Psicologia de la intel·ligència

La Psicologia de la intel·ligència és la disciplina de la psicologia que estudia els processos psicològics bàsics en relació a les la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que té alhora de donar un sentit encertat a una sentència.

Concepte

Encara que no existeix un definició general consensuada per tots, existeixen dues definicions recents que tenen un major nombre d'acceptació. La primera és de l'American Psychological Association que fan la següent definició:

«

Els individus difereixen els uns als altres en habilitat de comprendre idees complexes, d'adaptar-se eficaçment al entorn, d'aprendre de l'experiència, de trobar-se diverses formes de raonar, de superar obstacles mitjançant la reflexió. Malgrat aquestes diferencies individuals poden ser substancial, aquesta mai són completament conscients: les característiques intel·lectuals d'una persona varien en diferents ocasions, en diferents dominis i jutjaran en diferents criteris. El concepte d'"intel·ligència" és una temptativa d'aclarir i organitzar aquest conjunt complex de fenómens.

»

Mesura de la Intel·ligència

• Alfred Binet a començaments del segle XX construeix un mètode de mesura, coneguda com l'escala Binet que proposava la introducció del concepte d'edat mental. Gràcies a a aquest concepte va poder observar que l'edat mental augmenta en relació a l'edat cronològica fins als 12 o 14 anys, on desaccelera el seu creixement.
• Lewis Terman va fer una adaptació d'aquestes proves als EUA, l'escala Stanford-Binet, que va tenir gran ressò i que fou molt usada en aplicacions col·lectives a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial (coneguts com els Army alpha Beta Test) per avaluar les capacitats intel·lectuals dels reclutes i que permetia decidir el destí dels mateixos ja que es podia obtenir el Quocient Intel·lectual, que ja era una mesura quantitativa de la intel·ligència..
• Lawrence Weschler supera la limitació dels test de Terman que discriminaven els subjectes en funció de l'edat mental, dissenyant les seves pròpies escales tractant de mesurar les mateixes aptituds o aspectes de la intel·ligència amb els mateixos tests a diferents edats. A la llarga això ha donat lloc a la creació de les escales Weschler per mesurar intel·lligència com són el WAIS per adults, el WISC per nens o el WIPSI per a pre-escolars. Els test de les escales Weschler consten de dues parts, una de test verbals una altre de test de rendiment o test d'execució.

La distribució de la intel·ligència i el QI

Corba del Quocient intel·lectual

El Quocient intel·lectual o Quocient d'intel·ligència (abreviat amb QI i IQ en anglès) és relació entre la intel·ligència d'un individu mesurada a través d'un test d'intel·ligència i la intel·ligència mitjana cronològica de l'individu i del seu grup social.

Existeixen dos tipus de test segons l'edat que mesuren el QI, que són el d'adults i al d'escolars. L'escala Stanford-Binet que intenta mesurar les aptituds exigides en l'educació primària. Per a mesurar-ho s'utilitza una formula que és la relació entre l'edat mental i l'edat cronològica que serveix per a poder mesurar numèricament la intel·ligència relativa. Per a poder-ho mesurar s'utilitza la següent fórmula, que està multiplicada per cent per a evitar els decimals.

$QI = \frac{\text{Edat mental}}{\text{Edat cronologica}} \times 100$

El WAIS que divideix en subtests verbals i executius. La seva puntuació es pot calcular tant fer diferents QI diferents segons el subtest, és a dir, segons l'aptitud o també es pot fer un QI global. En els dos casos el que es va fer va ser fer una mitja amb la seva desviació típica i posteriorment marca un punt central mig central T que seria en aquest cas, 100. Es consideren valors normals entre 85 i 115. En l'actualitat el QI es relaciona amb certs resultats socials, econòmics, ocupacionals i educatius. La relació és molt forta vers el benestar i el rendiment dels individus en determinades situacions socials.

Aproximacions teòriques de la intel·ligència

Teories factorials

• El factor g de Charles Spearman. Spearman va entendre que es tracte d'un concepte unitari, una capacitat comuna que s'utilitza per resoldre problemes i test que requereixin l'ús de la intel·ligència. El 1925 va proposar la teoria bifactorial en la qual plantejava l'existència d'un factor comú a totes les capacitats cognitives, i que va anomenar factor g ja que s'havia obtingut mitjançant l'anàlisi factorial. Es va entendre com una propietat del cervell, una mena d'energia mental que es podia considerar el nucli de la intel·ligència. Però, a més amés, del factor g, la realització de proves intel·lectuals exigeix unes capacitats específiques que s'anomenen factor s.

