Psicologia de la Gestalt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La psicologia de la Gestalt és un corrent de pensament dins de la psicologia moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle XX, i els seus exponents més reconeguts han sigut els teòrics Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Kurt Lewin. És important distingir-la de la Teràpia Gestalt, teràpia exponent del corrent humanista, fundada per Fritz Perls, i que va sorgir als Estats Units, en la dècada de 1960.

El terme Gestalt prové de l'alemany i va ser introduït per primera vegada per Christian Von Ehrenfels.[1] No té una traducció única, encara que se l'entén generalment com "forma". No obstant això, també podria traduir-se com "figura", "configuració" i, fins i tot, "estructura" o "creació".

La ment configura, a través de certes lleis, els elements que arriben a ella a través dels canals sensorials (percepció) o de la memòria (pensament, intel·ligència i resolució de problemes). En l'experiència del medi ambient, aquesta configuració té un caràcter primari per sobre els elements que la conformen, i la suma d'aquests últims per si sols no podria portar-nos, per tant, a la comprensió del funcionament mental. Aquest plantejament s'il·lustra amb l'enunciat: "el tot és més que la suma de les parts", amb el qual s'ha identificat amb major freqüència a aquesta escola psicològica.

L'escola de la Gestalt[modifica | modifica el codi]

Dues universitats van ser les que van obtenir els primers resultats experimentals. D'una banda hi havia l'escola de Graz i per una altra la de Berlín. L'escola de Graz va proposar la teoria de la producció, que considerava la qualitat Gestalt, és a dir, la forma o TOT, com el producte d'un acte perceptiu. Aquesta teoria va ser demostrada amb el "moviment aparent", amb la presentació de dos fenòmens en distints temps (tal com fan els dibuixos televisius) que creava moviment.

Els psicòlegs iniciadors d'aquest corrent, Max Wertheimer (1880-1943), Wolfgang Köhler i Kurt Koffka (1887-1941), van desenvolupar el programa d'investigació de la Gestalt a principis de la dècada de 1910, treballant sobre el "moviment aparent" i donant lloc a la teoria del Fenomen phi.

Un dels principis fonamentals del corrent Gestalt és l'anomenada llei de la Pregnància, que afirma la tendència de l'experiència perceptiva a adoptar les formes més simples possibles. Un altre dels principis fonamentals és l'anomendada llei de la figura i fons com a origen del centre d'atenció de la percepció dins del marc o espai perceptiu. Altres lleis enunciades serien:[2]

  • Llei del tancament - La nostra ment afegeix els elements que manquen per a completar una figura.
  • Llei de la semblança - La nostra ment agrupa els elements semblants en una entitat. La semblança depèn de la forma, la grandària, el color i la brillantor dels elements.
  • Llei de la proximitat - L'agrupament parcial o seqüencial d'elements per la nostra ment.
  • Llei de simetria - Les imatges simètriques són percebudes com a iguals, com un sol element, en la distància.
  • Llei de continuïtat - La ment continua un patró, fins i tot després que aquest desaparega.
  • Llei de la comunitat - Molts elements movent-se en la mateixa direcció són percebuts com un únic element.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hergenhahn, B.; Henley, Tracy. An Introduction to the History of Psychology (en anglès). Cengage Learning, 2013, p. 438. ISBN 1133958095. 
  2. Sternberg, Robert. Cognitive Psychology (en anglès). Cengage Learning, 2008, p. 94. ISBN 049550629X.