Ovidi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Publi Ovidi Nasó)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ovidi de Braga».
Publius Ovidius Naso (Ovidi)
Latin Poet Ovid.jpg
Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal
Naixement: 20 de març, 43 a. C.
Sulmo, República Romana (actual Sulmona, Itàlia)
Mort: 17 o 18 d. c. (amb 58 o 60 anys)
Tomis, Escítia Menor, Imperi Romà (actual Constanţa, Romania)
Activitat: Poeta
Gèneres: Elegia, drama, èpica
Influències: Catullus, Virgili, Homer, Ciceró, Latró, Propertius
Influenciat: Apuleius, Gualterus Anglicus, pintors renaixentistes, Dante, Petrarca, Boccaccio, Chaucer, Milton, Shakespeare, Marlowe, Chapman, Percy Shelley, Delacroix, Baudelaire, Bob Dylan

Publius Ovidius Naso (Sulmona al país dels pelignes, el 20 de maig del 43 aC - Tomis, actual Constanta, l'any 17), conegut en el món catalanoparlant com P. Ovidi Nasó,[1] fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se'l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l'Edat Antiga i l'Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l'art i literatura d'Europa durant molts segles.

Ovidi escrivia en dístics elegíacs amb només dues excepcions: la seva Medea perduda, els dos fragments de la qual que es conserven estan en trimetres iàmbics i en anapests, respectivament, i les seves grans Metamorfosis, que va escriure en hexàmetres dactílics, el metre de l'Eneida de Virgili i l'èpica d'Homer. Ovidi ofereix una èpica diferent a la dels seus predecessors, una història cronològica del cosmos des de la creació fins al seu propi dia, incorporant-hi molts mites i llegendes sobre transformacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana.

Taula de continguts

[modifica] Vida

Ovidi va néixer a Sulmo (actual Sulmona), en una vall apenina a l'est de Roma, fill d'una família d'equites important, el 20 de març del 43 a. C., un any significatiu en la política romana.[a] Va ser educat en retòrica sota els professors Aureli Fusc i Marc Porci Latró juntament amb el seu germà, qui era excel·lent en oratòria.[2] El seu pare el va fer estudiar retòrica per poder estudiar llei. Després de la mort del seu germà Luci quan tenia 20 anys, Ovidi va renunciar a fer llei i va començar a viatjar a Atenes, on va aprendre el grec, Àsia Menor, i Sicília.[3] Va tenir càrrecs públics menors, com per exemple tresviri capitales[4] i decemviri stlitibus iudicandis,[5] però ho va rebutjar per ser poeta, decisió que segurament el seu pare va desaprovar.[6] La seva primera recitació ha sigut datada pels volts del 25 d. C., quan tenia 18 anys.[7]

El pare li va buscar una esposa però la unió fou de curta durada i se'n va divorciar; una segona esposa, també escollida pel pare, va seguir el mateix camí; va tenir una amant, molt probablement de la família imperial, de la que segurament parla a les poesies i que s'ha dit que podria ser Júlia (filla d'August), cosa bastant improbable ja que aquesta estava desterrada des de l'any 2 aC i l'afer es devia destapar cap a l'any 8; després del seu afer es va casar amb una tercera dona, aquesta vegada elegida per ell mateix, de la família Fàbia; havia tingut una filla, i un altra filla, Peril·la va néixer del seu tercer matrimoni (Peril·la es va casar dues vegades i va tenir un fill de cada marit).

August va exiliar Ovidi l'any 8 a Tomis, a la costa del Mar Negre, per raons que ens són desconegudes. Ovidi mateix va escriure que va ser a causa d'un error i un carmen. L'error en sí és incert. Ovidi podria haver tingut un afer amb una dona de la família d'August, o podria haver ocultat informació d'un afer tal. El carmen, tanmateix, és molt probablement l'Ars Amatoria, un poema didàctic que oferia consells amorosos als homes i dones romans, i que portava uns quants anys en circulació.

