Pseudorrincociònids
Pseudorhyncocyonidae  | |
|---|---|
 Fòssil de Leptictidium auderiense al Museu Nacional d'Història Natural (París) | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Leptictida |
| Família | Pseudorhyncocyonidae Sigé, 1974 |
| Gèneres | |
Els pseudorrincociònids (Pseudorhyncocyonidae) són una de les tres famílies que formen l'ordre extint dels leptíctides. Comprèn els gèneres Leptictidium, Fordonia, Diaphyodectes, Phakodon i Pseudorhyncocyon, que són endèmics d'Europa i dels quals s'han trobat fòssils a jaciments de França, Alemanya i el Regne Unit. Fou descrita per Sigé el 1974 amb la categoria de subfamília.[1]
La família se subdivideix en dos clades: un que agrupa Leptictidium i Diaphyodectes, i un que inclou Pseudorhyncocyon, Fordonia i Phakodon.[2]
Els animals d'aquesta família eren euteris primitius i petits, amb unes dimensions màximes d'aproximadament noranta centímetres (Leptictidium tobieni). La seva dieta era omnívora i incloïa sargantanes, petits mamífers i insectes dels quals trencaven l'exoesquelet amb les dents.[3]
El gènere Leptictidium està molt més estudiat que el gènere Pseudorhyncocyon, a causa de la minsa quantitat de material fòssil trobat d'aquest últim. De fet, el primer exemplar trobat de Pseudorhyncocyon, que Filhol usà per definir el gènere i que Sigé definí com a P. cayluxi el 1978, acabà revelant-se com a Leptictidium ginsburgi després de l'anàlisi de Mathis (1989).[4] Un altre suposat exemplar de P. cayluxi fou redefinit, també per Mathis, com a Leptictidium sigei. A més, només s'han trobat unes quantes dents de Pseudorhyncocyon, mentre que al jaciment de Messel (Alemanya) s'hi han trobat nombrosos esquelets complets o gairebé complets de Leptictidium.
Referències[modifica]
- ↑ Sigé, 1974, p. 45.
- ↑ Hooker, J. J «Origin and evolution of the Pseudorhyncocyonidae, a European Paleogene family of insectivorous placental mammals» (en anglès). Palaeontology, 56, 4, 2013, pàg. 807–835. DOI: 10.1111/pala.12018.
- ↑ Haines, Tim. «New Dawn». A: Walking with Beasts. Londres: BBC Books, 2001 [Consulta: 30 desembre 2007].
- ↑ Mathis, C. «Quelques insectivores primitifs nouveaux de l'Eocène supérieur du sud de la France» (en francès). Bulletin du Muséum national d'histoire naturelle de Paris, 11, 1989, pàg. 33-64.
Bibliografia[modifica]
- Sigé, B. «Pseudorhyncocyon cayluxi Filhol, 1892, insectivore géant des Phosphorites du Quercy» (en francès). Palaeovertebrata, 6, 1–2, 1974, pàg. 33–46.