Publi Ostori Escàpula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Ostori Escàpula (llatí: Publius Ostorius Scapula) fou un magistrat romà.

Fou cònsol sufecte el 46 i governador romà de Britània, on va succeir a Aule Plauci, vers el 50, amb títol de propretor. Va fer la guerra contra diverses tribus britones entre les quals els silurs, al rei dels quals Caractac, va fer presoner a la batalla de Caer Caradoc i va enviar carregat de cadenes a Roma.

Va rebre per aquesta causa les insígnies triomfals, però va morir poc després a Britània pel cansament i l’angoixa provocat per les guerres.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Publi Ostori Escàpula era probablement el fill de Quint Ostori Escàpula, el primer comandant de la Guàrdia Pretoriana designat per August i més tard Prefecte de la Província romana d'Egipte. Poc se sap de la seva carrera, a part que va ser Cònsol sufecte el 46.

Governador a Britània[modifica | modifica el codi]

L'hivern del 47, l'emperador Claudi li donava el càrrec de governador de la recent conquerida Britània, succeint Aule Plauci. Quan va arribar a l'illa, el sud i l'est estaven relativament sota control romà i s'havien pactat aliances amb tribus veïnes, però altres tribus encara estaven aixecades en armes i creient que el nou governador no els atacaria durant l'hivern, van atacar i saquejar algunes posicions romanes.

Ostori va respondre immediatament i amb força, sense donar-lis temps a organitzar-se ni reagrupar-se, declarant la seva intenció de desarmar tots els Britons al sud i l'est dels rius Trent i Severn, frontera marcada per la Via romana coneguda com a Fosse Way.

Els Icenis, una tribu de Norfolk aliats dels Romans, s'oposaren a aquest pla i es rebel·laren, però Ostori els va derrotar ocupant la fortificació de Stonea Camp. El seu fill, Marc Ostori Escàpula, va guanyar la Corona cívica per salvar la vida de ciutadans romans durant la lluita. Malgrat tot, els Icenis van seguir independents de Roma, si bé es probable que Prasutag fos escollit rei, amb el vistiplau dels Romans.

Vençuda la rebel·lió, Ostori va llençar una campanya contra els Deceangles, tribu del nord de Gaŀles, l'any 48. Malgrat tot, va haver de retornar amb urgència per esclafar una nova rebel·lió, aquest cop dels Brigants. Aquests foren ràpidament subjugats, però es va posar en evidència la fragilitat de les aliances existents amb les diferents tribus i pobles de Britània. Ostori va deixar part de la Legió XIV Gèmina en la regió dels Brigants, mentre la Legió II Augusta controlava el sud-est i la Legió IX Hispana acampava a l'est del riu Trent. La Legió XX Valèria Victrix estava a Colchester i la resta de la Legió XIV tenia la base a Wroxeter.

Ostori va fundar la primera colònia per legionaris veterans a Camulodunum (modern Colchester) l'any 49 i probablement també va establir un Municipi romà a Verulamium (St Albans).

Mestrestant, Caractac, que havia estat derrotat durant les primeres fases de la conquesta romana, va reaparèixer liderant els Silurs, al sud-est de Gaŀles. La seva rebel·lió va ser contralada aixecant una sèries de fortificacions de legionaris que obligaren a Caractac a desviar-se al nord, fins a les terres dels Ordòvics. Allí, Ostori el va obligar a lluitar la Batalla de Caer Caradoc, en camp obert, on els legionaris esclafaren els rebels.

La família de Caractac va caure presonera, però ell va aconseguir escapar i demanar refugi a Cartimandua, reina dels Brigants, però aquesta va restar fidel a Ostori i el va entregar carregat de cadenes.

Després de la batalla, Ostori va guanyar les insígnies triomfals, però la província seguia bastant inestable, especialment per part dels Silurs, a qui Ostori considerava tan perillosos que només podien ser exterminats o deportats.

Mort[modifica | modifica el codi]

Ostori va morir inesperadament el 52, deixant les fronteres de la província submergides en un mar de problemes. Els Silurs derrotaren una legió comandada per Gai Manli Valent, abans que Aule Didi Gal fos dessignat com nou governador. La pau no arribaria fins 25 anys més tard, sota el govern de Sext Juli Frontí.



Precedit per:
Aule Plauci
Governadors romans de Britània
47 - 52
Succeït per:
Aule Didi Gal


Fonts[modifica | modifica el codi]