Puçol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Puçol
Bandera de Puçol Escut de Puçol
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Puçol respecte del País Valencià Localització de Puçol respecte de l'Horta Nord


Municipi de l'Horta Nord
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Nord
Mancomunitat l'Horta Nord
Massamagrell
Gentilici Puçolenc, Puçolenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 18,06 km²
Altitud 48 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
19.320 hab.
1.069,77 hab/km²
Coordenades 39° 37′ 00″ N, 0° 18′ 04″ O / 39.61667°N,0.30111°O / 39.61667; -0.30111Coord.: 39° 37′ 00″ N, 0° 18′ 04″ O / 39.61667°N,0.30111°O / 39.61667; -0.30111
Distàncies 18 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

4
8 PP, 6 PSPV, 1 BLOC, 1 IdPV-Verds i 1 PAVALUR
Mercedes Sanchis (PP) (2011)
Codi postal 46530
Codi territorial 46205
Festes majors De l'1 al 9 de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu al Peu de la Creu
Agermanament France Noisiel, França
Itàlia Allumiere, Itàlia
Western SaharaDaira agwanit, sahara
ExtremaduraMiajadas, Extremadura
Web

Puçol és un municipi valencià que a la comarca de l'Horta Nord. Actualment té 19.320 habitants, dels quals 9.540 són hòmens i 9.780 són dones (segons l'INE). Limita amb el Puig al sud, i amb Sagunt al nord (Camp de Morvedre).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal està situat en l'extrem septentrional de l'Horta de València en contacte amb la Comarca del Camp de Morvedre. S'estén des d'una zona muntanyosa, passant per una franja plana, on es troba la major part del terme municipal, fins a arribar a la zona costanera. D'aquest municipi neix el GR 10, que va des del Picaio fins a Lisboa, recorrent la península Ibèrica.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

  • Puçol (15.849 habitants)
  • Els Monestirs (569 habitants)
  • Platja (1186 habitants)
  • Alfinach (1691 habitants)

Història[modifica | modifica el codi]

Jaume el Conqueridor donà el lloc a Asalit de Gudal, qui la donà a poblar a 40 cristians el 29 de novembre del 1242. El maig de 1243, aquest la tornà a vendre al rei per 18.000 sous. El rei, en novembre d'aquest any, donà l'alqueria i lloc de Puçol, repartint una meitat al bisbe i Cabildo de València i l'altra, al convent de Roncesvalles, al qual va comprar la seua part del Cabildo per 9.000 sous el 1244. El 1262 s'atorga una carta pobla per a 27 pobladors. El 1288 el bisbe de València, Romuald Peset, adjudicà les rendes de Puçol a la casa de l'Almoina.

El 1317 l'arquebisbe de València atorga carta pobla de Puçol per a 39 pobladors i llurs successors, donant tres jovades de terres de regadiu, a més d'hortes. A canvi els pobladors devien donar al senyor entre una setena i una onzena part dels fruits que recullen i unes gallines; tanmateix, hauran de pagar un cens, la fadiga i el lluisme. En les Corts Valencianes de Ferran el Catòlic, el braç eclesiàstic demana l'exempció per a la Universitat de Puçol del tribut de sopar, que ja l'havia concedit Jaume I, però que des del rei Martí es venia exigint.

En les Corts de Carles I del 1537 demana franquícia de pagar maridatge i coronatge i d'altres drets reials. En les del 1522 demana es mantinga la concòrdia que atorga a Puçol la llibertat d'entrar la meitat de la collita del vi sense pagar sisa. En les del 1604 es torna a demanar que es mantinga la franquícia de pagar lleuda, peatge o qualsevol altre dels drets reials. A les Corts del 1626 l'església demana exempció de pagar el dret d'amortització i segell de dues mil lliures.

