Publi Trasea Pet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Trasea Pet[1] (Publius Thraesea Paetus) fou un distingit senador romà nadiu de Patavium (Pàdua) que va néixer en temps de Tiberi, i va viure en els regnats de Calígula, Claudi i Neró.

Era de sentiments republicans i volia posar en pràctica els ensenyaments dels filòsofs estoics. Era de família noble i va heretar una fortuna considerable. Va estudiar filosofia estoica i va fer de Cató d'Útica el model de la seva vida (en va escriure una biografia).

Establert a Roma, casa seva era un centre de llibertat i virtut. Estava casat amb Àrria, filla de l'Àrria que va mostrar a Cecina Pet com morir dignament. La seva filla es va casar amb Helvidi Prisc que va seguir les doctrines del seu sogre.

Apareix esmentat per primer cop el 57 quan ja tenia força reputació; va donar suport a les acusacions dels provincials de Cilícia contra el seu governador Cussitià Capitó; aquest fou condemnat i va esdevenir un enemic implacable de Trasea. El 58 consta un discurs al senat i el març del 59 va ofendre a l'emperador Neró quan aquest es va desfer de la seva mare Agripina Menor i va enviar al senat un informe acusant-la de conspiració, i els senadors van elogiar el matricidi i Trasea es va retirar del senat en protesta; l'emperador no va prendre cap mesura però no ho va oblidar.

El 62 el pretor Antisti Sosià fou acusat d'escriure un libel contra Neró i un dels cònsols anyals va proposar la seva execució, Trasea considerava l'execució exagerada i proposava confiscació i desterrament, i finalment la majoria del senadors van votar la seva proposta, molestant altre cop a l'emperador. El mateix any va parlar al senat en el judici de Claudi Timarc de Creta i contra la mala administració provincial.

El 63 el senat va enviar una delegació a Antium, per felicitar a Neró i la seva dona Poppaea per la filla que havien tingut; Trasea fou part de la delegació però se li va prohibir entrar a presència de Neró. Els tres següents anys va estar retirar de la vida pública i no se'l va veure pel senat.

Al descobrir-se la conspiració de Piso el 66, Neró va ordenar l'encausament de Trasea i el seu amic Barea Sorà. Cossutià Capitó, el vell enemic de Trasea, va dirigir l'acusació junt amb Epri Marcel; un dels seus amics, Arulè Rústic, va oferir vetar el decret de condemna del senat però Trasea no el va voler posar en perill i finalment la sentència es va dictar tant contra ell com contra Sorà; el seu gendre Helvidi Prisc fou condemnat a desterrament.

Trasea fou informat a casa seva de la decisió del senat pel seu amic íntim Domici Cecilià (Domitius Caecilianus)[2]; la seva dona va voler seguir la seva sort però Trasea ho va impedir, pel be de la filla. Trasea es va suïcidar. El seu panegíric fou escrit pel seu amic Arulè Rústic que després, per aquesta causa, fou executat per Domicià.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. el nom de Publi no és segur ja que no l'esmenta cap autor contemporani
  2. segons diu Tàcit als Annals (16.34).