• El model de Vernon (1950) o teoria jeràrquica. Philip E. Vernon va definir la intel·ligència classificant-la segons 3 aspectes i una estructura en 3 nivells:
  • Intel·ligència A o bàsica: Capacitat innata, herefitària, que representa possibilitats per apendre (noés el mateix que coneixaments i habilitats concretes que puguin adquirir-se durant el desenvolupament).
  • Intel·ligència B: És la fenotípica o efectiva, també coneguda com eficàcia mental, en el sentit de rapidesa en captar, compendre o raonar correctament.
  • Intel·ligència C: Rendiment intel·lectual observat en proves o diagnòstics, equivaldria al QI
  • Estructura segons Vernon
    • 1r nivell Més baix: Hi ha els factgors primaris o capacitats cognitives específiques.
    • 2n nivell Intermedi: El formen el factor verbal-educatiu i el pràctic-mecànic.
    • 3r nivell: Descriu les relacions entres les capacitats primàries.

• El model de l'estructura de la Intel·ligència de Guilford (1962): Joy Paul Guilford etenia la intel·ligència com un conjunt d'aptituds indepepndents que s'organitzarien segons tres paràmetres:

• • Continguts
    • Figuratius
    • Simbòlics
    • Semàntics

• • • Conductuals
  • Operacions
    • Avaluació
    • Producció convergent: Buscar la millor solució.
    • Producció divergent: Crear alternatives lògiques i noves. Creativitat.
    • Memòria: Emmagatzement.
    • Cognició: Comprensió.
  • Productes
    • Unitats:Una paraula, un objecte.
    • Classes: Conjunt d'unitats (per exemple l'euro és una unitat i moneda la classe)
    • Relacions
    • Sistemes
    • Transformacions
    • Implicacions

• Intel·ligència fluïda i intel·ligència cristal·litzada: Raymond Catell (1941 va proposar dos tipus d'intel·ligència amb la intenció de substituir el concepte de factor g:
  • Intel·ligència fluida(Gf): Hereditària i biològica, té la capacitat d'adaptar-se a situacions noves, sense necessitat d'experiències prèvies. Els test n'avaluen la potencialitat biològica.
  • Intel·ligència cristal·litzada(Gc): és resultat del desenvolupament de l'individu derivant-se de com s'han cristal·litzat els aprenantatges anteriors acumulats. Suposa l'ús del llenguatge, dels números i dels problemes mecànics.

En la teoria de Catell l'estat biològic, afectarà més a la intel·ligència fluida i no a la cristal·litzada, mentre que aquesta darrera li afectarà més la formació, l'ambient, etc...

• Teoria de la inversió: estudis científics han demostrat una elevada correlació entre Gf i Gc amb el factor g d'Spearman.

Intel·ligència	Rendiment
Gf elevada + entorn òptim	Rendiment acadèmic alt.
Gf elevada + entorn desfavorable	Rendiment acadèmic baix.
Gf baixa + entorn òptim	Rendiment acadèmic alt.

Teories Cognitives

Les teories cognitives pretenen esbrinar quina és la dinàmica de l'estructura de la intel·ligència, pretenent respondre a tres qüestions:

• Quins són els processos cognitius responsables del comportament intel·lectual.
• Com es construeixen les representacions mentals de la informació.
• Quines estratègies cognitives utiltzen els individus, enteses com a formes particulars en què es combinen els processos i representacions mentals.

Models teòrics

• Model de la velocitat i l'eficiència mental entesos com a base de la intel·ligència: L'objectiu és provar una relació entre les dades psicomètriques de la intel·ligència i el rendiment, davant teories cognitives molt simples. (exemple: temps de reacció).
• Model dels correlats: La intel·ligència es fonamenta en els processos que tenen lloc en el sistema cognitiu. Expliquen la intel·ligència comparant el rendiment dels subjectes en tasques cronomètriques. Si ho basem en processos superiors, podem parlar del Model dels components cognitius.
• Teoria Triàrquica (1985): R.J.Sternberg va proposar una teoria que articula la intel·ligència en tres subteories en funció de les relacions que estableix amb el món intern de l'individu o mecanismes mentals (subteoria componencial), amb el món extern o ajust intel·ligent a l'ambient (subteoria contextual) i l'experiència com a pont entre les dues (subteoria experiencial).
  • Subteoria competencial: La intel·ligència depén del món intern de l'individu. Estaria composada per 3 tipus d'elements cognitius:
    • Metacomponents: planificar, supervisar, valorar, etc.
    • Components d'execució: processos específics que duen a terme les instruccions del metacomponents.
    • Components d'adquisició: Apendre com fer el que fan els metacomponents i components d'execució.
  • Subteoria contextual: La intel·ligència depén del món extern de l'individu.
    • Adaptació a l'ambient.
    • Modificació de l'ambient: Quan fracassa l'adaptació.
    • Selecció de l'ambient: Renúncia a un determinat ambient per un altre més favorable.
  • Subteoria experiencial: L'experiència com a pont entre món intern i extern davant de situacions noves modula la intel·ligència. Quan millor es mesura la intel·ligència és quan els problemes que ha de resoldre responen a dos tipus:
    • Problemes relativament nous per a la persona. Serveixen per estimar la intel·ligència fluida
    • Problemes que exigeixen activar processos i estratègies en les quals la persona és prou experta. Serveixen per estimar la intel·ligència cristal·litzada