L'església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, es va bastir el 1607, sobre una altra antiga del 1359. A finals del segle XVIII i principis del XIX la principal producció de Puçol es basava en el cep, hi produïa uns 42.000 cànters de vi, a més de tenir cultius com ara garroferes, oli, blat, seda, tota classe de fruites i llegums. Comptava amb set almàsseres, dos molins fariners, cinc forns de cuir pa.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Puçol
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2008 2009 2010
3.702 4.028 4.110 4.562 4.959 5.456 6.984 9.647 11.466 12.432 13.662 14.965 17.249 17.947 18.482 19.018 19.295

Economia[modifica | modifica el codi]

La seva riquesa econòmica, principalment agrícola fins a 1950 s'ha vist posteriorment transformada per una sèrie d'indústries que s'espera augmentin davant la proximitat de la Planta Siderúrgica del Port de Sagunt. Dintre de l'horta es troben en secà ametllers, oliveres, garroferes i vinyers. La vinya va anar en segles passats el principal dels seus cultius. En l'actualitat els cítrics ocupen la major part del terreny que hi ha de regadiu, el que li situa en el primer lloc dels cultius, tant per extensió com per significació econòmica. La resta de l'horta es dedica a fruiteres, hortalisses vàries, tomàquet, i cebes, blat de moro i patates en proporcions més petites. Existeix ramaderia de llana, i de boví.

El sector industrial compta amb una gran planta de fabricació d'electrodomèstics i altres més diverses que van des de les metal·lúrgiques fins a l'exportació de cítrics, passant per fleca, brioixeria, llunes per a cotxes, bolquets per a camió, olis de motor...

Administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Puçol, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Merche Sanchis 4086 8 40,95 %
Partit Socialista del País Valencià Josep Vicent Martí Alpera 2959 6 29,66 %
Bloc Nacionalista Valencià Enric Esteve 653 1 6,55 %
Iniciativa del Poble Valencià - Verds Estrella Carcasona 618 1 6,19 %
Pavalur - Ciudadanos de Centro Democratico 548 1 5,49 %
Esquerra Unida del País Valencià Santiago Garcia 490 - 4,91 %
Altres 366 - 3,67 %
En blanc 257 - 2,58 %
Total 10140 17
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Vicente Cuello PSPV
1983 - 1987 José Vicente Cuello PSPV
1987 - 1991 José Vicente Cuello PSPV
1991 - 1995 José Vicente Cuello PSPV
1995 - 1999 José María Iborra PSPV
1999 - 2003 José María Iborra PSPV
2003 - 2007

José María Iborra
Juan Manuel Busto Díaz

PSPV
EUPV (Moció de censura amb PP, BLOC i UV, 2004)

2007 - 2011

Mariano Sanchis
José Vicente Martí

PP
PSPV (Moció de censura amb EUPV, 2009)

