Publi Corneli Lèntul Sura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Corneli Lèntul Sura (llatí: Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus) fou un magistrat romà.

Fou qüestor de Sul·la el 81 aC. Va agafar testimoni a Verres en relació a les quantitats que havia rebut com a qüestor a la Gàl·lia Cisalpina[1] i més tard ell mateix va haver de testimoniar sobre el mateix tema, però fou absolt. És possible que el renom Sura li fos donat en aquesta ocasió. Segons conta l'historiador Plutarc, quan Sul·la el va fer cridar a la seva presència per retre comptes, va allargar el panxell de la cama (en llatí sura) amb insolència, ja que aquesta era la part del cos on els nens eren castigats quan cometien una falta jugant a la pilota.[2] Altres fonts històriques atribueixen aquest sobrenom a un avantpassat de la branca dels Lèntus.[3]

Més tard fou pretor i Hortensi en va obtenir l’absolució de Terenci Varró de l’acusació d’extorsió.[4]

El 71 aC fou cònsol;[5] el 70 aC fou expulsat del senat amb seixanta-tres altres senadors per les seves formes de vida infames[6] i al cap d’un temps, potser en revenja, es va incorporar a la conspiració de Catilina; un oracle li va predir que un tercer Corneli regiria Roma (els primers Cornelis foren Luci Corneli Cinna i Luci Corneli Sul·la) i esperava que, pel seu rang, seria el cap dels conspiradors.[7]

El 63 aC va obtenir el càrrec de pretor i quan Catilina va sortir de Roma, va agafar la direcció de la conspiració a la ciutat i probablement a la seva manca de decisió es degué el que la ciutat no fou incendiada. Uns ambaixadors dels al·lòbriges van arribar a Roma amb queixes sobre el govern dels pretors a càrrec del seu territoris. Lèntul Sura els va rebre i els va oferir per escrit suport armat per enderrocar el govern consolar. Els ambaixadors van visitar el seu patró. el qual va fer saber el que passava a Ciceró. Quan Ciceró va conèixer la conspiració fou deposat de la pretoria i va quedar en libera custodia al càrrec de l’edil Publi Corneli Lèntul Espinter;[8] fou assassinat a la presó del Capitoli el 5 de desembre del 63 aC.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ciceró, "In Verrem", I. 14
  2. Plutarc, "Vides paral"leles: Ciceró", 17
  3. Titus Livi "Ab Urbe condita", XXII 31 ;Cassi Dió "Història de Roma", LXVIII, 9, 15
  4. William Smith. "Dictioary of Greek and Roma Biography and Mithology", volum 2, p. 730. 
  5. Cassi Dió "Història de Roma", XXXVII, 30
  6. Aule Gel·li "Noctes Atticae", V .6
  7. Ciceró "In Catilinam", III. 4, IV. 1, 6
  8. Gai Sal·lusti Crisp, "Coniuratio Catilinae", 50-55
  9. Ciceró "Philippicae", II. 7



Atenció: La clau d'ordenació per defecte "Publi Corneli Lentul Sura" invalida l'anterior clau "Corneli Lentul, Publi, 180".