Pteranodon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pteranodon
Cretaci superior
Pteranodon-sternbergi jconway.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Pterosauria
Subordre: Pterodactyloidea
Superfamília: Ornithocheiroidea
Família: Pteranodontidae
Gènere: Pteranodon
Marsh, 1876
Espècies
  • P. ingens
  • P. longiceps
  • P. sternbergi

Pteranodon (del grec, "alats sense dents") és un gènere de pterosaure pterodactilòid que volà pels cels del Cretaci fa entre 110 i 73 milions d'anys. Presentava una longitud alar de fins a 9 metres i pesava al voltant de 40 kilograms.

El seu crani era allargat, fi i aerodinàmic, amb una cresta buida que podia representar la meitat de la longitud d'aquest, la funció de la qual era fer de contrapès. El coll era curt, constituït per poques vèrtebres. L'húmer, el radi, el cúbit i el quart dit que subjectava la membrana alar presentaven un enorme desenvolupament. Pteranodon es convertia en una criatura vulnerable i poc destre a terra ferma.

S'han identificat fins a 8 espècies de Pteranodon entre les que consten Pteranodon ingens i Pteranodon sternbergi.

Esquelet de Pteranodon

Les primeres restes de Pteranodon foren trobades per Othniel Marsh als anys setanta del segle XIX a la regió de Smoky River (Kansas, Estats Units). La troballa constava de diversos ossos i cranis de fins a 150 centímetres de longitud.

La majoria de restes fòssils de Pteranodon s'han trobat en sediments marins, corresponents al fons d'un mar epicontinental (mar interior) que s'estenia entre les cadenes de les Muntanyes Rocalloses i dels Apalatxes. S'ha estimat que els exemplars van morir quan sobrevolaven aquest mar a uns 160 kilòmetres de la línia de costa.