Publicà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els publicans (publicani en llatí) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.

L'Estat romà va començar aviat a cedir els impostos indirectes, despeses i operacions complicades als publicans que per una suma liquida prefixada, realitzaven l'administració pel seu propi compte. A aquest sistema accedien els rics i els enriquits, sense distinció d'origen patrici o plebeu, que ofereixen seguretat a l'Estat. Els publicans van constituir una classe que amb el temps va ser bastant nombrosa.

Els publicans o les seves associacions, van tenir el monopoli dels diners i del poder econòmic: la renda del sòl d'Itàlia, i del millor sòl de les províncies; la renda dels préstecs; els guanys comercials en tot el territori romà; i (quan ho tenien arrendat) la part corresponent de les rendes del Tresor públic. Alguns publicans acumularen capitals immensos (de fins a cent milions de sestercis, quan una fortuna senatorial mitjana era d'uns tres milions de sestercis, i la d'un cavaller mitjà de dos milions d'sestercis). Els mercaders italians eren milers en totes les províncies, però, com excepció, en la Hispània Citerior i en l'Ulterior eren poc nombrosos.

Vegeu també Coactor