptades generalment, però la més famosa, les Meditationes de Vita Christi, continua essent considerada sols com a una obra del Pseudo-Bonaventura.

Meditationes de Vita Christi[modifica | modifica el codi]

No confondre amb la Vita Christi de Ludolf de Saxònia

La més popular i important d'aquestes obres, foren les Meditationes de Vita Christi ("Meditacions sobre la vida de Crist", o L'espill de la vida sagrada de Jesucrist), que podem datar al voltant de 1300; com Bonaventura, l'autor fou probablement un franciscà, i l'obra està adreçada a una clarissa. Han arribat uns dos-cents manuscrits, incloent 17 còpies il·luminades,[2] i la popularitat de l'obra augmentà posteriorment amb les primeres edicions impreses. Una edició veneciana 1497 és l'única obra d'impressió xilogràfica italiana coneguda.[3]

Les evocacions detallades de l'obra sobre diversos moments dels Evangelis influïren en l'art, i hom considera que foren la font d'inspiració de la iconografia dels fresc de la Vida de Crist a la capella dels Scrovegni pintats per Giotto di Bondone. També es considera que inspirà el gran augment en representacions del Vel de Verònica a partir del final del s. XIV.

Altres obres[modifica | modifica el codi]

  • Stimulus Amoris (Estímul d'amor), del qual la Instructio sacerdotis ad se preparandum ad celebrandum missam (Instrucció perquè els preveres es preparen per a celebrar la Missa) és una part.
  • Biblia pauperum (Bíblia dels pobres - un títol que sols es va donar en el s. XX) és una versió tipològica curta de la Bíblia, també extremadament popular i sovint il·lustrada. Hi hagué diferents versions d'aquesta. L'original potser és del dominic Nicolau de Hanapis.
  • Speculum Beatæ Mariæ Virginis (Espill de la beata Verge Maria), de Conrad de Saxònia.
  • Speculum Disciplinæ (Espill de disciplina), Epistola ad Quendam Novitium (Epístola a algun novici) i Centiloquium, tots ells probablement obra del secretari de Bonanventura, Bernard de Besse
  • Llegenda de Santa Clara.
  • Theologia Mystica (Teologia mística), probablement d'Enric Balme.
  • Philomena, un poema ara atribuït a John Peckham, arquebisbe de Canterbury del 1279 al 1292.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lawrence F. Hundersmarck: The Use of Imagination, Emotion, and the Will in a Medieval Classic: The Meditaciones Vite Christi. In: Logos 6,2 (2003), pp. 46-62
  • Sarah McNamer: Further evidence for the date of the Pseudo-Bonaventuran Meditationes vitæ Christi. In: Franciscan Studies, Bd. 10, Jg. 28 (1990), pp. 235-261

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]