L'autor entén la intel·ligència com un autogovern mental que actua controlant i gestionant tots els recursos cognitius en funció de les exigències de l'entorn.

Les capacitats intel·lectuals

Les aptituds mentals primàries

Les capacitats intel·lectuals més importants es corresponen amb els factors primaris proposats en determinats models estructurals com el de Louis Leon Thurstone que data de l'any 1941. Aquest autor, basant-se amb un anàlis factorial va entendre la intel·ligència com un conjunt de capacitats format per set factors les quals va anomenar Aptituds mentals primàries i que s'avaluaven amb el test Primary Mental Abilities Test proposat per ell mateix. Aquest set factors substituirien el factor g d'Spearman.

• Numèric
• Comprensió verbal
• Espacial
• Memòria
• Raonament
• Velocitat Perceptiva
• Fluïdesa verbal

Posteriorment, Catell, quan va presentar la seva toeria sobre la intel·ligència cristalitzada i fluida, va trobar un conjunt de factors primaris via l'anàlisi factorial. En aquest conjunt de 27 factors hi havia els sets que proposava Thurstone i que contribuïen al que Catell anomenava intel·ligència general.

En els darrers anys ha aparegut la teoria PASS de la intel·ligència que l'explica com un processament de la informació que es caracteritza pel seu caràcter dinàmic i no com una habilitat o capacitat estàtica. Basada en estudis de lesions, defineix la capacitat humana en tres unitats bàsiques dinàmiques, rebutjant un possible caràcter estàtic:

• 1a Input o entrada de la informació.
• 2a Processament central dde la informació: On hi tenen cabuda 4 processos cognitius planificació, atenció, processament simultani i processament seqüencial.
• 3a Output o resposta.

Concepte i tipus d'intel·ligència

La intel·ligència no es la suma de totes les capacitats mentals sinó que la podríem representar per tres formes d'entendre-la: la intel·ligència social, la intel·ligènca psicomètrica i la intel·ligència natural.

Intel·ligència social

És la intel·ligència quotidiana que es pot observar en la conducta diària del subjecte, en són clars exemples el rendiment acadèmic o el rendiment laboral i els aspectes més destacats són la comprensió, la memòria, la solució de problemes, l'elaboració d'estratègies, Segons Eysenck, els factors que més hi influeixen són la salut,, la motivació, la nutrició, factors culturals, experiència, etc.

Intel·ligència psicomètrica

És la representada pel coeficient intelectual i es troba influenciada segons Eysenck per l'entorn familiar, l'entorn cultural, l'educació i l'estatus econòmic.

Intel·ligència natural

La intel·ligència impersonal pot entendre's com la intel·ligència natural de l'individu una disposició general o conjunt de capacitats als requeriments cognitius de les tasques/situacions mancada del component emocional interpersonal. Es diu natural en contraposició a cultural. La intel·ligència interpersonal presenta molts dubtes als autors, que no han sabut trobar una definició contundent.

Factors ambientals que afecten a la intel·ligència

Si bé la intel·ligència és un conjunt de capacitats mentals que sovint tenen un origen genètic, nombrosos estudis han provat la influència de l'entorn en el seu desenvolupament, potenciació o inhibició. La psicologia analitza com aquests factors intervenen en la formació i canvi de la intel·ligència al llarg de la vida de l'individu.

El primer factor a considerar és la família: uns pares que potenciïn la lectura i els hàbits saludables, que tinguin expectatives altes de rendiment escolar, que promoguin l'accés primerenc a la cultura i que tinguin un vocabulari ric ajuden que els seus fills explotin al màxim les seves possibilitats. En edats posteriors, el grup d'iguals té una influència similar. L'educació formal, per últim, té un paper clau.