Pseudoscopelus australis
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 141481160  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Chiasmodontidae |
| Gènere | Pseudoscopelus |
| Espècie | Pseudoscopelus australis (Prokofiev & Kukuev, 2006)[1][2][3][4] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Pseudoscopelus australis és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.
Descripció[modifica]
El cos, allargat, fa 17 cm de llargària màxima. 7-10 espines i 23-26 radis tous a les dues aletes dorsals i 23-26 radis tous a l'anal. Aletes pectorals curtes i amb 10-13 radis tous i pelvianes amb 5. Presència de dents a la llengua. Absència, normalment, de branquiespines diminutes al primer arc branquial. Mandíbula superior curta. Ossos cranials amb la part superior prima. 36 vèrtebres. Línia lateral no interrompuda.[3][5]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
És un peix marí i demersal (entre 250 i 1.250 m de fondària),[3] el qual viu a les aigües subtropicals i temperades del sud dels oceans Atlàntic, Índic (30°E-80°E; 45°S -30°N i 77°E-150°E; 55°S-24°N, incloent-hi Tasmània i Austràlia Occidental)[6] i Pacífic.[3][7][8][4][5][9]
Observacions[modifica]
El seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (28 de 100).[10]
Referències[modifica]
- ↑ Lütken C. F., 1892. Spolia Atlantica. Scopelini Musei zoologici Universitatis Hauniensis. Bidrag til Kundskab om det aabne Havs Laxesild eller Scopeliner. Med et tillaeg om en anden pelagisk fiskeslaegt. Dansk. Vid. Selsk. Skr. (Ser. 6). Vol. 7 (núm. 6). 221-297.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Prokofiev, A. M. & Kukuev, E. I., 2006. Two new species of linebellies (genus Pseudoscopelus) with a revised key of species (Perciformes: Chiasmodontidae). Journal of Ichthyology, vol. 46, suppl. 1: 21-37. Pàg. 32.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 FishBase (anglès)
- ↑ Fishes of Australia Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Prokofiev, A. M., 2011. Swallowerfishes (Chiasmodontidae) from the northwestern part of the Pacific Ocean and adjacent waters. Journal of Ichthyology. Vol. 51 (núm. 9): 695-716. [1]
- ↑ Prokofiev, A. M. i E. I. Kukuev, 2007. Systematics and distribution of the swallowerfishes of the genus Pseudoscopelus (Chiasmodontidae). KMK Sci. Press Ltd. Moscou. 162 p.
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia[modifica]
- Melo, M. R. S., H. J. Walker & C. Klepadlo, 2007. Two new species of Pseudoscopelus (Teleostei: Chiasmodontidae), with a new diagnosis for the genus. Zootaxa 1605: 33–46.
- Melo, M. R. S., 2010. A revision of the genus Pseudoscopelus (Lütken) (Chiasmodontidae: Acanthomorphata) with descriptions of three new species. Zootaxa, 2710: 1-78. Pàg. 4. [2]
- Spitz, J., J.-C. Quéro i J.-J. Vayne, 2007. Contribution à l'étude du genre Pseudoscopelus (Chiasmodontidae) avec une espèce nouvelle, P. pierbartus n. sp., deux synonymies junior et une clé d'identification des espèces valides. Cybium, vol. 31 (núm. 3): 333-339.
Enllaços externs[modifica]
- Arctos Specimen Database (anglès)
- AQUATAB (txec)
- ION (anglès)
- The Animal Diversity Web (anglès)