Ptolemeu Ceraune

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ptolemeu Ceraune (Πτολεμαῖος, vers 320-278 aC) fou rei de Macedònia vers 280-278 aC

Era fill de Ptolemeu I d'Egipte i de la seva dona Eurídice i fou desheretat pel pare en favor dels fills de l'altra dona Berenice I vers el 285 aC, tant per la influència de Berenice I com pel mal caràcter de Ceraune. Com que Ptolemeu I es va casar amb Eurídice vers el 321 aC Ptolemeu Ceraune va néixer al tom del 320 aC.

Ptolemeu va sortir d'Egipte vers el 285 aC i se'n va anar a la cort de Lisímac de Tràcia on estava la seva germana Lisandra, casada amb l'hereu Agàtocles de Tràcia i on sa germanastre Arsinoe (Arsinoe II) que no li era hostil, estava casada amb el mateix Lisímac. Arsinoe va participar amb Ptolemeu en intrigues contra Agàtocles fins que el 282 aC el príncep fou executat per ordre del seu propi pare, acusat de conspiració i la seva dona Lisandra va fugir a la cort d' Antíoc I Soter. Memnó diu que va romandre amb Lisímac a la guerra que va seguir mentre Pausànies diu que va passar al camp de Seleuc.

Seleuc va declarar la guerra a Lisímac i el 281 aC va iniciar la campanya i va atacar Frígia; la batalla principal es va lliurar a la Plana de Cirupedion, a l'oest de Sardes, i Lisímac fou derrotat i mort i les seves possessions asiàtiques foren ocupades. Seleuc va prendre també el títol de rei de Macedònia i Tràcia que es va fer donar per l'exèrcit, i es va traslladar a Europa deixant com a regent d'Àsia al seu fill Antíoc. A la mort de Lisímac, Ptolemeu va adherir a Seleuc si no ho havia fet abans, i el rei sirià el va tractar amb la més alta consideració donat el seu rang. Seleuc, per desempallegar-se d'ell li va prometre que li donaria el regne d'Egipte quant el seu pare morís. Però Ptolemeu no sen refiava i complotava, i un dia va assassinar a Seleuc prop de Lisimàquia. Llavors es va dirigir a cavall amb els seus seguidors cap a Lisimàquia, on es va coronar i va reunir l'exèrcit que li va jurar fidelitat.

Assabentat del que havia passat, Antígon Gònates, fill de Demetri Poliorcetes, va voler anar a Macedònia amb un exèrcit i una flota, per enderrocar a Ptolemeu, el qual es va preparar a resistir amb la flota que havia estat de Lisímac, entre ells alguns vaixells enviats des Heraclea Pòntica i entre els quals un de principal que portava 800 homes a cada costat (és a dir en total 1600) i 1200 soldats a la coberta. Tot i que aquest vaixell fou enfonsat, la victòria fou per la flota de Ptolemeu Ceraune. Antígon es va retirar a Beòcia i Ceraune es va assegurar el control de Macedònia. Amb Pirros d'Epir va pactar la seva assistència en l'expedició a Itàlia. Antíoc II Theós el va reconèixer com a rei al cap de poc temps.

Llavors va demanar la mà de la seva germana Arsinoe, com era tradicional a Egipte, la qual s'havia refugiat a Cassandria amb els seus fills (nascuts de Lisímac), potencials rivals de Ptolemeu. Una vegada se'l va deixar entrar a Cassandria, i durant les festes de l'enllaç matrimonial, Ptolemeu es va apoderar de la fortalesa i va fer matar als fills d'Arsinoe i a causa d'això i d'una possible oposició de la reina, poc després Arsinoe fou expulsada de Macedònia cap a Samotràcia. Els fills assassinats foren Lisímac i Filip, però es creu que el tercer dels fills, els més gran, Ptolemeu de Tràcia, va poder fugir i es va refugiar a Dardània on el rei Monunius li va donar suport, i va lluitar un cert temps per després desaparèixer d'escena vers el 277 aC.

Durant un any i mig (potser uns 17 mesos) que va governar Ceraune va fer tota mena de crims. Llavors una banda de gals empesos per la gana va envair el país; el cap gal, Belgius, va oferir un tractat a Ptolemeu Ceraune que va refusar i els va anar a combatre, però els macedonis foren derrotats en la batalla i el seu elefant fou ferit i fou capturat viu pels gals i executat (279 aC) i el seu cap penjat a la punta d'una llança en signe de victòria.

Son germà Meleagre es va proclamar rei.