Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Corneli Escipió (en llatí Publius Cornelius Scipio) fou un militar i magistrat romà, cònsol romà l'any 218 aC. Era fill de Luci Corneli Escipió.

Campanyes a Hispània (218 i 217 aC)[modifica | modifica el codi]

Article principal: conquesta romana d'Hispània

Fou cònsol el 218 aC junt amb Tiberi Semproni Llong I i va rebre Hispània com a província. Va sortir de Pisae cap a Massília on en arribar va saber que Anníbal ja havia creuat els Pirineus cap al Roine; va restar uns dies per descansar pensant que Hanníbal encara tardaria però el cartaginès va avançar ràpid i va creuar el Roine abans de cap moviment romà. Va retornar llavors a Itàlia per anar a la Gàl·lia Cisalpina on havia decidit esperar a Hanníbal. Com que a la Cisalpina ja hi havia un exèrcit de 24.500 homes dirigits per dos pretors, les seves forces consulars les va enviar a Hispània a les ordes del seu germà Gneu Corneli Escipió Calb, a títol de llegat, decisió que probablement va salvar Roma.

Va desembarcar altre cop a Pisae i va agafar el comandant dels exèrcits dels pretors i va evitar l'enfrontament amb Hanníbal fins a estar preparat amb reforços reclutats a la mateixa Cisalpina. Va creuar el riu Po a Placentia i va avançar per aquest riu i poc després de creuar el Ticino, va trobar als cartaginesos als que va atacar; Anníbal fou vencedor i Publi Corneli fou ferit i es va salvar pel coratge del seu fill Publi, el futur vencedor d'Anníbal, o segons altres relats d'un esclau lígur.

Escipió es va retirar a través del Ticino destruint el pont que havia construït al riu; va creuar altre cop el Po i va establir els seus quarters a Placentia; Hanníbal es va presentar a la zona i va oferir batalla que Escipió va refusar, a l'espera del seu col·lega Semproni Llong, que havia estat cridat de Sicília per unir-se a les forces que s'enfrontaven a Hanníbal. Finalment els dos exèrcits es van reunir i els romans van acampar a la vora del riu Trèbia; Semproni va tenir el comandament degut a la ferida d'Escipió, i va decidir acceptar batalla contra el parer del seu col·lega. La batalla fou un altre seriosa derrota romana. Els romans es van haver de tancar a Placentia.

El 217 aC l'imperium d'Escipió fou prorrogat, i va creuar a Hispània amb una flota de 20 vaixells i 80.000 soldats. Escipió i el seu germà Gneu van romandre a Hispània fins a la seva mort el 211 aC.

Les campanyes d'Hispània són narrades de maneres diferents segons els autors; el mateix Tit Livi esmenta que va trobar diferencies entre les seves autoritats i es difícil precisar els anys en què cada esdeveniment va tenir lloc. Gneu havia desembarcat a Empúries i a Deciana (218 aC) i es va atreure als caps locals atrets per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del domini cartaginès i va obtenir una victòria a Cissa sobre el general cartaginès Hannó que fou fet presoner, apoderant-se de tota la moderna Catalunya, dels Pirineus a l'Ebre. Àsdrubal Barca va avançar cap aquesta zona però ja va arribar a la tardor i no va poder fer res més que cremar part de la flota romana. Escipió va passar l'hivern a Tarraco.

A l'any següent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre i va obtenir pels romans el domini del mar i poc després va arribar Publi (estiu) i junts els dos germans van avançar cap a Sagunt on eren els hostatges de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traïció d'Abelox, i els hostatges foren retornats als seus llocs el que va produir un moviment de suport cap als romans.

Durant dos o tres anys Livi esmenta una sèrie de victòries dels germans Escipió, però devien ser de poca importància perquè no van tenir cap efecte o simplement eren exageracions dels historiadors romans; Àsdrubal hauria estat derrotat al passar l'Ebre el 216 aC; el 215 aC Àsdrubal, que havia rebut reforços, va assetjar Illiturgi però fou derrotat pels romans; el 214 aC un exèrcit cartaginès dirigit per Àsdrubal (fill de Giscó) va ser derrotat dues vegades pels romans. En aquest temps Àsdrubal el germà d'Anníbal, va haver d'anar a l'Àfrica per fer la guerra contra Sifax rei de Numídia, que estava fent la guerra contra Cartago, i els Escipions van aprofitar la seva absència per reforçar el poder romà atraient a noves tribus.

El 212 aC els germans Escipions van agafar a 20.000 celtibers al seu servei i el 211 aC es consideraven prou forts per creuar l'Ebre i intentar expulsar als cartaginesos; Publi Escipió va atacar a Magó i Àsdrubal fill de Giscó (que tenien el suport del príncep Masinissa i el cap ilerget Indíbil, mentre Gneu atacava a Àsdrubal Barca que ja havia tornat d'Àfrica després de derrotar a Sifax; Publi fou derrotat amb les seves forces i va morir: Magó i Àsdrubal fill de Giscó es van unir a Àsdrubal Barca i es van disposar a atacar a Gneu. Els 20.000 mercenaris celtibers d'aquest van desertar; Gneu fou rodejat i va ser derrotat i mort 29 dies després de la mort del seu germà. Les restes de l'exèrcit romà foren conduïts per Gai Luci Marci Sèptim.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) Modifica l'enllaç a Wikidata