Ptolemeu VI Filomètor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda de Ptolemeu VI

Ptolemeu VI Filomètor(Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Era el fill gran de Ptolemeu V Epífanes i fou proclamat rei el 180 aC quant tenia pocs anys (entre 5 i 10) amb la seva mare Cleòpatra I. Aquesta va portar una bona administració i va mantenir la pau del regne. Filomètor tenia bon caràcter, era humanitari i moderat, qualitats que es notaven més perquè el seu germà Ptolemeu (Evergetes) no les tenia, ni tampoc els seus dos immediats predecessors. Segons Polibi no va condemnar a mort a cap ciutadà durant el seu regnat per cap ofensa publica o privada.

A la mort de la seva mare el 176 aC (entre el 8 d'abril i el 14 d'octubre) el poder va passar als ministres Euleos o Lenetos, corruptes i poc capacitats. Vers el 173 aC Ptolemeu es va casar amb la seva pròpia germana anomenada també Cleòpatra com la mare comuna.

Guerra de Síria[modifica | modifica el codi]

El 170 aC ministres van reclamar la retrocessió de Celesíria a Antíoc IV Epífanes, però Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte va vèncer a Pelusium i va ocupar el país (el Baix Egipte fins a Memfis) menys Alexandria. Ptolemeu VI Filomètor fou fet presoner però fou tractat amb distinció i amb la idea de mantenir-lo un temps com a rei vassall per no alarmar als romans, però a Alexandria fou proclamat rei el germà del rei egipci, amb el nom de Ptolomeu Evergetes i es va preparar la defensa de la ciutat que fou assetjada. La intervenció dels ambaixadors romans va obligar als selèucides a retirar-se. Antíoc IV va proclamar llavors a Filomètor com a rei vassall a Memfis i es va retirar als seus dominis conservant només l'estratègica fortalesa de Pelusium.

El 5 d'octubre del 170 aC els dos germans i esposos van ser proclamats coregents d'Egipte (Ptolemeu VI i Cleòpatra II) a Memfis, però quan Antíoc es va retirar els germans van negociar i es va acordar que regnarien els tres junt 169 aC.

Aquest acord va enfurismar a Antíoc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir Xipre mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els dos germans no es van poder oposar a la invasió amb mitjans militars i Alexandria fou altra vegada assetjada. Allí va anar una ambaixada romana dirigida per M. Popili Laenas que va ordenar als selèucides la retirada i ho van haver de fer ver evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Antíoc es va retirar (168 ac). Els dos germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenció.

Conflicte entre germans[modifica | modifica el codi]

Però els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El 164 aC Evergetes va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar llegats per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del 163 aC una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evergetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir Cirene com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans.

Política interior[modifica | modifica el codi]

Dedicatòria de Ptolemeu VI, placa de pedra trobada el 1907 a Horbeit

En aquestos anys (vers 160 aC) gran nombre de jueus es van establir a Egipte, alguns d'ells emigrants de Judea per causes polítiques, i es van establir a Heliòpolis sota protecció del rei. També es va dedicar a restaurar temples egipcis i en va construir de nous.

Conflicte de Cirene i Xipre[modifica | modifica el codi]

No va tardar Ptolemeu Evergetes de Cirene a queixar-se de la seva sort, i va comparèixer davant el senat romà al que va convèncer per afegir Xipre probablement evacuada recentment pels selèucides. Amb tres ambaixadors romans Evergetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) però els ambaixadors romans van advertir prèviament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans. Filomètor els va rebre a Alexandria però va demorar les negociacions i no va fer cap concessió. Això va posar nerviós a Evergetes que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) però una revolta al seu propi país quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quan Demetri I Soter va retornar a l'illa de Xipre.

El següent any (154 aC) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evergetes foren rebuts però sense donar-li cap suport pràctic. El mateix Evergetes va tornar a Roma per demanar l'assistència del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'encàrrec de posar-lo en possessió de Xipre però sense soldats.

Filomètor va enviar a l'illa una potent força militar i una flota i la va recuperar i quan son germà va desembarcar a l'illa amb un petit exèrcit mercenari el va derrotar ràpidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapethos on es va haver de rendir. Filomètor altra vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'única condició que es conformés amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en aquestos termes va quedar signat.

Intervenció a Síria[modifica | modifica el codi]

En represàlia per l'ocupació de Xipre, Ptolemeu va donar suport a la revolta d'Alexandre I Balas, probablement un usurpador, a Síria, combatent al qual va morir Demetri I Soter el 150 aC i Alexandre I Balas es va proclamar rei, i es va casar amb Cleòpatra Thea, filla de Ptolomeu VI Filomètor, sota influència del qual va governar. El 147 aC Demetri II Nicàtor, fill de Demetri I Soter, es va revoltar; Ptolomeu VI Filomètor, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair Celesíria que de fet va annexionar. Això va fer que, essent a Ptolemaida, patís un atemptat a mans d'Amoni (Ammonios), un dels favorits d'Alexandre, atemptat que Ptolemeu va atribuir a la iniciativa del seu gendre (que va protegir al seu favorit i va refusar castigar-lo o entregar-lo), i des de llavors va capgirar la seva aliança i va donar suport a Demetri. Els egipcis van dominar en poc temps la resta de la Celesíria i finalment van entrar a Antioquia on els notables de l'estat selèucida volien proclamar rei a Ptolomeu, però aquest va refusar i va reconèixer com a rei a Demetri, que fou aclamat, i es va casar amb la filla del egipci, Cleòpatra Thea, que poc abans havia abandonat a Alexandre per ordre del seu pare.

Alexandre Balas es va retirar a Cilícia on va reunir forces lleials i va tornar a Síria. Allí Demetri i els seus aliats egipcis el van derrotar decisivament a una batalla decisiva prop d'Antioquia (la batalla de l'Orontes 146 aC). Alexandre es va escapar al territori dels nabateus, el rei dels quals el va fer matar i en va enviar el cap a Ptolomeu VI Filomètor.

Mort i successió[modifica | modifica el codi]

Ptolemei VI va morir poc després a causa de les ferides rebudes a la batalla de l'Orontes (va caure del cavall i es va fracturar el crani) i els egipcis van evacuar la Celesíria. Va regnar 35 anys des de la seva primera proclamació.

Va deixar tres fills: Ptolemeu, que fou proclamat rei sota el nom de Ptolemeu VII (Ptolemeu VII Neofilopàtor o Eupàtor); Cleòpatra Thea, esposa d'Alexandre I Balas i després de Demetri I Soter; i un altre Cleòpatra (Cleòpatra III) futura esposa del seu oncle Ptolomeu VIII Evergetes II.


Precedit per:
Ptolemeu V Epífanes
Ptolemeus Succeït per:
Ptolemeu VII Neofilopàtor


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ptolemeu VI Filomètor Modifica l'enllaç a Wikidata