Va ser durant aquest exili quan Ovidi va escriure dues col·leccions més de poemes, les Tristia i les Epistulae ex Ponto, que il·lustren la tristesa i desolació lluny de Roma. Tot i que era amical amb els nadius de Tomis, encara es glatia per Roma i per la seva estimada tercera esposa. Molts dels poemes estan dirigits a ella, però també a August, a qui anomena Cèsar i a vegades Déu, a vegades a ell mateix, i a vegades feia cartes als poemes mateixos, cosa que expressa la seva profunda solitud. Els famosos dos primers versos de les Tristia demostren la misèria del poeta des del començament:

Parve -- nec invideo -- sine me, liber, ibis in urbem:
ei mihi, quod domino non licet ire tuo!
Petit llibre -- i no et retindré -- aniràs a la ciutat sense mi:
Ai las per mi, perquè al teu mestre no li és permès anar-hi!

Ovidi va morir a Tomis després de quasi deu anys d'exili.

[modifica] Obra

[modifica] Obres existents i habitualment considerades autèntiques, amb les dates aproximades de publicació

  • (10 aC) Amores ('Els Amors'), 5 llibres, sobre "Corinna", anti-matrimoni (revisat en 3 llibres al voltant de l'any 1)
  • (5 aC) Heroides ('Les Heròides'), o Epistulae Heroidum ('Cartes de les Heroïnes'), 21 cartes (les cartes de la 16 a la 21 van ser composades entre l'any 4 i el 8)
  • (5 aC) Remedium Amoris ('El remei de l'amor'), 1 llibre
  • (5 ac) Medicamina Faciei Femineae ('Els cosmètics facials femenins' o 'L'art de la bellesa'), en queden 100 versos
  • (2 aC) Ars Amatoria ('L'art d'estimar'), 3 llibres (el tercer dels quals escrit una mica més tard)
  • (8) Les Metamorfosis o Metamorphoseon Libri XV, en 15 llibres
  • (9) Ibis, un únic poema
  • (10) Tristia o Tristieum libri V, 5 llibres
  • (10) Epistolarum ex Ponto Libri IV ('Cartes des del Pont'), 4 llibres
  • (12) Fasti ('Festes'), 6 llibres que tracten els sis primers mesos de l'any i ofereixen informació única sobre el calendari romà

[modifica] Obres perdudes o considerades falses

  • Medea, una tragèdia perduda sobre Medea.
  • un poema en gètic, la llengua de la Dàcia on n'Ovidi estava exiliat, que no es parla en l'actualitat (i possiblement fictícia)
  • Nux ('El Noguer')
  • Consolatio ad Liviam Augustam ('Consolació a Lívia Augusta')
  • Haleutica o Haleuticon ('Sobre la pesca') - se sospita que fos fals, un poema que alguns han identificat amb l'altrament perdut últim poema del mateix nom escrit per n'Ovidi.

[modifica] Llegat

El llegat d'Ovidi ha estat intens, especialment a partir del Renaixement, amb la revalorització dels temes clàssics i la literatura amorosa (abans es condemnaven algunes de les seves obres per la noció de pecat medieval, que veia reprovable un amor carnal deslligat de Déu). Potser l'episodi d'Apol·lo i Dafne de Les Metamorfosis ha estat un dels que més repecursions ha tingut, tant en literatura com en les arts plàstiques.

Algunes de les obres i autors que mostren clares influències d'Ovidi són:

[modifica] Galeria

  • Gravat en la versió anglesa de Les Metamorfosis d'Ovidi

  • Estàtua d'Ovidi a Constanţa/Tomis, la ciutat on va morir

[modifica] Notes

  • a. ^  Any molt important en la història de Roma. Un any abans del naixement d'Ovidi, va ocórrer l'assassinat de Juli Cèsar, un fet que va precipitar el final del règim republicà. Després de la mort de Cèsar, un seguit de guerres civils i aliances (vegeu guerres civils romanes), fins la victòria del nebot de Cèsar, Octavi (més tard anomenat August) sobre Marc Antoni (cònsol durant 44 anys i partidari de Cèsar), del qui va sorgir una nova ordre política.[8]

[modifica] Enllaços externs

Commons
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Ovidi

[modifica] Vegeu també

[modifica] Notes

  1. ↑ Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 
  2. ↑ Seneca, Cont. 2.28 i 9.5.17
  3. ↑ Trist. 1.2.77
  4. ↑ Trist. 4.10.33–4
  5. ↑ Fast. 4.383–4
  6. ↑ Trist. 4.10.21
  7. ↑ Trist. 4.10.57–8
  8. ↑ (portuguès) Met., Ovid, traducció al portuguès per Paulo Farmhouse Alberto, Livros Cotovia, Intro, pàgina 11.


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ovidi&oldid=8639977»
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües