Psitaculins

Psitaculins
Psittaculini
	; lloro eclèctic ♀
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Psittaciformes
Família	Psittaculidae
Tribu	Psittaculini ; Vigors, 1825
Gèneres
	Psittinus; Psittacella; Geoffroyus; Prioniturus; Tanygnathus; Eclectus; Alisterus; Aprosmictus; Polytelis; Psittacula;

Els psitaculins (Psittaculinae) són una subfamília de lloros de la família dels psitacúlids (Psittaculidae). Aquesta subfamília és controvertida i ha estat de vegades considerada una tribu (Psittaculini)

Modernament s'ha classificat 12 gèneres (dos extints) i 51 espècies (6 extintes)^[1]

Tribu Polytelini.
- Polytelis, amb tres espècies.
- Alisterus, amb tres espècies.
- Aprosmictus, amb dues espècies.
Tribu Psittaculini.
- Prioniturus, amb 10 espècies.
- Eclectus, amb dues espècies. Una extinta.
- Geoffroyus, amb 4 espècies.
- Tanygnathus, amb 4 espècies.
- Psittinus, amb dues espècies.
- Psittacula, amb 13 espècies. Dues extintes.
- Lophopsittacus, amb dues espècies extintes.
- Necropsittacus, amb una espècie extinta.
Tribu Micropsittini.
- Micropsitta, amb 6 espècies.

Referències[modifica]

↑ N Collar (2018). Parrots (Psittacidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psitaculins

[1] N Collar (2018). Parrots (Psittacidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.

[1]