Publi Valeri Publícola I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Valeri Publícola I (Publius Valerius Volusi F. Publicola) fou un magistrat romà.

Fou el primer cònsol republicà, col·lega de Luci Juni Brut. És esmentat per Tit Livi, Plutarc i Dionís d'Halicarnàs però els seus relats no han de ser considerats plenament històrics. Segons això Publícola era fill de Volús i membre d'una de les cases més nobles de Roma, descendent del sabí Volús que s'havia establert a Roma junt amb Tati, rei dels sabins.

Fou element destacat en l'expulsió dels Tarquinis posant fi a la monarquia. Tarquini Col·latí fou elegit primer cònsol el 509 aC junt amb Juni Brut, però com que Tarquini era sospitós al poble de ser monàrquic va haver de renunciar i sortir de Roma, i Valeri Publícola fou elegit al seu lloc. Les ciutats de Veii i Tarquinii van abraçar la causa dels tarquinis i van atacar Roma amb un exèrcit i els dos cònsols s'hi van enfrontar i en la batalla d'Arsia Silva Brut va morir;[1] a la nit una veu va proclamar la victòria romana, ja que els etruscs havien perdut un home més i els etruscs van desistir i Publícola va entrar en triomf a Roma.

Va restar sense col·lega i es va construir una casa al turó Vèlia que va fer sospitar al poble que volia la corona; Publícola quan se'n va assabentar, va parar la construcció i va establir lleis en defensa de la república i les llibertats, entre les quals la que establia que el que es volgués proclamar rei podria ser sacrificat als déus i al que el volgués matar no li passaria res; també que un ciutadà condemnat per un magistrat podia apel·lar al poble; fou llavors que Publícola va rebre el seu malnom (Publicola = amic del poble) ja que abans només era Publi Valeri; després va convocar comicis per elegir un successor de Brut i fou escollit Espuri Lucreci Triciptí, però aquest va morir al cap de poc temps i fou escollit al seu lloc Marc Horaci Púlvil; el poble va deixar l'honor d'acabar el temple del Capitoli, iniciat per Tarquini el Superb, al nou escollit (contra els desitjos de Publícola).

El 508 aC fou altre cop cònsol amb Tit Lucreci Triciptí, any en què es podria haver fet l'expedició de Lars Porsena contra Roma.

El 507 aC fou cònsol per tercera vegada amb Marc Horaci Pulvil, any en què cap fet rellevant es destacat.

El 504 aC fou cònsol per quarta vegada amb Tit Lucreci Triciptí i va derrotar els sabins, entrant a Roma en triomf per segona vegada.

La seva mort se situa generalment el 503 aC però podria haver estat posterior. Fou enterrat amb càrrec a l'estat.

Referències[modifica | modifica el codi]