Pseudomonas syringae

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pseudomonas syringae
Cultius de Pseudomonas syringae
Cultius de Pseudomonas syringae
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gamma Proteobacteria
Ordre: Pseudomonadales
Família: Pseudomonadaceae
Gènere: Pseudomonas
Espècie: P. syringae
Nom binomial
Pseudomonas syringae
Van Hall, 1904
Pathovars

P. s. pv. aceris
P. s. pv. aptata
P. s. pv. atrofaciens
P. s. pv. dysoxylis
P. s. pv. japonica
P. s. pv. lapsa
P. s. pv. panici
P. s. pv. papulans
P. s. pv. pisi
P. s. pv. syringae
P. s. pv. morsprunorum

Pseudomonas syringae és un bacteri gram negatiu amb forma de bacil amb flagels polars. Provoca una malaltia en moltes plantes i exixteix sota la forma de 50 diferents patovars tots ells disponibles en col·leccions internacionals de cultius de laboratori. P. syringae és un membre del gènere Pseudomonas i dins del grup P. syringae.[1] Rep el nom del nom científic del lilàs (Syringa vulgaris), d'on primer es van aillar.[2]

P. syringae també produeix proteïnes Ina (ice nucleation-active) que fan que l'aigua es glaci a temperatures força altes que provoquen danys en les plantes per glaçada interna. Recentment s'ha vist que aquests bacteris tenen un paper important en la producció de la pluja i la neu i que també es troben dins de les pedres de gel de les pedregades.[3]

La patogènesi de P. syringae depèn de les proteïnes secretades dins la planta.[4]

Malaltia bacteriana en tomàquets a Upstate New York
Fulla de tomaquera infectada per bacteris

Propietats de nucleació de gel[modifica | modifica el codi]

P. syringae, més que cap altre organisme mineral o d'un altre tipus és la responsable dels danys per glaçada en les plantes,[5] exposades al medi ambient. P. syringae pot fer que l'aigua es glaci a temperatures tan altes com 1,8 °C,[6] però hi ha soques d'aquest bacteri que fan la nucleació a temperatures més baixes (com -8 °C).[7]


Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Les malalties provocades per P. syringae tendeixen a veure's afavorides per condicions freques i humides, les temperatures òptimes es troben entre els 12–25 °C, però varien segons el patovar implicat. Aquests bacteris tendeixen a dispersar-se per les llavors i entre les plantes per l'esquitx de la pluja.[8]

Encara que sigui un patògen de les plantes pot viure com sapròtrof en les fulles quan les condicions no són favorables per esdevenir una malaltia.[9] Algunes soques sarotròfes s'ha fet servir en el control biològic contra fongs després de la collita.[10]


Patovars[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anzai, Y; Kim, H; Park, JY; Wakabayashi, H. «Phylogenetic affiliation of the pseudomonads based on 16S rRNA sequence». International journal of systematic and evolutionary microbiology, vol. 50 Pt 4, 2000, pàg. 1563–89. DOI: 10.1099/00207713-50-4-1563. PMID: 10939664.
  2. Kreig, N. R.. Bergey's Manual of Systematic Biology. Baltimore: Williams and Wilkins, 1984, p. 141–99. 
  3. Palmer, Jason. «Bacteria-rich hailstones add to 'bioprecipitation' idea». BBC News, 25 May 2011.
  4. http://pseudomonas-syringae.org/Plantilla:Verify credibility
  5. Hirano, Susan S.; Upper, Christen D. «Ecology of Ice Nucleation – Active Bacteria». A: Lee, Richard E.. Biological Ice Nucleation and Its Applications. St. Paul, Minnesota: American Phytopathological Society, 1995, p. 41–61. ISBN 0-89054-172-8. 
  6. Maki, LR; Galyan, EL; Chang-Chien, MM; Caldwell, DR. «Ice nucleation induced by pseudomonas syringae». Applied microbiology, vol. 28, 3, 1974, pàg. 456–9. PMC: 186742. PMID: 4371331.
  7. Fall, Ray; Wolber, Paul K. «Biochemistry of Bacterial Ice Nuclei». A: Lee, Richard E.. Biological Ice Nucleation and Its Applications. St. Paul, Minnesota: American Phytopathological Society, 1995, p. 63–83. ISBN 0-89054-172-8. 
  8. Hirano, S S; Upper, C D. «Population Biology and Epidemiology of Pseudomonas Syringae». Annual Review of Phytopathology, vol. 28, 1990, pàg. 155–77. DOI: 10.1146/annurev.py.28.090190.001103.
  9. Hirano, S. S.; Upper, C. D.. «Bacteria in the Leaf Ecosystem with Emphasis on Pseudomonas syringae---a Pathogen, Ice Nucleus, and Epiphyte». Microbiology and Molecular Biology Reviews, vol. 64, 3, 2000, pàg. 624–53. DOI: 10.1128/MMBR.64.3.624-653.2000. PMC: 99007. PMID: 10974129.
  10. Janisiewicz WJ, Marchi A. «Control of Storage Rots on Various Pear Cultivars with a Saprophytic Strain of Pseudomonas syringae». Plant Disease, vol. 76, 1992, pàg. 555–60.
  11. «Bleeding Canker of Horse Chestnut». UK Forestry Commission. [Consulta: 2011-01-24].
  12. «Pseudomonas syringae pv. actinidiae». European and Mediterranean Plant Protection Organization. [Consulta: 8 November 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pseudomonas syringae Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Lavín, José L; Kiil, Kristoffer; Resano, Ohiana; Ussery, David W. «Comparative genomic analysis of two-component regulatory proteins in Pseudomonas syringae». BMC Genomics, vol. 8, 2007, pàg. 397. DOI: 10.1186/1471-2164-8-397. PMC: 2222644. PMID: 17971244.