Pseudoalcaloide

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un pseudoalcaloide és un dels tres tipus d'alcaloides (alcaloides pròpiament dits, protoalcaloides i pseudoalcaloides) que al contrari dels alcaloides i protoalcaloides no deriven de l'anabolisme dels aminoàcids encara que comparteixen, amb els alcaloides pròpiament dits, la característica de tenir un anell heterocíclic amb nitrogen.

Els pseudoalcaloides poden derivar dels terpenoides i de les purines.[1]

L'aconitina, és un pseudoalcaloide produït per plantes del gènere Aconitum i Delphinium

Característiques[modifica]

Els pseudoalcaloides es formen per l'addició de compostos d'amoni o nitrogen lliure a estructures terpèniques o derivades de policètids.[2] Alguns compostos són per al gènere Solanum, alcaloides de naturalesa esteroídica; l'aconitina, característica de les espècies d'Aconitum i Delphinium, que és un diterpè molt tòxic pels animals; i la coniïna, derivada de policètids aïllat en la cicuta o Conium maculatum.[2]

Classificació per biosíntesi[modifica]

Pseudoalcaloides derivats de monoterpens[modifica]

  • Iridoides
  • Nufaridines

Pseudoalcaloides derivats de sesquiterpens[modifica]

  • Pirrolidines sesquiterpèniques

Pseudoalcaloides derivats de diterpens[modifica]

Pseudoalcaloides derivats d'esteroides[modifica]

Pseudoalcaloides derivats de policètids[modifica]

Diversos pseudoalcaloides provenen de la via de l'acetat-malonat, per tant amb transferència de nitrogen. Inclouen:

- La coniïna de la cicuta, un alcaloide piperidínic que no prové de la lisina
- La pinidina, aïllada del Pinus sabiniana
- La nigrifactina de Streptomyces
- La carpaïna i la cassina
- La coccinelina, aïllada deñcoleòpter Coccinella septempunctata.
- La poranterina, aïllada de l'arbust Poranthera corymbosa,
- Els alcaloides del grup de la ancistrocladina. Els alcaloides naftaleno-isoquinolínics comprenen uns 40 alcaloides aïllats de les famílies Ancistrocladaceae i Dionchophyllaceae.
- Les orceïnes
- Prodigiosines
- Citocalasines
- Àcid fusàric
-Lilacinona
-necatarona
- Korupensamina;
- Michelamina A i B; cassiarina A - F; monascorubramina; PP-R; rubropunctamina; chalciporona; aspertines; rumbrines; auxarconjugatines; pseurotina; sinerazol; curacina A; caliculines; clavosines; geometricines; swinhoeiamides; piericidines; lagunamicina; lactidomicina; ciclohexamida; estreptimidona; azoxistrobina.
- Els alcaloides de Galbulimima, per exemple, la himbacina.

centro

- La tolipocladina aïllada de Tolypocladium inflatum.

Pseudoalcaloides derivats d'àcids grassos[modifica]

  • Alcaloides de la batzelamida

Referències[modifica]

  1. friedli.com
  2. 2,0 2,1 Azcón-Bieto,J y Talón, M.. Fundamentos de Fisiología Vegetal. Mc Graw Hill Interamericana de España SAU, 2000. ISBN 84-486-0258-7.