Falguera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pteridòfits)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Falgueres
Polystichum setiferum

Nuvola apps kuickshow.png Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pteridophyta
Classes

Marattiopsida
Osmundopsida
Gleicheniopsida
Pteridopsida

Falgueres, probablement Dicksonia antarctica

Una falguera és qualsevol planta del grup d'unes vint mil espècies de plantes classificades a la divisió Pteridophyta, també anomenada antigament Filicophyta. Una falguera es defineix com una planta vascular que no produeix pas llavors, sinó que es reprodueix per espores.

Taula de continguts

Cicle biològic [modifica]

El cicle vital d'una falguera típica consta de dues etapes o fases generacionals molt clares: una fase de reproducció sexual i d'una fase de reproducció asexual.

  1. Una fase esporòfita, a la qual es produeixen les espores per meiosi.
  2. Les espores es desenvolupen per divisió cel·lular formant un pròtal haploide .
  3. El protal·lus produeix gàmetes.
  4. Un gàmeta masculí fertilitza un de femení.
  5. El gàmeta fertilitzat zigot creix per mitjançant divisió cel·lular formant una planta esporòfita diploide (la falguera).

En la fase sexual hi ha la fecundació d'un òvul i d'un espermatozoide, presents en una estructura que té forma de cor anomenada protal·lus, és el gametòfit. Aquest procés té lloc en un medi humit o aquàtic per facilitar-ne la difusió. Un cop s'ha realitzat la fecundació s'origina un nou individu anomenat esporòfit , que és la part visible i més desenvolupada de la planta. En la fase asexual, l'esporòfit forma els esporangis que al seu torns formen les espores. Llavors aquestes, transportades pel vent, quan troben un lloc adequat comencen a germinar , originant el gametòfit .

Estructura d'una falguera [modifica]

Una falguera esporofítica consisteix en:

  • Rizoma: La majoria de cops es troba sota terra, absorbeix els nutrients i subjecta la planta al sòl.
  • Frondes: És l'equivalent de la fulla a la falguera, sempre són verdes i s'encarreguen, com les fulles, de la fotosíntesi.
    • Les espores es desenvolupen a la seva superfície.
  • Pecíol: Els joves estan enrotllats sobre si mateixos.

Breu història de les falgueres [modifica]

Les falgueres apareixen al registre fòssil als començaments del Carbonífer. Al Triàsic tenim la primera evidència de falgueres relacionades amb les famílies d'avui dia. La 'gran radiació de les falgueres' va ocórrer al Cretaci superior, quan moltes falgueres modernes van aparèixer per primer cop.

Les falgueres, tradicionalment han sigut agrupades a la classe de les Filices, però les classificacions modernes els han assignat la seva pròpia divisió al regne vegetal, anomenat Pteridophyta.

Dos grups de plantes relacionades, usualment anomenats falgueres, estan una mica diferenciats del grup principal: les falgueres escombra (Psilophyta), Botrychium i Ophioglossophyta. Les Ofioglossofites van ésser antigament considerats com falgueres de debò i agrupades a la família Ophioglossaceae, però posteriorment es va descobrir que es trobaven més distanciades d'aquest parentiu. Alguns sistemes de classificació inclouen aquests dos grups a la divisió Pteridophyta, mentre d'altres els designen divisions separades. La filogènia moderna assenyala que aquests, juntament amb les falgueres de debò, constitueixen un grup monofilètic, descendent d'un predecessor comú.


Usos i d'altres [modifica]

Els pecíols de certs tipus de falgueres son emprar arreu com aliment, per exemple els del gènere Pteridium aquilinum, Matteuccia struthiopteris i Osmunda cinnamomea tant a regions de França, China, Japó o Nova Zelanda on els tubercles de Ptisana salicina també son usats com a menjar pels pobles aborígens. Tubercles de falguera eren emprats com aliment pels sers humans des de com a mínim 30.000 anys ençà. [1][2] Igualment, els Guanxes de les Illes Canàries els utilitzaven per fer Gofio.

Les petites falgueres de la familia de les Azolla son emprades a certes regions del sud d'Asia com a fertilitzant natural i a d'altres regions com a farratge pel bestiar.

Moltes espècies de falgueres són tòxiques, especialment les del gènere Lygodium que principalment creixen a zones temperades d'Àsia i Nord Amèrica on han estat incloses a la llista de plantes invasives a certs estats com Florida.[3]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falguera

Referències [modifica]

  1. "Stone Age humans liked their burgers in a bun", Sonia Van Gilder Cooke, New Scientist, 23 Oct. 2010, p. 18.
  2. "Thirty thousand-year-old evidence of plant food processing" by Anna Revedin et al., PNAS, published online Oct. 18, 2010.
  3. http://plants.ifas.ufl.edu/node/639