Pseudohistòria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pseudohistòria és un terme pejoratiu aplicat a estudis que es presenten com a treballs d'història però que, en realitat, no segueixen pas les convencions historiogràfiques ni tampoc el mètode científic cosa que els porta a arribar a conclusions arbitràries, falses o errònies. Generalment, hom rebutja com a pseudohistòria aquells estudis que defensen o argumenten idees controvertides basant-se en especulacions o bé en proves no del tot fiables, sobretot si pretenen legitimar algun objectiu ideològic de tipus polític, nacional o religiós. Pel seu caràcter despectiu és un qualificatiu atorgat per altres estudiosos i no pels defensors d'aquestes creences.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Trets generals[modifica | modifica el codi]

Els criteris que se segueixen per condemnar un estudi com a obra de pseudohistòria acostumen a ser els següents:

  • L'obra té un propòsit polític, religiós o ideològic.
  • L'obra no ha aparegut pas publicada en una revista de solvència científica indiscutible ni tampoc ha estat sotmesa a discussió d'altres especialistes en la matèria.
  • Les proves en què es basen les idees clau exposades són:
    • especulatives; o
    • controvertides; o
    • presentades sense fonts ni referències; o
    • interpretades de manera arbitrària o gratuïta; o
    • sobrevalorades; o
    • tretes de context; o
    • distorsionades ja sigui de manera innocent, accidental o enganyosa.
  • No menciona ni refuta d'altres interpretacions alternatives més senzilles per a aquells fets que sí que han estat examinats per altres especialistes i degudament referenciades.
  • Les conclusions de l'obra es basen en teories de la conspiració, quan el principi de la Navalla d'Occam hi recomanaria una explicació més senzilla, prosaica i plausible per al tipus de fets que s'estudien.

La definició de "criptohistòria" per Goodrick-Clarke[modifica | modifica el codi]

En la seva obra The Occult Roots of Nazism (1985), l'historiador Nicholas Goodrick-Clarke hi estudia l'Ariosofia, un moviment esotèric i ocultista que va donar-se a Alemanya i Àustria, durant el període 1890-1930. Les idees de l'arisosofia resultaven molt semblants a les del nazisme en qüestions cabdals com ara el racisme; tanmateix, els únics casos reals d'influència de l'ariosofia en el moviment nazi que Goodrick-Clarke considera provats són els de Rudolf von Sebottendorf (i la Societat Thule) i el de Karl Maria Wiligut.

Així doncs, el problema que Goodrick-Clarke assenyala és que la mitologia pseudohistòrica actual sobre el suposat Ocultisme Nazi es basa en una pura i simple exageració de la importància que de debò tingueren la Societat Thule i d'altres de semblants durant el III Reich. I ací entra la definició de "criptohistòria": basar les explicacions en l'actuació d'una mena d'agent que s'ha mantingut ocult als estudiosos que, anteriorment, han investigat sobre el tema.[1] Així doncs, quan, en l'Apèndix E de The Occult Roots of Nazism es dedica a refutar-hi les idees de diferents llibres que considera criptohistòrics, Goodrick-Clarke assenyala que, generalment, es tracta "d'obres sensacionalistes, no basades en investigació, que presenten sempre en comú la ignorància de les fonts primàries i la repetició d'afirmacions incorrectes per cada nouvingut al gènere fins que, així, ha arribat a haver-hi una abundant literatura, basada en "fets" espuris sobre la poderosa Societat Thule, els vincles dels nazis amb l'Orient i la iniciació de Hitler en l'ocultisme".",[2] amb la qual cosa es mostren els dos elements característics de la criptohistòria:

  • La completa ignorància de les fonts primàries
  • La repetició d'afirmacions incorrectes

El concepte de Douglas Allchin[modifica | modifica el codi]

En un camp concret com és de la història de la ciència, Douglas Allchin[3] enuncia aquestes característiques com a pròpies de la pseudohistòria:

  • Presentar una visió romàntica de l'activitat científica, cosa que porta a caracteritzar els científics com a persones perfectes sense cap defecte ni mancança
  • Centrar-se en grans descobertes dutes a terme individualment
  • Caure en el mite de l'"Eureka"
  • Estudiar només experiments "crucials"
  • Mostrar una actitud determinista que faci creure en fets inevitables
  • Recórrer a la retòrica de la confrontació entre veritat i ignorància
  • No estudiar els errors
  • Interpretació deficient de les proves
  • Simplificació i idealització
  • Conclusions amb biaix ideològic
  • Acceptació acrítica de nous conceptes
  • Errors de context per no tenir en compte tota una sèrie de qüestions:
    • socials o culturals
    • de contingències humanes
    • d'idees antecedents
    • d'idees alternatives

Exemples de pseudohistòria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Goodrick-Clarke 1985: 218
  2. Goodrick-Clarke 1985: 224,225
  3. Allchin, D. 2004. Pseudohistory and pseudoscience Science & Education 13:179-195.
  4. Specter, Arlen. «Defending the wall: Maintaining church/state separation in America». Harvard Journal of Law & Public Policy, 18, 2, Spring 1995, pàg. 575–590.
  5. House Passes, Considers Evangelical Resolutions, Baltimore Chronicle
  6. David Barton - Propaganda Masquerading as History, People for the American Way
  7. Boston Theological Institute Newsletter Volume XXXIV, No. 17, Richard V. Pierard, January 25, 2005
  8. Sherwin, Elisabeth. «Clarence Walker encourages black Americans to discard Afrocentrism». Davis Community Network. [Consulta: 2007-11-13].
  9. Ortiz de Montellano, Bernardo & Gabriel Haslip Viera & Warren Barbour. «They were NOT here before Columbus: Afrocentric hyper-diffusionism in the 1990'es». Ethnohistory, 44, 1997, pàg. 199–234. DOI: 10.2307/483368.
  10. [1] PseudoMacedonians - The fallacy of their cause by Vasil Gligorov
  11. [2] Press release for Ofxord's Dictionary vocabulary entry "Pseudomacedonia"
  12. [3] Deulonder, Xavier:Orígens, formació i evolució de la llengua valenciana