Pseudoescorpí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pseudoescorpins
Lasiochernes cretonatus
Lasiochernes cretonatus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Pseudoscorpionida
Haeckel, 1866
Superfamílies

Vegeu el text

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pseudoescorpí
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Els pseudoescorpins (Pseudoscorpionida) són un ordre d'aràcnids amb exemplars de mida diminuta, que presenten pedipalps i una aparença que recorden a escorpins sense cua, tot i que tenen un parentiu llunyà.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Com en la majoria dels aràcnids, el cos compta amb dues regions, el prosoma o cefalotórax, i l'opistosoma o abdomen. Els apèndixs, com en tots els altres aràcnids, s'insereixen en el prosoma:

  • un parell de quelícers
  • un parell de pedipalps que tenen forma de pinces
  • quatre parells de potes locomotores.

L'opistosoma és ovoidal, amb segmentació externa patent, però els manca la secció final més estreta com la que presenten els escorpins.

No són fàcils de veure i per això són poc coneguts; no sobrepassen els 8 mm i el més habitual són uns 2 mm.

Hàbitat i comportament[modifica | modifica el codi]

Viuen al terra, entre les pedres o les fulles caigudes, i també a les esquerdes de l'escorça dels arbres. Existeixen algunes espècies que viuen a la línia de la costa, a la zona intermareal.

S'alimenten capturant animals més petits que ells. Els pedipalps poden injectar verí amb l'artell distal, articulat, de la pinça. Com altres aràcnids, realitzen una digestió externa i succionen després el producte resultant.

Presenten un comportament reproductiu complex, amb un festeig elaborat. La fecundació es realitza, com és el cas més comú en aràcnids, mitjançant un espermatòfor, un paquet d'esperma sobre el qual la femella es col·loca empesa, o més aviat arrossegada, pel mascle.[1] En altres espècies el mascle introdueix l'esperma dins els genitals de la femella.[2]

Sistemàtica[modifica | modifica el codi]

L'ordre se subdivideix en 6 superfamílies que agrupen unes 2.000 espècies, de les quals unes 150 es troben a Europa. Un dels criteris de diferenciació de grups és pel nombre de tarsos de les potes.[3]

Aquesta classificació està basada en la de Muchmore (1982).[4]

Són de mida molt petita

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Weygoldt, Peter. "Spermatophore Web Formation in a Pseudoscorpion" Duke University Marine Laboratory, Beaufort, North Carolina.
  2. Proctor, Heather C. "Mating biology resolves trichotomy for cheliferoid pseudoscorpions (Pseudoscorpionida, Cheliferoidea)", Journal of Arachnology, Vol. 21, No. 2, (1993)
  3. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I", pp. 125.
  4. Read, Wolf. Pseudoscorpions.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Chamberlin, J. C.: The Arachnid Order Chelonethida. Stanford University Publications in Biological Science. 7(1): 1-284. 1931.
  • Coddington, J. A.; Larcher, S. F.; Cokendolpher, J. C.: "The Systematic Status of Arachnida, Exclusive of Acari, in North America North of Mexico". A Systematics of the North American Insects and Arachnids: Status and Needs. National Biological Survey, núm. 3. Ksoztatrab, M.; Schaefer, C. W. Editors. Virginia Agricultural Experiment Station, Virginia Plytechnic Instidute and State University. 1990.
  • Gabbutt, P. D.: "Validity of Life History Analyses of Pseudoscorpions". Journal of Natural History. 4: 1-15. 1970.
  • Harvey, M. S.: Catalogue of the Pseudoscorpionida. Mahnert, V. (editor). Manchester University Press, Manchester. 1991.
  • Hoff, C. C.: "List of the Pseudoscorpions of North America North of Mexico". American Museum Novitates. Núm. 1875. 1958.
  • Muchmore, W. B.: "Pseudoscorpionida", a Synopsis and Classification of Living Organisms. Vol 2. Parker, S. P. 1982.
  • Weygoldt, P.: The Biology of Pseudoscorpions. Harvard University Press. Cambridge. 1969.