Publi Sulpici Ruf (tribú)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Sulpici Ruf (Publius Sulpicius Rufus) fou un magistrat romà. Va néixer el 124 aC. Fou un dels més destacats oradors del seu temps, i Ciceró l'elogia sovint. Les seves decisions polítiques, variables, el van portar a ser declarat enemic de l'estat i a morir en mans d'un esclau.

Orador[modifica | modifica el codi]

Manuscrit il·luminat del segle XV, del llibre De oratore, en la què un dels protagonistes és Sulpici

Les seves qualitats com a orador van ser elogiades per Ciceró, el qual es va inspirar en ell per escriure un diàleg anomenat De oratore, que tractava sobre l'art de la retòrica. Ciceró afirmava que era el més gran orador del seu temps, i al seu costat, Cotta es veia mediocre. Sulpici era el més digne i tràgic orador que mai havia sentit, amb veu poderosa, al mateix temps dolça i clara, acompanyava els seus discursos amb moviments gràcils, fent servir un llenguatge ràpid i fluid.[1]Això no obstant, li mancava una mica de cultura general, ja que no li van donar gaires estudis;[2] el seu model fou Luci Licini Cras.[3]

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Inicialment, fou partidari dels optimats i ja de jove va adquirir influència; fou íntim amic de Marc Livi Drus, en oposició als Gracs (Tiberi i Gai). El 94 aC va acusar de majestas a Gai Norbà el turbulent tribú de la plebs, que fou defensat per Marc Antoni l'orador i fou absolt.[3]

Va iniciar el cursus honorum i fou qüestor el 93 aC, llegat del cònsol Gneu Pompeu Estrabó a la guerra social (89 aC), i tribú de la plebs el 88 aC.

Com a tribú es va oposar a la candidatura a cònsol de Cèsar Estrabó, per voler-se presentar al càrrec sense haver estat pretor.[3]

L'any 88 aC eren cònsols Luci Corneli Sul·la i Quint Pompeu Ruf; aquest darrer era amic personal de Sulpici Ruf; aquest, amb bona entesa amb el seu col·lega Publi Antisti, va defensar les posicions dels optimats, els quals s'oposaven al retorn dels desterrats (Cornelia de proscriptiones et proscriptis). Però al cap d'unes setmanes o mesos Sulpici es va aliar a Gai Mari i va esdevenir un dels caps dels populars; les causes d'un canvi tant radical no són conegudes però la sospita és que estava carregat de deutes i que Mari el va subornar amb diners i promeses; Sulpici va presentar algunes rogatio en favor de les tesis de Mari i contra Sul·la.

Els cònsols Sul·la i Pompeu Ruf van intentar obstruir l'aprovació d'aquesta proposta amb la proclamació de la suspensió de tota activitat política. Sulpici, llavors va envair el fòrum amb bandes armades cercant Pompeu Ruf i va fer degollar el seu fill que s'estava resistint; llavors Sul·la es va veure obligat a renunciar a la suspensió de la democràcia, mentre que Pompeu Ruf va fugir a Nola.[4]

Gai Mari va rebre el comandament de la guerra contra Mitridates VI Eupator[5] i llavors Sul·la, que s'havia reunit amb Pompeu Ruf i un l'exèrcit a Nola, va avançar cap a Roma i la va ocupar. Mari, Sulpici i deu altres caps populars foren declarats enemics públics. Gai Mari va poder arribar a Àfrica però Sulpici fou descobert amagat a una vil·la de Laurentum i executat; l'esclau qui el va trair fou recompensat amb la llibertat i tot seguit assassinat (se'l va tirar des de la roca Tarpeia).[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ciceró, Brutus, 55, 214
  2. Ciceró, Brutus, 59, 203
  3. 3,0 3,1 3,2 Edmond Courbaud, Cicéron: De l'Orateur, ed. Les Belles Lettres, 1985, ISBN 2-251-01045-9, p.28
  4. William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum III, 1849, p.474
  5. François Hinard, Sylla, ed.Fayard, 1985, ISBN 2-213-01672-0, p. 62-64
  6. François Hinard, Sylla, ed.Fayard, 1985, ISBN 2-213-01672-0, p. 72-74