Pseudociència
El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, "mentider", "fals" i ciència) s'aplica, amb una connotació pejorativa, a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant pseudocientífic té el sentit de pretesament científic, i la pseudociència seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic.
Els qui utilitzen aquest terme (especialment els adherents a l'escepticisme científic) parteixen de la convicció següent: es poden distingir tres classes de coneixements: els científics (obtinguts segons el mètode científic), els empírics (deguts a l'experiència) i els tradicionals (allò que hom coneix, que ha estat sempre així i sempre serà així). La ciència està basada en les proves (els indicis no són una prova), els experiments, l'observació, la busca de la relació causa-efecte, i el principi de la falsabilitat. La falsabilitat consisteix en què un experiment, o una observació, poden ser repetides per qualsevol científic arreu el món, i fet segons el mètode científic s'obtindrà sempre el mateix resultat. D'aquesta manera es poden acceptar, o rebutjar, els teoremes, o proposicions de una teoria. Quan noves observacions, o experiments, donen resultats que no es compadeixen amb la teoria, s'han de canviar els teoremes, o fer-ne de nous, ampliant en aquests segon cas la teoria.
Així, sovint es titllen amb aquesta denominació disciplines i fenòmens com l'alquímia, l'astrologia, el biomagnetisme, la grafologia, l'homeopatia, la numerologia, la parapsicologia, la quiromància, la radioestèsia, la telepatia, la telequinesi, l'ufologia, etc.
Nogensmenys, no és fàcil distingir entre ciència i pseudociència; alguns mètodes utilitzats en certes branques considerades com a científiques no estan d'acord del tot amb els principis del mètode: per exemple, les mostres per quotes a la sociologia no respecten, al menys per complet, el principis d'aleatorietat, car l'elecció d'un element de la quota exclou automàticament, o inclou necessàriament, altres elements de l'univers dins la mostra. Igualment, les ciències de l'educació en conjunt han estat tractades de pseudociència, considerant que no hi cap metodologia prou vàlida científicament per a treure conclusions en aquest domini. D'altres, com per exemple el filòsof austríac Karl Popper, han considerat com a pseudociències el darwinisme, l'historicisme, la psicoanàlisi i el marxisme.
