Lloro de Pesquet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Psittrichadini)
Infotaula d'ésser viuLloro de Pesquet
Psittrichas fulgidus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN22685025 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePsittaciformes
FamíliaPsittrichasiidae
GènerePsittrichas
EspèciePsittrichas fulgidus Modifica el valor a Wikidata
Lesson, 1830
Tipus taxonòmicPsittrichas Modifica el valor a Wikidata

El lloro de Pesquet (Psittrichas fulgidus) és un ocell de la família dels psitacúlids (Psittaculidae), i única espècie del gènere Psittrichas Lesson, 1831 i de la subfamília dels psitricasins (Psittrichasinae), si bé ha estat proposada la ubicació a la família dels psitricàsids (Psittrichasidae).[1]

Distribució[modifica]

És endèmica de les praderies i boscos de muntanya de Nova Guinea.

Descripció[modifica]

  • És un lloro gran, que una llargària aproximada de 46 cm i un pes de 690-800 g.
  • Plomatge negre amb grisenc al pit i roig al ventre i part davantera de les ales.
  • Els mascles són una mica majors que les femelles, amb una petita taca roja darrere de l'ull. En coparació amb altre lloros sembla que tingui el cap petit, en part motivat per la pell nua i negra.[2]

Alimentació[modifica]

És un frugívor molt especialitzat, ja que s'alimenta quasi en exclusiva d'unes poques espècies de figues. També se l'ha vist menjant flors i nèctar. Almenys en algunes parts de la seva distribució és de conducta nòmada en resposta a la disponibilitat d'aliment. La part nua del seu cap potser és una adaptació per a evitar les fruites apegaloses.

Reproducció[modifica]

Es coneix poc dels hàbits de cria en la natura, però es van descobrir dos ous en un niu a un forat en un gran arbre buit. Normalment és vist en parelles o grups de fins a vint individus.

Conservació[modifica]

Les plomes d'aquesta au són molt apreciades, així com els individus vius per l'avicultura, motiu pel qual s'ha donat una sobreexplotació. La pèrdua d'hàbitat també representa un problema. Per aquestes raons la UICN l'ha considerat vulnerable.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lloro de Pesquet
  1. Joseph, Leo; Toon, Alicia; Schirtzinger, Erin Elizabeth; Wright, Timothy F; Schodde, Richard «A revised nomenclature and classification for family-group taxa of parrots (Psittaciformes)» (PDF) (en anglès). Zootaxa. Magnolia Press, 3205, 24-02-2012, pàg. 26-40. ISSN: 1175-5334.
  2. El lloro de Pesquet a BirdLife