Public Broadcasting Service

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Public Broadcasting Service (PBS) és la cadena nord-americana de televisió pública. Fou creada el 1969 assumint moltes de les funcions de la seva predecessora la National Educational Television (NET).[1]

La PBS, que més aviat es pot descriure com una xarxa de televisions públiques de divers caire compta amb 169 operadors de llicències educacionals no comercials que operen 348 estacions de televisió.

D'aquestes 169 llicències, 86 són d'organitzacions comunitàries, 57 d'universitats, 20 d'autoritats estatals i 6 d'autoritats locals o municipals. A diferència de les grans cadenes comercials com NBC, CBS, ABC, Fox i The CW, les estacions filials de la PBS poden triar i comprar els programes que desitgin de les distribuïdes per la PBS o directament d'altres estacions o productors.

Això fa que la programació tingui un alt nivell de continguts locals o dirigits al seu públic específic, a diferència de les cadenes comercials que lliuren part del seu temps a la programació de la cadena a la qual estan afiliades. A diferència del seu homòleg radiofònic, la National Public Radio (NPR), la PBS no compta amb un departament de premsa central a nivell nacional o una productora nacional. Tota la programació que la PBS distribueix és produïda o contractada per les estacions membres. El finançament de la PBS ve de les estacions afiliades (47%), la CPB i fons federals (24%), royalties, drets de retransmissió, serveis de satèl·lits i ingressos d'inversions (14%) i venda de productes educacionals (12%). És en aquesta cadena on s'emet Barri Sèsam i Mister Rogers' Neighborhood.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «About PBS». PBS, 2008. [Consulta: 2008-12-30].