Des del 2011 Mercedes Sanchis PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església dels Sants Joans
Torre Talaia
Mur del Jardí Botànic
  • Església dels Sants Joans. Construïda l'any 1607 per Joan de Ribera. Aquest monument és un temple esvelt d'amplíssima nau amb un magnífic altar daurat d'estil barroc amb capelles laterals. El seu exterior es caracteritza per la gran elegància en la disposició d'elements clàssics.
  • La Torre Talaia es va construir al voltant del segle XIV amb la finalitat de protegir-se contra les revoltes dels moros, bandidatge i pirates que aguaitaven la pau de la població camperola. Aleshores alçaren aquesta torre des d'on es podia vore des de la mar fins a les vessants muntanyoses que envolten la població. La torre d'estil moro és de forma prismàtica de base quadrangular medint les cares laterals 5,50 metres d'ample i al voltant de 10 metres d'altura la qual és de pertinença privada des de fa un segle i està considerada com la casa més antiga del poble. Avui en dia aquesta torre està restaurada, el seu exterior de pedra, teula i rajola de fang és bona prova del conglomerat de cultures que l'anaren component. Definitivament és un monument històric que Puçol deu conservar com a testimoni d'esdeveniments i símbol de cultura.
  • Mur del Palau Arquebisbal. Puçol fou durant molts anys senyoriu de l'arquebisbat de València aleshores en 1607 es va construir junt a l'església actual, el Palau Arquebisbal del que avui en dia sols ens queda el vell mur de maçoneria amb torretes semicirculars coronades amb teula ceràmica de color blau i blanc que mostra línies barroques.
  • Molí de Vent. D'època incerta encara que alguns estudiosos el daten d'època sarraí. El Molí de Vent deixà de funcionar a la primera meitat del segle passat essent una construcció d'interès històric, ja que és un dels pocs molins d'aquestes característiques que existeix al País Valencià.
  • Portal del Cor de Jesús. Situat al carrer Cavallers és el darrer supervivent de les diverses portes que fins al segle XIX tancaven la vila.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Finca Municipal de La Costera. En la part oest del Nucli urbà. La Finca és de 517.245 m² de titularitat Municipal i posseïx un alberg juvenil amb capacitat per a 25 persones, zones de recreació i zones repoblades amb pins i vegetació autòctona. Ha sigut declara Paratge Natural Municipal.
  • Platja. S'ha obtingut la bandera blava després de tenir diversos anys el certificat de Qualitur de qualitat de l'aigua i oferint serveis a la comunitat turística. També s'ha creat l'oficina d'atenció al turista de Tourist info Puçol. En la platja durant l'estiu s'oferixen diverses activitats lúdiques i serveis, des de ludoteca, atenció sanitària, mercat ambulant, ombrel·les gratuïtes, socorristes, aeròbic, etc. Actualment la platja compta amb més de 1000 habitants, dels quals més de 300 són de primera residència o de segona en temps parcial d'almenys 5 mesos de l'any.
  • L'Estany.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes Populars i Patronals. Se celebren de l'1 al 9 de setembre en honor a la Verge al Peu de la Creu. Les Festes es componen d'actes populars i actes religiosos. Comencen l'últim diumenge d'agost amb la Romeria al Cabeçol, a partir d'ací es combinen les actuacions musicals, exhibicions esportives, actes religiosos i, en general, activitats destinades que tots els públics.
  • Festes de Santa Marta* Són les festes dedicades a Santa Marta, de la Parròquia de Santa Marta, l'església situada al barri d'Ildefonso Fierro. Fa un anys es van recuperar i anualment se celebren a finals de setembre i principis d'octubre. Normalment són organitzades per un grup de festers pertanyents al Centre Juniors Apocalipsis i entre les celebracions més importants està la Processó on es trau a Santa Marta i la Nit del Rock.
  • Festa de Sant Joan. Del 22 al 24 de juny s'organitzen actes culturals, taurins, festius i centrats en la tercera edat. El de Sant Joan és el primer bou de l'any, parlem del "bou al carrer".
  • Falles. Del 22 al 19 de març. La primera comissió fallera es constitueix a Puçol l'any 1980. En l'actualitat hi ha quatre falles a Puçol, la més antiga és la falla Hostalets i la més recent la falla Picaio, entremig hi són falla Molí de Vent i la Falla Palau-La Torre. S'organitzen activitats de caràcter cultural, plantà de la falla, jocs infantils, revetles, passacarrers, despertades, ofrenes de flors a la patrona de la vila, cavalcades i per tancar la cremà dels monuments fallers.
  • Festa de Sant Antoni Abat. Aquesta festa se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener amb els actes tradicionals de "bous al carrer", cavalcada, "cremà" de la foguera, correfocs, "torrà" popular, calderes populars, benedicció dels animals així com diverses activitats lúdico-culturals.
  • Festa de Sant Miquel. Aquesta és la festa de caràcter veïnal de més llarga tradició en el municipi. Se celebra del 25 al 29 de setembre amb tradicionals actes de caràcter religiós i populars com ara la processó amb bengales, la missa, la cavalcada, els sopars al carrer, les xocolatades i jocs infantils, el bou de cartró, i les traques gairebé quilomètriques.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Puçol Modifica l'enllaç a Wikidata